Concord

Power / Heavy Metal
Autoproducido
2025

Temes

1. Call Us Out of Slumber
2. Sawtooth
3. Johannah's Song
4. A Miracle of Life
5. Weeping Willow
6. Imperial
7. Hold Your Smile
8. Concord
9. Blood Meridian

Formació

Veus: John Yelland
Baix: John Dolan
Guitarres: Chad Anderson
Guitarres: Dayton Anderson
Bateria: Mike Lofgreen
Teclats: Francisco Pérez

Crítica

Judicator és una banda que des que es va fundar el 2012, ha transpirat pura potència, ja que el segell de l'heavy power americà està a les seves venes i és portadora del llinatge de bandes nord-americanes com Jag Panzer i Warlord, amb aquestes bases han sabut desenvolupar un so impactant sense ser-ne va ser tan nou i, encara que encara se li va ser tan innovador. Si ens fiquem de ple en l'estil de Judicator, hi ha alguna cosa que em crida fortament l'atenció, això és que les seves guitarres són salvatges, i aquestes no dubten a ser fidels a la tornada americana, però el que, si se'n surt d'aquesta línia, és la seva fesomia coral i melòdica, perquè aquesta té aires a bandes del vell continent.

Ara bé, potser el seu tercer àlbum "Concord", sigui una mica més melòdic que el seu predecessor "The Majesty Of Decay" (2022), però això no resta potencia al seu entramat, ja que la parella de guitarristes Chad Anderson i Dayton, segueixen posant foc amb els seus riffs candents i el cantant John com sonava en aquell “King Of Rome” (2012). Abans de començar a analitzar el nou àlbum, he d'exposar que la il·lustració de la portada de Concord reflecteix clarament per on va l'àmbit líric, ja que aquest explora idees i temes centrats a l'Oest americà. El setè treball dels sorgits a Utah, és una exploració èpica de la identitat nord-americana, que combina esdeveniments històrics, folklore i temes de desconnexió cultural. Amb una narrativa impactant que explora tant la sorpresa com la tragèdia de l'Oest americà, l'àlbum aborda les complexitats de la supervivència, el poder i la pèrdua, oferint un viatge profundament ressonant i que convida a la reflexió a través del patrimoni fracturat de la nació. Ara sí, la primera pista a sonar és “Call Of Out Of Slumber” la que té una bonica melodia acústica, que es recrea després amb les guitarres elèctriques. Amb el transcórrer dels segons es va convertint en un tema que beu molt del material anterior "The Majesty Of Decay", ja que posseeix elements fonamentals del power, amb els seus innegables cors similars als d'Ordre Ogan, ja que aquests són especialment notables en la seva intensitat. Menys velocitat, però més versatilitat ens mostren a "Sawtooth" un altre tema carregat d'una empenta coral massiva absoluta, guitarres que van teixint un ritme entretallat i teclats que presenten una melodia subliminal, uns a aquests elements la veu de John Yelland, la qual és molt semblant a la de Sebastian Lever , el resultat final és interessant i fins i tot emocionant.

La tercera porta per nom "Johannahs Song" i és una de les més introspectives que he sentit als americans, crec que les guitarres manejades per Chad Anderson i Dayton, no em van acabar de convèncer, sent cert que no són cap principiants, m'atreveixo a dir que els va faltar força en la interpretació, en una interpretació. Tota la càrrega del heavy power metall americà cau amb “A Miracle Of Life” peça de lletres ben profundes per cert, està acompanyat d'un ritme potent, riffs vertiginosos i molta agressivitat, encara que hi ha una part de saxofon, que, tot i que em va sorprendre està ben interpretada. Per mi, una de les millors peces del disc, on mostren sens dubte la influència dels alemanys Blind Guardian.

Un Judicator més atrevit es veu "Weeping Willow" ja que és una composició que porta remats simfònics i unes guitarres que a poc a poc van progressant, en una peça que es manté amb un ritme moderat, però que no pensa dues vegades a incorporar solos de guitarra molt inspirats, ja que és superlatiu l'atreviment de la llorats per la banda. Un altre dels temes interessants és "Imperial" on les veus es perceben amb força, ja que prenen aquest lloc preponderant que l'estil necessita, fins i tot arribant als guturals. Els arranjaments són una mica predictibles, encara que els solos de guitarra sobresurten, transmetent una intensitat colossal.

El més proper a una balada que pot fer una banda com a Judicator, és "Hold Your Smile" un tema per somriure per la seva flagrant harmonia i pel seu solemne rerefons musical, que igual que el tema inicial involucra sons acústics. Les guitarres amaguen els paràgrafs pesants i els cors són molt interessants, tant que fan grata l'experiència auditiva. El tema principal “Concord” té unes molt bones melodies de guitarra en unes seccions rítmiques cavalcades. Peça que els fa sonar com als seus inicis, més verticals, punxants, sense oblidar aquestes ràfegues corals a les quals li han posat més sentiment, ja que són la seva especialitat, ja que han comptat amb la col·laboració de la vocalista Niki Rowe, de la banda Eons Enthroned.

Tanca el disc "Blood Meridian" on cal donar mèrit a aquestes guitarres electritzants, que avancen sense pietat, enganxant fuetades amb els seus castigadors riffs, en un tema de heavy power metall, el qual, sens dubte, té els seus majestuosos moments. Des del meu punt de vista, és una de les millors cançons, que recomano amb els ulls tancats als fanàtics de la potència més enllà de la melodia pura, que flueix d'aquests bells cors.

En resum: Crec que amb "Concord", (el seu setè àlbum d'estudi) Judicator, continua demostrant que ja és una banda d'elit de heavy power metall americana, doncs, encara que no han volgut ser tan directes com als seus discos anteriors, els temes tenen molta intensitat i un aspecte coral hipergigant. M'ha encantat que no hagin abusat de la velocitat i que hagin provat altres coses, com inserir sons acústics, teclats envoltants i fins i tot algunes orquestracions, en cançons canviants amb un enfocament més melòdic. En fi, Judicator, ha tornat amb un gran disc, que n'estic segur, que t'enganxarà sense dificultats. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8.1/10.
Enviar comentarios