Panthalassan - From The Shallows Of The Mantle (2025)
 |
Progressive Power Metal
Autoproducido
2025
Temes
1. Lowstand Leviathans
2. Coral Throne
3. Worth My Salt
4. Driftwood Reverie
5. Foundation to Firmament
6. Clandestine Traveller
7. By Shank's Mare
8. Abalone
9. Embers on Our Shore
Formació
Veus, guitarres i baix: Jake Wright
Crítica
Després de la separació de Jake Wright, de la banda canadenca Ravenous, on es va desenvolupar com a guitarrista, ha decidit prendre el toro per les banyes i crear un projecte personal, on pot desenvolupar obertament l'estil musical que tant l'atreu. El model musical d'aquest projecte que per cert porta per nom Panthalassan, és una cosa així com una mena de power metall progressiu, podria dir que continent diversos elements musicals de grans bandes, com la malenconia d'Evergrey, els ponts instrumentals neoclàssics de Stratovarius i la solemne melodia dels noruecs Keldian, una fusió.
No es pot negar que, com a instrumentista i compositor Jake, s'ha mostrat impecable en el debut "From The Shallows Of The Mantle", encarregant-se ell personalment de tocar tots els instruments, els quals gràcies a la seva tècnica i enginy malbaraten harmonia, ponts instrumentals intensos i melodies enganxoses. En allò que, si no m'ha convençut el producte, és a les veus, ja que sento que el compositor canadenc, com a músic és terrible, però com a vocalista si li cal polir més les seves cordes vocals i encara que el seu rang no és del tot dolent, crec francament que és un aspecte que li resta mèrits a l'àlbum. Des de la primera pista "Lowstand Leviathans" es pot percebre que la ritmica power i les ràfegues instrumentals són aclaparadores, les quals afegeixen un deu a una cançó enèrgica com ella sola. Els solos de guitarra i teclat són una barbaritat, batent-se en un duel intens que et farà pensar que res no podrà superar aquesta magistral entrada. La potència no cessa perquè "Coral Throne" barreja elements del metall progressiu de bandes com Max Pie i Evergrey, amb un sentit ben melòdic, cosa que aporten les guitarres i els teclats del multi instrumental canadenc és de luxe, ja que les melodies es dobleguen en uns sols intensos on barregen força i melodia, usant un.
La tercera "Worth My Salt" sona a un power metall reciclat, ja que posseeix moments d'intranquil·litat i continus canvis de ritme, amb uns instants en què la bateria es desfoga accelerant amb un doble bombo implacable. I encara que la veu no m'agrada tant, cal dir que aquesta peça barreja magistralment força i melodia. La dinàmica "Driftwood Reverie" navega per mars melòdics en una bella composició elegant pel que fa als seus arranjaments, donant pas a cors més èpics i aventurers. Les guitarres se senten netes i molt tècniques, clavant amb energia uns riffs que al costat dels teclats ens enganxen a la cara amb la seva força power metalera.
Amb una durada de gairebé set minuts "Foundation To Firmament" és una peça més densa que va incorporant riffs més progressius a un ritme més pausat mentre l'exguitarrista de Ravenous canta d'una manera més estremidora i malenconiós. El més impactant és la manera d'interpretar aquests solos de guitarra i teclat que sempre donen un toc especial als temes de Panthalassan. Un altre tema de llarga durada és “Clandestine Traveller” la que arrenca amb unes complicacions de ritmes i compassos que em recorden a Falconer. El senyor Wright, entra amb la seva melodiosa veu, afegint una brillantina èpica en una peça que barreja uns elements simfònics amb una forta guitarra que per moments fica un cop de riffs que tenen el so tècnic del power metall.
El compositor canadenc ha volgut fer de "By Shanks Mare" alguna cosa especial, implementat el so més harmònic del power metall, com si de Freedom Call, es tractés, aquí no hi ha un segon de farciment i cada nota de guitarra sona neta i els cors tracen una bonica melodia. Una immensa desolació se sent en escoltar “Abalone” un tema que et farà sentir-te perdut en el no-res, amb les seves malenconioses notes que van mantenint la tranquil·litat i una atmosfera molt sentimental. A tot això cal sumar-hi un sol de guitarra magistral.
El tema més extens ha quedat per al final, ja que "Embers On Our Shore" té una durada d'onze minuts i una mixtura musical intrigant, amb lletra molt encertada, duels de guitarres i teclats enlluernadors, una secció rítmica de molt nivell, plena de melodia, on la gran classe d'un músic com Jake Wright,
interpretat, encara que continuo insistint que a la veu li cal intensitat i vivacitat, sobretot per l'estil de la cançó.
En resum: No hi ha dubte que el senyor Jake, posseeix un gran talent tant com a compositor i també com a músic, no obstant no s'han de tirar campanes al vol, perquè encara que el seu disc debut "From The Shallows Of The Mantle", té tot el que un amant del power metall progressiu, està buscant, encara que son molt reciclats i sense identitat, l'àmbit vocal, perquè un segon àlbum sigui encara millor i tingui un impacte més gran en l'escena prog power. La puntuació per a aquest àlbum és de 7.8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!