Reader Of The Runes- Luna

Folk / Power Metal
Reaper Entertainment
2025

Temes

Season Of The Owl
Luna
Gone Epoch
Stormcarrier
Starbath
On These Haunted Shores
The Ghosting
Throes Of Atonement
The Weeping
Reader Of The Runes - Book II

Formació

Violin: Lethien
Bateria: Symohn
Veus: Damna
Guitarres: Headmatt
Guitarres: Aydan
Baix: Jakob

Crítica

És increïble com la música et pot transportar a mons de fantasia, a llocs meravellosos, a dimensions desconegudes i submergir-te en contes màgics, amb el simple fet d'escoltar els seus mítics acords, justament són els italians Elvenking, i la seva grandiosa fusió de power amb folk metall, la que m'ha portat a llocs inimaginables qualsevol quantitat de passatges màgics, amb aquesta mística pròpia de la banda que ha anat polint des que van debutar amb aquell disc "Heathenreel", llançat el ja llunyà any 2,001.

Si a Itàlia, Rhapsody és el déu del power metal simfònic, Labyrinth, el senyor del progressive power, llavors podríem dir que Elvenking, és el rei del folk power metal, no només per la seva alta cota de creativitat compositiva, sinó també per la forma tan estilística de manejar l'estil folklòric, donant-nos qualsevol quantitat de " (2006), "The Scythe" (2007), "The Pagan Manifest" (2014) i "Reader Of The Runes-Rapture" (2023), per esmentar alguns, a més el seu llegat els precedeix, ja que compten amb una extensa i reeixida carrera de gairebé trenta anys. Per continuar amb la història de "Reader of the Runes", i tancar la trilogia, els italians ens porten, "Reader of the Runes-Luna", el que per a mi gust és menys fosc que el seu antecessor "Reader Of The Runes-Rapture", i on han conservat intacta aquesta mística i essència folklòrica que ha fet liderats pel vocalista Damnagoras. Sense més preàmbul, anem directament al disc, la inicial "Season Of The Owl" ens posa de sobre avís del que vindrà en aquest èpic disc, amb la seva base rítmica contundent i un ritme veloç que enganxa de primeres, alhora que sorprenen aquests riffs d'Aydan i HeadMatt, les més poderoses i les curulles tornades folklòriques i aquests vibrants cors creen una atmosfera fantàstica 100% Elvenking. Després d'un intens inici "Luna" posa una mica més de sentiment, ja que es mou, per la seva banda, en esquemes rítmics més esperables per a un grup de folk power metall com els italians, sense tanta velocitat i amb menys poder en guitarres, però això no significa que perdi aquest sentit atractiu, perquè els sons folcs i els enèrgics cap dubte.

Molt aferrada als esquemes habituals d'Elvenking, ve "Gone Epoch" ja que comença sense apartar-se dels bells sons folklòrics, per després tornar-se en una sort èpica amb una tornada coral dels que et faran cantar i aixecar la gerra de cervesa enlaire. Tema molt arrelat als discos vells dels italians, sense gaire complexitat, però amb una instrumentació enorme. L'aire vertiginós de moltes de les seves composicions augmenta amb l'èpica "Stormcarrier" que compta amb una atmosfera més reposada i fosca, potser el més semblant al disc anterior "Reader Of The Runes-Rapture", per les veus guturals sembla que segueix la seva peça i encara va afegint força instrumental no se salva d'aquestes esquitxades vigoroses i folklòriques.

La seva faceta més èpica i heavy sobresurt a "Starbath" la que compta amb una altra tornada dels que se't queden a la primera, mentre Damna, canta de manera excel·lent com si estigués recitant un encanteri màgic, mentre els elements folklòrics tornen a apostar per una tònica grandiloqüent perfecta. El riff mejejant, encertat i salvatge d'"On These Haunted Shores" ens dóna una calorosa benvinguda amb un molt aconseguit equilibri entre el metaller i les melodies folklòriques, no seria desgavellat recordar-se de discos com "The Scythe" i "The Pagan Manifesto". talls del plàstic.

M'encanta la composició dels italians, ja que un dels moments més lúcids és a "The Ghosting" a primera vista semblés un tema molt heavy metal·ler, perquè posseeix un començament vibrant de guitarres, però mentre es balanceja entre els seus marcats riffs, es va insinuant un violí desfermat que incita a enganxar-se uns balls entre una base el suficient per Damna. Els italians trepitgen l'accelerador de nou amb "Throes Of Atonement" probablement un dels talls més veloços i fantasiosos de l'àlbum amb certa actitud power, on com sempre cal estar atents a aquestes estètiques melodies folklòriques ia aquests cors incisius i directes amb immens sabor èpic.

És torn de "The Weeping" la que ens introdueix als terrenys més místics de la banda, amb una mixtura d'arranjaments entre guitarres acústiques i elèctriques que s'embarquen perfectament amb els arranjaments folklòrics, per donar vida a un altre tall superb on tot funciona genial, la impecable tessitura vocal de Damna digne d'admirar. A l'epíleg de l'àlbum tenim la magnífica "Reader Of The Runes -Book II" on la barreja entre guitarres acústiques i elèctriques torna a ser brutal, doncs els italians han llençat la casa per la finestra en qüestió de contrastos Tancant l'àlbum d'una manera similar a com va passar a la . a l'escolta com si fos una pel·li de suspens, els cors i les orquestracions van in crescendo fins arribar al clímax aconseguit una combinació simfònica metal·lera supèrbia.

En resum: Hi ha molts punts àlgids en aquesta immensa obra, però el que més em va impressionar va ser la cota creativa dels italians, la manera com estan compostos els temes semblés que volguessin tornar al so de discos com "Secrets of the Magick Grimoire" i "The Scythe", però alhora imposant l'aura musical de les seves. fenomenal, no s'acaba la màgia a aquesta fantàstica gola i els eterns elements folklòrics segueixen sent clau en l'armat compositiu dels italians.