Arch Enemy - Blood Dinasty (2025)
 |
Alternative Metal
Century Media
2025
Temes
1. Dream Stealer
2. Illuminate the Path
3. March of the Miscreants
4. A Million Suns
5. Don't Look Down
6. Presage
7. Blood Dynasty
8. Paper Tiger
9. Vivre Libre
10. The Pendulum
11. Liars & Thieves
12. Break the Spell
13. Moths
14. Evil Dead
Formació
Veu: Alissa White-Gluz
Guitarres: Michael Ammott
Guitarres: Joey Conception
Baix: Sharlee D’Angelo
Bateria: Daniel Erlandsson
Crítica
A veure si aconsegueixo que les crítiques, força dolentes, per cert, no influeixin en la meva opinió a l'hora de fer aquesta crítica. Ho intentaré almenys.
Estancament, irrellevància, vergonya i termes fins i tot més ofensius he escoltat durant aquests dies després de la publicació el passat divendres, 28 de març. Em meravella la gent que és capaç de ressenyar amb tanta encert una feina hores després sortir al mercat. Jo necessito cert temps per anar assimilant-lo i anar captant els diferents matisos que té una feina i que a la primera escolta se m'escapen. És cert que si les escoltes són massa es corre el risc de caure en ressenyes massa favorables i optimistes. Al terme mitjà sol estar la virtut. En fi, allà anem.
Tretzè treball d'estudi de la banda sueca, quart amb la vocalista Alissa White-Gluz i primer amb el nou guitarrista, Joey Conception, que substitueix el ja fa temps dimitit Jeff Loomis. Amb la resta de formació intacta encaren aquest nou treball tres anys després de Deceivers.
A hores d'ara el llegat de Gossow està més que superat i es pot dir, si no es podia abans, que Alissa s'ha guanyat tots els fans clàssics de la banda. Jo no vaig tenir l'oportunitat d'escoltar Angela així que no puc opinar gaire sobre això, però no hi ha dubte que no hi ha discussió sobre el seu paper a la banda i que com a portaveu i líder té el lloc assegurat.
De la mateixa manera, a qui es pregunti si es troba a faltar Loomis al disc, jo li diria que no gaire. És innegable la seva qualitat com a guitarrista solista i que la varietat de solos s'ha vist una mica minvada de virtuosisme, però la veritat és que Conception cobreix dignament el seu antecessor. A més, sempre ens queda l'aportació de l'omnipresent Amott que amb les seves composicions i sols fa girar l'estil de la banda al seu voltant. Mai em vaig acabar de creure molt a Loomis al grup i sempre em va semblar que estava de pas, com així ha estat al final.
Res de nou a dir sobre la base rítmica, sòlids i ben compenetrats, com no podia ser d'una altra manera després de més de 25 anys recolzant el grup amb el seu saber fer i fidelitat.
Pel que fa als temes, és veritat que segueixen l'estil habitual de la banda. Si et van els riffs agressius, ràpids, demolidors i el primer tema no et convenç, no segueixis, la resta no el supera en força ni agressivitat, ja que s'acosta més al Thrash que al Death Metal.
No hi ha experiments, ni canvi en el rumb compositiu, només música melòdica amb veu gutural majoritàriament, encara que amb alguna part neta, cosa que Alissa ja ve incloent en els últims treballs. Si més no servirà perquè no es digui que es repeteixen. Crec que és la feina on més veus netes ha ficat i sembla que serà una tendència d'ara endavant.
Sempre s'ha dit d'Arch Enemy que és una banda de Power Metall amb veus guturals, i estic força d'acord. I és que avui malgrat la gran quantitat d'etiquetes existents per anomenar gèneres, cada grup té la seva forma d'entendre la música i no sempre és fàcil encaixar-la dins d'elles. El més important és si et transmet alguna cosa.
La resta del disc, excepte un petit passatge instrumental acompanyat de violoncel al mig del disc manté un bon nivell amb temes en què es reconeix la mà compositiva d'Amott, alternant parts melòdiques solista amb riffs ràpids i agressius.
No sé si ha estat una mica premeditat, però curiosament els temes que més m'han agradat han estat els avenços que han publicat des de ja fa mesos, és a dir: Dream Stealer, Paper Tiger amb aquest ritme galopant, Liars & Thieves, i la que dóna títol al treball Blood Dynasty. Jo em quedo amb Paper Tiger com la millor, un tema molt Power que si no és per les veus d'Alissa podria haver estat signat pel mateix Steve Harris.
L'únic tema que se separa compositivament de la resta és Vivre Livre, i amb raó, doncs és un cover de la banda Blasphème. Un amic meu em diria, Cover o Versió? Després d'escoltar l'original, comprovo que la versió no difereix gaire de l'original, de manera que Cover, cover, Valen.
La producció és bona, com és habitual, i el treball artístic molt elaborat. La portada és de lluny de les millors que ha editat mai la banda, sobretot si la comparem amb les soses proposades dels discos immediatament anteriors. Tampoc és que la portada sigui rellevant per a mi, però aquí en queda el comentari.
En resum, Blood Dynasty m'ha agradat i ho he gaudit a cada escolta. Jo diria que de l'època amb Alissa és el millor o com a mínim és entre els dos millors. Un disc sòlid, amb riffs demolidors i una energia aclaparadora que m'ha enganxat des de la primera escolta. Mantenen l'essència melòdica que els caracteritza. Si ets fan de la banda no ha de defraudar-te.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!