Nightsteel - Nightsteel (2025)
 |
Power / Heavy Metal
Cosmic Fire Records
2025
Temes
1. Nightsteel
2. Darkness Reigns
3. Screams of Agony
4. Warlord's Betrayal
5. Whispers of the Heart
6. Eternal Fight 04:51
7. Calm Lake
8. Win or Lose
9. Panagioti
10. Damned Sorrows
Formació
Bill Sam - Baix, composició de cançons, cors
Travis Wills: veu, cors
Igor Paspalj - Guitarres solistes
Jasmin M. - Guitarres, tecles
Craig Cairns: veu, cors
Rob Lundgren - Veu, cors
Mauro Elias - Veu, cors
Mike Foudotos - Bateria
Crítica
En els últims anys les bandes gregues han despertat un infinit interès en el públic metal·ler, ja que la seva qualitat ha anat ascendint de forma brusca, per aquesta raó quan sorgeix una banda nova del país hel·lènic cal posar-hi molt ull, o més aviat molt oïda, perquè tractant-se d'un subgènere com el heavy power metall, podries toparte amb una part un tipus de Sacred Outcry. La banda grega que avui neix porta per nom Nightsteel, aquesta va ser formada pel baixista Bill Sam, i d'alguna manera porta la influència de les tres bandes abans esmentades, però sent més específics crec que s'acosta més a l'estil clàssic de Judes Priest, Savatage, Iron Maiden i Accept.
La potència del heavy power metall tradicional confortat amb guitarres ríspides vuitanta i una veu tan enèrgica com la de Travis Wills, (Crimson Glory, Infidel Rising, ex Millenial Reign), fan d'aquest disc debut, un treball molt emocionant i intens. En el transcurs ens adonarem que canten diversos vocalistes a les cançons, això és perquè Travis, tenia una agenda atapeïda, ja que estant en múltiples bandes és normal, a causa d'enregistraments i gires, el cantant no va poder acabar de gravar totes les cançons, així que Bill Sam, (líder de la banda), va reclutar alguns convidats de gran nivell, Rob Lundgren (Reveal, Mystery Moon) i Mauro Elias, perquè aquests prestin la seva veu a les cançons restants, i també va convidar el virtuós guitarrista Igor Paspalj. L'entrada és una tempesta heavy powermetalera bestial, ja que a "Nightsteel" els grecs enganxen amb totes les seves armes, emparats per la demolidora potència èpica que marquessin les guitarres de Jasmin. Tema impressionant, amb solos intensius i el vocalista Travis Will, que intenta emular el grandíssim Rob Halford, de Judes Priest, amb uns falsets candents a l'esprint final de la cançó. L'ambient segueix ardent, ja que la infernal "Darkness Reigns" és una altra mostra del poder que porta Nightsteel, disparant melodies abrasives sobre una base rítmica contundent i agressiva. És impressionant com aquest combo grec s'abalança sobre un imponent heavy power metall.
El ritme segueix demolidor amb "Screams Of Agony" una cavalcada potent, ràpida i trepidant, deixant palès la influència d'Iron Maiden i Judas Priest. I encara que penso que la veu de Travis Wills, s'aprofitaria millor en un estil de power metall més melòdic, el to llueix bé, però els seus crits de vegades se senten molt sobrats. Tot i ser una banda nova, Nightsteel, mostra a "Warlord's Betrayal" que porta aquest tall incisiu que necessita un conjunt de l'estil, també veiem que Jasmin, posseeix un aniquilador olfacte per facturar aquests punxants riffs, en un tema menys veloç que els anteriors i amb un ambient cobert de boira i foscor.
Melodies més enganxoses es veuen a "Whispers Of The Heart" un tema més curós pel que fa a cotes melòdiques, realment sembla ser una balada de Helloween, on apareix el vocalista Rob Lundgren, qui s'encarrega de posar la pinzellada melòdica, gràcies a aquest to tan tendre i poder amb la meva amb una de amb el que de vegades sense que el de Michael amb que el que té de tenir amb el que té de mica en mica. És torn que entri en escena el vocalista Craig Cairns, prestant la seva gola a "Eternal Fight" una cançó molt més moderna i on si bé les guitarres són bastant heavies hi ha un joc de teclats al·lucinant. Peça distingida en què els grecs incrusten un vessant més melòdic, concedint més protagonisme als rotunds cors ia uns solos de guitarra que ressonen amb la seva vibrant tornada.
Guitarres precises fan de "Calme Lake" un himne de heavy metall, les tornades uneixen a la perfecció classicisme i aquesta faceta true-metalera que tant agrada als incondicionals del metall d'antany. Els Nightsteel, tampoc renuncien a aquestes ambientacions més grandiloqüents ja que "Win Or Lose" posseeix la clàssica empremta de metall metall melòdic, els primers compassos transiten per camins similars als de les bandes de hard rock clàssiques, ja que ens enfrontem a una composició infestada de melodies fresques.
El heavy metall clàssic segueix damunt a "Panagioti" la qual té més musicalitat que les anteriors, novament amb un saboret hard rocker, apostant per cors enganxosos, que s'encarreguessin de posar la pinzellada melòdica, el joc instrumental està ple de harmonies vuitanta, al costat d'una tornada d'allò més coreable. Els riffs crus i la contundència faran de "Damned Sorrows" s'acabi convertint en un dels números més destacats de l'àlbum, apostant per un true metall, orientat a bandes com Manowar i Majesty, on els cors hímnics estan marcats a foc.
L'epíleg de l'àlbum arriba en treure el cap Carry On un tema que ve recolzat pels riffs més densos i cadenciosos, en un tema que ens endinsarà en tesitures més melòdiques. Les ràfegues instrumentals aniran creixent gradualment per abocar-nos sobre una ambientació harmònica i enèrgica a parts iguals.
Conclusió: No hi ha dubte que els nous Nightsteel, s'han presentat de la millor manera, deixant clar que és una banda amb molt de potencial dins l'estela del heavy power metall. Si bé és cert que el seu debut no aporta res de nou al subgènere, la canya i la ponència amb què es desenvolupen és abismal, sembla que els liderats per Bill Sam ja fa uns quants anys que toquen junts, així que recomano aquest àlbum a tots els que vulguin degustar d'un plat fort de heavy power. La puntuació per a aquest àlbum és de 8./10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!