Ancient Bards - Artifex (2025)
 |
Symphonic Power Metal
Limb Music
2025
Temes
Luminance and Abyss
My Prima Nox
The Vessel
The Empire of Black Death
Unending
Ministers of Light
Proximity
Soulbound Symphony
My Blood and Blade
Mystic Echoes (Suite of Requiem and Solace)
Under the Shadow
Sea of Solitude
Artifex
Formació
Teclats: Daniele Mazza
Baix: Martino Garattoni
Veu: Sara Squadrani
Guitarra: Claudi Pietronik
Bateria: Federico Gatti
Guitarra: Simone Bertozzi
Crítica
Sempre he dit que, si existís la versió femenina de Rhapsody, aquesta sens dubte seria Ancient Bards, ja que el seu power metall simfònic és molt semblant, i no només parlo del musical, sinó també del seu aspecte líric, ja que les seves lletres també són gratament èpiques i fantàstiques, que en el cas d'Ancient Bards, són interpretades.
Deixant de banda les comparacions amb ROF, realment em dóna gust que els liderats pel teclista Daniele Mazza i la frontwoman Sara Squadrani, estiguin de tornada amb una nova producció, ja que ja han passat sis anys des d'aquella exuberant i impactant obra "Origini - The Black Crystal Sword Saga Part 2" (2) francament, encara que arrisquen poc en la seva proposta musical, ja em semblava escoltar alguna cosa nova d'aquests italians. L'anàlisi de "Artifex" ho faré de fora cap endins, per això començaré parlant de la portada, la qual no em va agradar molt perquè semblés estar dissenyada amb intel·ligència artificial, cosa que personalment no m'agrada massa, però ni manera, és el que hi ha en aquests temps, pel que fa a les cançons, empenyorarem una d'una. port cinematogràfic, a l'estil dels discos de Luca Turilli's Rhapsody, les narracions són èpiques i les orquestracions com sempre magistrals, per conduir-nos cap a un dels millors talls de symphonic power que he escoltat últimament ja que "My Prima Nox" té tota l'essència d'Ancient Bards en les seves entranyes, amb les seves entranyes, amb les seves entranyes "A New Dawn Ending" (2014) i "Origini - The Black Crystal Sword Saga Part 2". Les guitarres sonen super poderoses tot i que l'eloqüent empenta orquestral és massiva i què dir de la veu de Sara, que es desenvolupa d'una manera brutal i encantadora.
Ressons musicals de Rhapsody es poden escoltar a "The Vessel" on l'ambientació orquestral creada per Daniele Mazza, és exuberant i massa èpica, mentre la veu de la italiana segueix malbaratant el seu encant, però el millor de tot són aquests cors que d'alguna forma sonen bruts, però són els que donen aquest toc. Els sons esquinçadors de "The Empire Of Black Death" són abismals, perquè, encara que segueixen present els gegantins ponts orquestrals, la mà dels guitarristes Claudio Pietronik i Simone Bertozzi, s'endureix amb riffs més salvatges i l'ambient s'enfosqueix quan es veu a la veu de Sara Squadrani, que semblés ser una llum a les tenebres.
Prepareu-vos per ser conquerits per la veu de Sara, en "Unending" tema que posseeix una bellesa instrumental natural, cantada dolçament sobre suaus matalassos de teclats i que li dóna peu als arranjaments simfònics i uns cors simplement bells. L'inici de "Ministers Of Light" ens fa pensar que tot serà dolçor, ja que segueix el mateix patró melòdic del tema anterior, posant un arranjament in crescendo tant a les suaus guitarres com a la veu de la italiana que funciona a les mil meravelles.
La bellesa musical que espera "Proximity" és impressionant, ja que està a punt per irrompre amb arranjaments neoclàssics i simfònics, les guitarres sonen entretallades afinades en un to més suau i la impecable vocalista desplega la seva gamma més melòdica irradiant lluminositat sobre la composició. L'amenaça d'una altra peça de power simfònic arriba amb "Soulbound Symphony" la que avança amb un pas ferm de guitarres més melòdiques en els seus riffs i escarafalls arranjaments simfònics com a línia d'acompanyament. Peça simfònica que pot sonar igual quant a instrumentació, si un no presta la deguda atenció als seus adorns i col·locacions, però aquesta vegada escoltarem sons de violí i una veu tan artística i incomparable com la de Squadrani, que cada vegada m'agrada més.
Fins aquí hem vist que "Artifex", té temes molt destacats i "My Blood And Blade" n'és un altre, potser musicalment no serà la joia de la corona del disc, però sí que hem de resumir-ho amb les paraules que es mereix, ja que a nivell compositiu és excel·lent, el seu perfecte balanç entre pesadesa i simfonia és rellevant, unit a l'abis Mazza, de replicar èpiques orquestracions és més que satisfactòria. El que m'encanta és com la veu dolça de la Sara, ha de batallar contra les pesades veus guturals. Arriba la bella i simfònica "Mystic Echoes" a l'estil dels més intensos Fairyland, on els sintetitzadors abasten una gran part de l'entramat musical i Sara, canta bonic sobre matalassos simfònics que amenitzen més l'escolta gràcies a aquesta tornada èpica.
La foscor d'"Under The Shadow" es pot sentir amb aquest joc de guitarres robustes juntament amb les sòlides bases rítmiques, que acompanyen unes veus ombrívoles guturals. Per després prendre lides simfòniques com també més teatrals i reposades amb què la radiant cantant italiana desplega una gran performance vocal. Els aires diuen present a la distintiva "Sea Of Solitude" una balada teatral que es passeja per una línia romàntica per després irrompre amb matisos més màgics amb teclats i una simfonia ideal perquè la veu femenina arribi a un alt nivell de dramatisme.
A l'epíleg de l'àlbum, tenim a "Artifex" la que tanca aquesta colossal obra, amb un instrumental similar a la del principi, amb una màgica narració i el que no podia faltar, una simfonia d'alt calibre cinematogràfic.
En resum: No hi ha dubte que els italians ens han brindat una altra magistral obra musical, encara que aquesta vegada amb menys poderío que el seu disc anterior "Origini - The Black Crystal Sword Saga Part 2", ja que el seu modus operandi se segueix basant en un univers orquestral que cada vegada s'engrandeix i és més perfecte, gràcies a la genialitat. Un altre dels punts forts del disc és la immensa veu de Sara Squadrani, sobresortint en tots els temes, ja que es veu que ha crescut molt tècnicament des d'aquell "The Alliance Of The Kings - The Black Crystal Sword Saga Part I" (2010). Així que no em queda més que afegir aquest majestuós disc de power metall simfònic al meu top del millor de l'any i posar una valuosa nota de 8.8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!