Trick Or Treat - Ghosted (2025)
 |
Power Metal
Scarlet Records
2025
Temes
Lost In The Haunted House
Craven Road
Bloodmoon
Ghosted
Dance With The Dancing Clown
Polybius
Evil Dead Never Sleeps
Return To Monkey Island
Make A Difference
The 13th
Bitter Dreams
Formació
Alle Conti - veus
Guido Benedetti - guitarra
Luca Venturelli - guitarra
Leone Villani Conti - baix
Dario Capacci - bateria
Crítica
Des que vaig conèixer la banda italiana Trick Or Treat, vaig sentir una connexió molt forta, ja que no sé com explicar-ho, però aquesta té un estil que m'atrau i encara que no és gens original, té el do de fer-nos gaudir amb un power metall que es basa en la influència de les bandes que van governar aquest subgènere a la dècada dels noranta ia principis del nou mil·lenni, Helloween i Stratovarius.
Encara que els vaig conèixer just després que van deixar de ser una banda de cover a Helloween, quan van llançar el seu primer disc "Evil Needs Candy Too" (2006), des d'aquí ha vingut evolucionat força bé, liderats pel que per a mi és un dels millors vocalistes del power en l'actualitat, estic parlant d'Alessandro Conti, vocals són tremendes i que a més és un dels meus vocalistes favorits. Però no només Conti, ha estat peça clau en aquesta banda, ja que no cal restar mèrit al guitarrista Guido Benedetti, que posseeix unes qualitats enormes a les sis cordes i al baixista Leone Conti, que des que es va fundar la banda han vingut aportat el necessari, perquè aquesta aconseguís ser el que és en l'actualitat. Avui tenim com a tasca parlar sobre el seu vuitè treball d'estudi, el qual té una portada molt peculiar fidel a l'estil de la banda, però musicalment sí que es veuen grans millores a nivell compositiu, doncs, encara que hi ha temes de power metal convencional, també hi ha seccions progressives i moments simfònics més eufòrics, sense perdre mai aquest sentit happy que Trick Or. Ara comencem a analitzar les cançons, la primera és "Lost In The Haunted House (intro)" un instrumental que posseeix aquesta atmosfera ombrívola i intrigant, que sol fer la sensació d'estar entrant a una casa embruixada. La segona "Craven Road" amb els seus alegres i potents acords ja dóna una idea del que volen transmetre els italians amb la seva música, power metall de tall happy molt hímnic i amb un gran èmfasi als cors, sobretot en la seva preciosa i lluminosa vocalització.
Un duet vocal exquisit trobarem a Bloodmoon perquè aquí la col·laboració de la vocalista Adrianne Cowan, de Seven Spires, és just la companyia que necessitava Alessandro Conti, per decorar la composició. Cal destacar també el gran treball realitzat a les guitarres per Guido Benedetti i Luca Venturelli, amb unes melodies i harmonies aclaparadores i unes veus guturals enfosquides a l'alçada. Les melodies segueixen sent primordials a "Ghosted" harmoniosa i potent com ella sola, les guitarres de Guido Benetti i Luca Venturelli, tècnicament sonen genials, mateixes que van ben acompanyades per orquestracions distintives i què dir del senyor Alessandro Conti, que pràcticament se surt del llibret, cantant amb una llibreta, cantant amb una llibreta sense gaire esforç aconsegueix assolir notes altíssimes.
La funció continua i el cinquè acte és "Dance With The Dancing Clown" la que té aquest toc divertit i melòdic, que solen tenir les composicions de Trick Or Treat, les guitarres actives al 100%, amb una harmonia pintoresca, deixant que els cors siguin l'atracció més gran d'aquesta fira power metalera plantejada. Una altra peça que brilla és "Polybius" la que compta amb una aura poderosa a la part guitarrera i base rítmica, igual que les anteriors compta amb una tornada típica de Trick Or Treat, on de nou els cors melòdics brillen amb força per facturar una altra tornada que se't quedarà gravat fàcilment.
La que sorprenent amb una qualitat immensa és "Evil Dead Never Sleep" sembla seguir el so de l'"Evil Needs Candy Too", però amb un so més madur on unes precioses i veloces guitarres ens conviden a endinsar-nos en una altra de les millors peces del plàstic, la base rítmica és molt power i afilada però afilada són els boníssims solos de guitarra, les intenses parts vocals de l'Alessandro i unes línies simfòniques molt vigoroses. El moment folk del disc arriba amb "Return To Monkey Island" un tema que semblés haver estat compost per Alestorm, doncs aquí apareix com a convidat Christopher Bowes, d'aquesta banda. Francament als italians els ha quedat perfecta aquesta peça de folk power metall, posant com a bandera una atmosfera divertida i aventurera. A la part instrumental, cal posar molta atenció a aquests impecables solos de guitarra de Guido Benedetti, perquè són delícia pura.
Amb un so carismàtic "Make A Difference" torna al power de tota la vida, on les dues guitarres fan un treball excel·lent, creant melodies i harmonies per tot arreu. Peça que mostra els italians en la seva millor forma, els cors tornen a ser encantadors i intensos, els solos tècnicament superbs, i tota la part instrumental summament detallada, enganxosa i accessible. L'àmbit compositiu ascendeix a The 13th perquè les seves guitarres tenen una progressió interessant i les melodies són típiques del power metall europeu, les orquestracions i teclats donen suport i color a una altra part central solemne i molt èpica, plena de cors i ideal perquè un vocalista com Alessandro Conti, mostri el seu talent.
M'ha encantat molt aquest cd, però llastimosament hem arribat al final i “Bitters Dreams” té un preciós piano marcant el tempo dels primers instants, i on l'excantant de Luca Turilli's Rhapsody, es llueix àmpliament. Els canvis de ritme flueixen com a cascada, marcant moments intensos i poderosos, i només que exhibeix Guido, és simplement magnífic, atenció a la part final perquè hi ha una bella melodia que al costat de les veus d'uns nens cantant a l'uníson, que et posaran els pèls de punta.
En resum: Crec que Trick Or Treat ha tornat amb tot, posant en evidència que s'ha convertit en una potència del power metall melòdic italià. Doncs al meu entendre a "Ghosted" han tornat al so de l'"Evil Needs Candy Too", fusionat amb els elements més complexos i simfònics del "The Legend Of The XII Saints" (2020), per obtenir com a resultat, una obra magna de power metall, on com sempre Alessandro Conti, és l'estrella del festival, consagren com un dels millors cantants del gènere en l'actualitat. Així que la puntuació per al setè àlbum dels italians és de 8.8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!