Mentalist - Earthbreaker (2025)
 |
Power Metal
Pride & Joy Music
2025
Temes
1. Intro
2. Earthbreaker
3. March on Legionnaire
4. Event Horizon
5. Million of Heroes
6. Lord of the Wasteland
7. All For One
8. Mistress of Pain
9. Monkey King
10. Together as One
11. A New World
Formació
Veus: Rob Lundgren
Baix: Florian Hertel
Guitarres: Kai Stringer
Guitarrae: Peter Moog
Bateria: Thomas Stauch
Crítica
És obvi que els fonaments musicals de bandes alemanyes com Gamma Ray, Edguy, Blind Guardian i Helloween han estat molt rellevants per als conjunts nous de power metall. Una banda que ha sabut esprémer el millor d'aquests grups, són precisament els germànics Mentalist, actualment conformats per músics experimentats com Florian Hertel, Rob Lundgren (ex The Barque Of Dante), Thomen Stauch (ex Blind Guardian), Kai Stringer (ex-Starchild) i Peter Moog (guitarra). El creixement de Mentalist, ha estat significatiu, ja que amb prou feines va ser formada el 2018 i ja és molt estimada pels fanàtics del power metal, i no n'hi ha per menys, perquè els tres discos que s'han marcat, tant "Freedom Of Speech" (2020), com "A Journey Into The Unknown" (2021) una delícia poderosa d'altíssim nivell, que mostra detalladament l'autèntic treball dels sorgits a Saarbrücken i Stockholm.
Gràcies al segell discogràfic Pride & Joy Music, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar el tercer disc dels teutons, amb molta anticipació, a causa d'això, els puc dir d'una forma encertada què "Earthbreaker", és el disc més Gamma Ray, que Mentalist ha parit, perquè encara que ja havíem vist insinuacions musicals de la banda de Kai Hansen, a les seves obres i potents, anivellant amb la dosi melòdica que acostuma a imposar aquesta banda, arribant per moments a l'estrèpit so d'un "Somewhere Out In The Space" (1997), però òbviament amb els clixés de l'època actual, i les veus d'un Rob Lundgren, que certament condemnen un estrep, (a qui molts de nosaltres anomenem el pare del power). L'escolta arrenca amb "Intro" on les guitarres de Kai Stringer i Peter Moog, ens donen una provada del poder que es porten entre mans i deixar-lo anar sense pietat a "Earthbreaker" ja que és dels temes més power de la seva discografia, un cop directe a la mandíbula, molt a l'ona Gamma Ray, amb cor de fer canya.
La tercera "March On Legionnaire" es posa la roba d'un "Heavy Metal Universe", ja que té una tonalitat que semblés un d'aquells homenatges que tant li agradaria fer a Mentalist, en aquest cas a Gamma Ray. Mentre que el vocalista Rob Lundgren sona natural, amb una veu que esquinça i alhora arriba a notes altíssimes. Una altra intensa ràfega de riffs ens aguaita amb "Event Horizon" la que repeteix sense remordiment la mateixa estructura poderosa i alhora segueix el mateix patró dels grans himnes power, de bandes com Helloween. Peça directa que es decanta per la vena més powermetalera.
Les melodies de "Millions Of Heroes" calmen tot aquest ambient vertiginós que portava el disc. La seva transició és lenta gairebé sigil·losa, que dóna pas a un autèntic vendaval de teclats ia unes harmonies vocals més sentimentals, el guitarrer es nota més meticulós i els solos molt interessants. Segurament "Lord Of A Wasteland" serà molt corejada en directe, doncs, encara que no té molta velocitat les seves guitarres són sòlides, manejades amb un estil superb ia més posseeix un cert gustet per les melodies, cosa que ho fa interessant, encara que no és de les meves preferides, és una cançó molt bona i de grans proporcions heavy metaleras.
Els elements musicals de "All For One" fan veure que és un tema Mentalist, al 100%, melòdica, enganxosa, potent, facilona i molt però molt coreable, des del seu inici amb la tempesta de guitarres, el teclat fins a la tornada dels cors que aquesta vegada és més profund, per a mi aquesta és de les notes. El vuitè tall "Mistress Of Pain" demostra diversos factors, que la parella Kai Stringer i Peter Moog, són excel·lents guitarristes, a més que Thomen Stauch, és una bèstia a la bateria i que la velocitat sempre va bé quan es tracta d'un conjunt d'aquestes característiques. Sens dubte un autèntic temaç que no trigarà a convertir-se en una de les cançons més preades de Mentalist.
L'excel·lència musical de la banda denota una projecció més melòdica a "Monkey King" una peça molt heavy, molt poc innovadora, però tot i així és un dels temes que més m'agraden de l'àlbum, els seus cors estan tremendament ben aconseguits, portant a les entranyes un aire que novament m'ha fet recordar Gamma Ray. La cançó que més s'acosta a l'estil del seu disc debut és "Together As One" peça molt a l'estil “Freedom Of Speech”, i que en directe farà saltar als fanàtics, ja que la peça mostra power, heavy, melodia i potència, fent gala d'una de les cançons més variades de l'àlbum.
Hem arribat al final i "A New World" tanca l'àlbum amb fermall d'or, l'activitat de guitarres és dinàmica, tot i ser un ritme mitjà, els teclats consoliden una melodia àmpliament bella, que s'escampa sobre els cúmuls rítmics i els solos de guitarra que es marca Peter Moog, tècnicament són bruts.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!