Braveride - The Great Awakening (2025)
 |
Epic / Power Metal
Rockshots Music Management
2025
Temes
Twilight
Executioner
Nightmares are Real
Souls are Marching
Temple of the Unholy Reign
The Gate
Delfekor
Gionis
Unspoken Terror
The Final Confrontation
Formació
Guitarra: Marios Christakis
Veus: Marcello Vieira
Baix: Wolf De iuliis
Bateria: Antonis Oldgeorge
Crítica
Clarament la temàtica de dracs, castells, heroisme i batalles èpiques, ha estat molt ben utilitzada en un subgènere tan meravellós com el power metall, amb ella compositors com Luca Turilli i Dushan Petrossi, han explotat a plaer el seu enginy, però amb el pas del temps i el sorgiment de múltiples bandes s'ha repetit ni emociona com ho feia a la dècada dels noranta ia principis de l'any 2000, amb bandes com Rhapsody (un dels majors exponents d'aquest subgènere), llançant discos com "Symphony Of Enchanted Land" (1998), "Dawn Of Victory" (2000)4 Magic Kingdom. Però, per què esmento tot això?, perquè tot i que està tallada aquesta temàtica, hi ha una banda que ha forjat el seu camí sota aquesta influència lírica des de l'any 2004 i aquesta és Braveride, que avui ens estan lliurant el seu quart àlbum "The Great Awakening".
La portada és simple però funcional per a l'estil, amb un drac llançant foc en una batalla èpica, la qual gràficament albira el que vindrà en l'àmbit musical, un power metall de caràcter simfònic d'alt calibre, sense sorpreses i sense seccions, on la influència de Rhapsody i Gloryhammer, flueix de sobremanera en els recorreguts. El primer tema "Twilight" ens lliura unes melodies acústiques molt ben il·lustrades, juntament amb uns sons simfònics èpics, com si ens estiguessin preparar-nos per a la batalla i per a la pluja de poder que es ve a "Executioner" la que té una pinta molt poderosa, sonant a Rhapsody, però sense tant adorn a la mística de Gloryhammer.
Els fanàtics de Gloryhammer i Twilight Force, s'emocionaran amb "Nightmares Are Real" ja que des dels seus primers arranjaments aparenta un sentit profund i èpic, els ponts orquestrals estan posats de gran manera i la veu de Marcello Vieira, és tan poderosa que dóna aquest plus extra, sobretot en aquests cors tan acta. La quarta peça "Souls Are Marching" parteix el seu camí amb uns bons arranjaments de guitarra i unes orquestracions fulgurants. I encara que la seva rítmica no és veloç, té un esperit de feitura europower en els més estrictes cànons, amb un so èpic que immediatament rememora coses realitzades per bandes com Rhapsody o Blind Guardian.
Fins ara el que he sentit m'ha encantat i m'imagino que si has llegit fins aquí, a tu també t'ha emocionat, a la meitat del disc apareix la potent "Temple Of The Unholy Reign" la qual estic segur que gaudiran els fans del symphonic power metall, per fer gala de sons emocionants, melòdics i sense èpic que només una bona banda de l'estil de Braveride pot fer, clarament en el marc d'unes líriques de temes fantàstics. El que distingeix The Gate de la resta de temes, és el bon ús de guitarres acústiques i un aspecte simfònic més intens. Francament Braveride, fa una feina realment bona en tots els sectors que desenvolupa aquesta peça, tenen una instrumentació superior, que fins i tot sense ser tan complexa, arriba a cotes emocionals i plenes d'epicitat.
L'enregistrament, producció i detalls musicals que envolten Delfekor ens transmet potència i emocions en paleta, amb un power metall simfònic més clavat a l'estil d'Orion's Reign. Els elements tècnics són també de gran qualitat i finalment compten amb dues armes secretes, primer l'excel·lent qualitat del seu cantant Marcello Vieira, que arriba a notes altíssimes i segon aquesta impressionant sonoritat que fa la sensació d'estar en una batalla èpica. Les guitarres de "Gionis" sonen més canyeres i això m'agrada, els elements simfònics li queden brodats i aquesta vegada la veu es comporta més densa i els solos de guitarra de Marios Christakis, també es deixen caure com una pluja de foc que mereixen la seva deguda atenció.
A "Uspoken Terror" segueix sobresortint la veu de Marcello Vieira, que té un domini superior de l'art vocal, entrant en sons aguts, però sense excedir-se cosa que se li agraeix. En una altra magistral peça de power metall que transpira epicitat per on se'l vegi. El tema final "The Final Confrontation" encara que és molt èpica i té un joc instrumental tan variat que arriba al punt d'involucrar sons folklòrics, pateix un problema, el pecat original dels metal·lers, ja que és massa llarga per a l'estil, més de dotze minuts, i encara que hi ha moments musicals impressionants, com sols de guitarra acústiques i orquestracions sublims, les notes es repeteixen una vegada i una altra, fent l'invent xicloso en excés, però al final es pot dir que és un bon tema per tancar l'obra.
En resum: Crec que aquest és un disc que deixa clar que la temàtica de dracs, castells i batalles èpiques encara segueix quedant com a anell al dit un subgènere com el power metall, encara que si està força desgastat, aquesta banda ha sabut crear les seves composicions sota aquesta temàtica, mostrant un comportament força seriós i una instrumentació d'alt nivell. Així que, si ets fan de Rhapsody, Gloryhammer i Magic Kingdom, Twilight Force, no dubtis a acostar-te a aquest àlbum, perquè les seves cançons són vibrants i pròpies del power metall simfònic. La puntuació per a aquest àlbum és 8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!