Amerikan Kaos - All That Jive (2025)
 |
Hard Rock / Heavy Metal
No Remorse Records
2025
Temes
1. State of Emergency
2. If the Shoe Fits
3. Thrillseeker
4. I’m Sorry
5. Skin Deep
6. My Sweet Vampire
7. My Angie
8. Take me Back
9. Jenny (8675308)
10. Break Out
11. My Dad
Formació
Veu: Stu Block
Guitarres, Baix, Bateria, Cors, Programació: Jeff Waters
Teclats: Bob Katsionis
Cors, Harmonies: Marc LaFrance
Crítica
Tot i seguir sempre de prop l'obra d'aquest canadenc, vaig trigar a identificar el disc que tenia publicat l'any passat amb una banda anomenada Amerikan Kaos. Veia la portada i encara que em sentia atreta per ella, no identificava per res el grup amb ell. Al final, no sé com, però em vaig acabar assabentant que era un projecte nou d'un dels meus guitarristes favorits. I en bona hora vaig saber!!
I és que el primer dels treballs planejats, Armageddon Boogie, va ser al meu entendre un dels millors discos del 2024. Una proposta fresca i diferent força allunyada del registre d'Annihilator però on es pot seguir identificant Waters en la seva manera de treballar. En aquesta nova aventura la seva proposta no té res a veure amb el Thrash que tant hem gaudit de la seva banda original sinó en un altre tipus d'estils que la veritat, no sabria gaire bé com identificar. Una barreja de sons allunyats del que és el metall, però amb tocs del que dóna un so diferent i únic com he comentat abans. El mateix Jeff confessava que no tenia clar què acabaria sortint al final de l?experiment.
Segons em vaig anar documentant més tard, el projecte va sorgir durant la pandèmia com una manera d'explorar nova música al marge del projecte principal. Per sort per a nosaltres, Jeff va preferir dedicar el confinament a seguir experimentant amb nous sons en lloc de fer pa i bescuits….
I després d'aquesta breu introducció, jejeje…. A veure el que ens ofereix aquest segon treball.
En aquesta ocasió, el nou àlbum titulat All That Jive promet portar-nos a una travessia sonora encara més audaç i eclèctica. Jeff Waters i els seus convidats (no es pot arribar a anomenar banda al projecte) han decidit endinsar-se en territoris musicals inexplorats, fusionant elements de jazz, blues, rock progressiu i fins i tot ritmes electrònics. Cada pista sembla una finestra a un món diferent, reflectint la versatilitat i la creativitat il·limitada de Waters. Aquest treball se separa gairebé per complet del Metall que componia el treball anterior i sona més a Rock and Roll i Hard amb tocs de Jazz o Blues. Però no et preocupis, els sols i la forma de compondre de Waters segueix estant present durant tota la feina. La diferència és que ha deixat de banda el so monolític d'Annihilator i ha experimentat múltiples equips per dotar l'obra d'un estil singular. La inclusió dels teclats també és una declaració d'intencions de desmarcar-se de la banda principal.
Com altres vegades amb la seva banda principal, Waters li ho ha cuinat gairebé tot encara que en aquesta ocasió ha comptat amb Stu Block per donar forma vocal al projecte. Els teclats, a càrrec de Bob Katsionis tenen un paper fonamental a la feina, de vegades amb excel·lents sols.
Al meu entendre aquest treball ha estat menys inspirat que l'anterior. Entre que els temes són menys inspirats i el component metal·ler és força inferior ho trobo una mica avorrit per moments. Entre els temes destacats hi hauria el títol d'inici, State of Emergency, My Sweet Vampire i 8675309 Jenny. També m'agrada molt la manera de tancar l'àlbum, en forma de mig temps amb My Dad.
A qui li agradi l'obra, aprofito aquesta ressenya per recomanar-li l'escolta de l'anterior treball, al meu entendre més metal·ler i amb temes més inspirats.
La producció molt cuidada, pel fet que tota la feina s'ha dut a terme sense presses en el mateix estudi d'enregistrament que posseeix Jeff. Per tant, ha tingut temps de sobres per modelar l'obra al seu gust i gust personal. Tots els instruments es poden apreciar de manera notable i la barreja final resulta senzillament exquisida. Difícil de creure que hagi estat gairebé obra personal de Waters, tot i que amb Annihilator ja ho havíem experimentat abans i és que quan la qualitat d'un músic és excepcional es pot permetre ser One Man Band.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!