One Last Night

Sleaze Metal
Autoproducido
2025

Temes

01. Burn The City
02. Nothing Good
03. Where The Dreams Come True
04. Like A Bomb
05. 90 Ways To Die
06. Heaven’s On Fire
07. The Worst of Me
08. Queen of Hearts
09. Welcome To The Party
10. One Last Night

Formació

Vesu: Judy Jade
Bateria: Johan
Baix: César
Guitarra: Gabi Bultaco
Guitarra: Gaby Rocketz

Crítica

Quan parlem de Hard Rock ens ve a la ment grups on va ser prolífic aquest estil i no és altre que L.A Califòrnia, ja sabeu al que em refereixo quant a bandes de Glam i Sleaze. No obstant això, sembla que hi hagi un ressorgiment d'aquest estil i tenim a casa nostra bandes que lluiten per mantenir el llegat (llegeixi's Jolly Joker). Em trobo amb una veritable joia, una sorpresa més amb els Zaragozanos Rocket Queen que porten des del 2015 funcionant (si no abans) i amb dos EP a haver-hi. Ara per fi li toca el torn al seu disc de llarga durada que és del que us parlaré i tinc la sort de tenir la primícia de publicar la ressenya a Espanya.

La banda està formada pels líders Gabi Bultaco a la guitarra i Gaby Rocketz a l'altra guitarra, tots dos rítmica i solista i els acompanyen en aquesta aventura la Valenciana Judy Jade a la veu, que és nova des del 2022, Dave Drägon al baix i Johan “On the Rocks” als pegats. El disc titulat “One Last Night” va ser enregistrat i barrejat en Produccions Sense/Amb Passions per Marc Pascual, i masteritzat per Jorge Valverde (DSP-Estudios). L'efectiva alhora que cridanera portada que va a càrrec de Pedro Lorán i evoca aquest aire dels 90 que ens transmet què és el que ens trobarem, que no és res més que una col·lecció de Glam Rock amb tocs Sleazy d'un altíssim nivell.

El viatge de pura adrenalina gamberra comença amb “Burn The City” amb una intro d'un apagat riff sintetitzat (a l'estil Wasted Years dels Maiden) que explota amb un crit de Judy amb la grapa de Lee Aaron (de fet, els seus registres són similars) juntament amb tota la banda i uns riffs poderosos que són acompanyats. La cançó manté un alt ritme, una tornada guerrera i ganxera amb uns sols efectius, ideal per a un inici de concert. “Nothing Good” comença amb un riff més potent, encara que es contrasta posteriorment amb una guitarra electroacústica quan entra en acció Judy. Els rugits de la guitarra acompanyen amb bon ritme la resta de la cançó amb una tornada guerrera que en conjunt fan d'aquest tema una mica frenètic i sols que vénen i van durant el seu transcurs. La tornada es repeteix diverses vegades fins a un frenètic final.

Arriba el torn a una mena de Power Ballad titulada “Where The Dreams Come True” i amb un inici marcat per uns solos de guitarra que guiaran la melodia de la cançó. Aquest tema transmet enyorança i passió, força bella en els seus arranjaments de riffs de guitarres sent en conjunt una intensa i alhora poderosa balada que segur serà una de les favorites del tot el disc. Atenció a l'empremta de la Judy a l'hora d'interpretar-la perquè de debò que transmet molta passió.

“Like a Bomb” cau com una bomba a les nostres orelles amb aquest començament trencador. Estem davant d'una cançó força potent amb uns riffs molt marcats i guerrers al costat de la vacilona veu de Judy a l'hora de cantar-la. La tornada és contagiosa i els solos enmig de la cançó tenen un molt bon nivell amb molta força força frenètica la qual cosa podem assegurar que ens trobem amb un hit en tota regla, ideal per als punts àlgids i per descomptat candidata a estar entre les millors cançons del disc (encara que el nivell en general és bastant elevat). Atents a la bomba final.

I segueix la batalla “rocker” amb un altre “pepinazo” titulat “90 Ways To Die” que també és plena de boníssims riffs ben calents, enganxada poderosa per part del bateria i tots els components ideals que una bona cançó de Galm metall ha de tenir. La tornada és una exquisidesa que segur serà crit de guerra als concerts (en certs aspectes em recorda els millors Skid Row) i és per això que amb cançons com aquesta podem assegurar que el Hard Rock és ben viu. Tota una exquisidesa poder experimentar moments d´adrenalina com el d´aquesta cançó.

Un ritme de bateria força familiar ens introdueix a “Heaven's on Fire”, i no cessa l'alt nivell que la banda ens mostra des dels anteriors dos temes. Una altra poderosa cançó amb riffs més a mig temps i una excel·lent tornada com no podia ser d'una altra manera per poder ser gaudit en directe. Us encantarà el canvi a meitat de la cançó amb aquest canvi de riff que recorda (o almenys a mi) el de “Tie your Mother Down” de Queen, i aquesta part especialment queda genial abans de tornar de nou a la tornada. Boníssima cançó també candidata a ser de les millors del plàstic i que de ben segur es convertirà en un clàssic.

Més macarrilla en el tractament dels riffs és “The worst for me” que té unes estrofes més gamberres que es compagina amb una tornada més amable. Molt bo el tractament de les guitarres i com no, una impressionant enganxada a la bateria. El solo de guitarra exquisit i la tornada a l'estrofa/retorn (que es repeteix) es tanca amb un bonic final i una Judy molt apassionada.

Si hi ha una cançó que és hereva dels Guns´n´Roses aquesta probablement podria ser Queen of Hearts per aquest gran començament, encara que vira a un estil més amable en certes parts de la cançó, amb una sublim interpretació de Judy. La tornada farà les delícies de tot oient ja que és altament addictiu i els riffs intermedis de la cançó al costat del sol realment de vertigen, sent una (una altra més) de les millors cançons de tot el disc, molt bona per als directes.

De tall més festiu ens presenten com no, “Welcome to the Party”, que com bé indica el seu títol és una festa de cançó, molt animada, amb molt de ganxo i molta melodia i segur serveixi per al tancament dels seus concerts amb esquellot als efectes de la bateria a l'inici d'aquesta cançó. Convida a beure tequila ia gaudir-ne sense més ni més.

I el colofó és el tema homònim del disc amb “One Last Night” que va servir de presentació i és un boníssim tema que recull tota l'essència del grup: poder, energia, qualitat, rudesa, gamberrisme i Galm. Una cançó molt completa tant a les seves estrofes com a la seva gran tornada i un canvi de ritme inesperat amb un “riffote” ben marcat i una aclaparadora bateria amb un boig només de guitarra molt professional que ens torna a la tornada. Adrenalina pura és aquesta cançó i genial tancament per a un genial disc. Pels que disposen del disc hi ha una sorpresa uns segons més tard al final de la cançó, però això ja us ho deixo per als que gaudeixin del disc en format físic.

Així que podem dir sens dubte alguna sorpresa la meva (i la vostra segur), que estem davant d'un disc súper professional, fet amb un amor incondicional al Rock i ple de hits que tant de bo retrunyin ben fort a l'univers, perquè estic segur que aquesta banda té molt de futur si segueixen oferint-nos feines a l'alçada d'aquest. Un disc amb una exquisida producció, potent i cristal·lina, amb músics molt professionals i que crea addicció a cadascuna de les cançons que la componen, posant el granet de sorra la bonica i guerrera veu de Judy, per la qual cosa, amb tot, aquest disc se n'emporta el merescudíssim 9,5. NDR: Estic esperant veure'ls a la meva terra el proper 7 de juny, així que ja us explicaré.