The Legend Of The Oakensource

Folk / Power Metal
Autoproducido
2025

Temes

1. The Legend of the Oakensource
2. Land of the Free
3. The King's Call
4. Warriors Without a Quest
5. A Dark Road
6. In the Name of the Oak
7. The Scene of Life
8. The Stranger
9. The Endless Night
10. Hefleth the Pirate

Formació

Veus i teclats: Hans III
Veus: Questlord Sean
Guitarres: Dark Lord Renius
Bateria: Valter

Crítica

Amb el mateix entusiasme que va iniciar fa uns anys la banda Fellowship, així veig que volen començar a obrir-se camí al fantàstic món del power metal, els guerrers Hans & Valter, usant la marcada influència de bandes com Gloryhammer, Twilight Force, Falconer i Rhapsody. Llastimosament això de Fellowship, va ser només el seu disc debut "The Saberlight Chronicles" (2022), el que ens va emocionar, perquè llastimosament a la seva segona obra "The Skies Above Eternity" (2024), van tenir una baixada musical terrible, esperem que això no succeeixi amb la nova banda sueca Hans & èpic amb què van realitzar aquest debut "The Legend Of The Oakensource".

Tant l'estil musical com la temàtica d'aquests suecs, em va atrapar fàcilment, ja que és normal que sent un fidel seguidor del power metall, m'atregui la fantasia, els contes èpics, l'heroisme i les llegendes màgiques, ja que tot això porta embolicat en les seves lletres l'obra "The Legend Of The Oakensource", mentre busquen salvar Flour Village, del regnat de terror del Senyor Fosc Renius, fent tot el possible en el seu poder per evitar La Nit Sense Fi. De principi a fi escoltar-nos notes musicals poderoses que encara que no són molt complexes i estan força trillades, portaran l'oient a perdre's en mons de fantasia, amb el motlle del power metal convencional, llaurat perfectament pels músics suecs, el vocalista i teclista Liam Strand, que es fa dir Hans, el bater dolent guitarrista Olle Renius, més conegut com Dark Lord Renius i el corista Victor Ersson, anomenat Questlord Sean. La introducció "The Legend Of The Oakensource" és l'instrumental típic d'un disc d'aquestes característiques, amb la veu femenina d'Alexandra Pettersson, fent la respectiva narració, que ens anuncia que la llegenda d'Oakensource, ha iniciat, i no triga a arribar "Land Of The Free" la que conté un poder simfònic important, i conforme avança èpiques que atrauran l'atenció dels amants de Falconer, Gloryhammer i Twilight Force.

Les orquestracions de l'instrumental "The King's Call" sonen semblants a les que feia servir la banda italiana Holy Knights, després escoltarem una altra curta però èpica narració. La simfonia creix a "Warrior Without A Quest" semblava ser una impecable barreja entre Falconer i Hammerfall. Tema ultra melòdic, èpic i ben executat pels músics suecs, encara que la seva tornada és molt poc original, ja que els cànons que usen són molt coneguts, però l'estona que brinden en escoltar aquesta peça és bona.

La narració d'"A Dark Road" ens prepara per a l'arribada d'una de les meves cançons favorites "In The Name Of Oak" la que conté una estructura senzilla en la seva execució, però gràcies a la seva harmonia ia aquests teclats pintorescos es fica sota la pell i obliga a tornar-hi, la veritat em va encantar, pel seu riff ballarí, la seva cor.

Amb una teclats ben malenconiós "The Scene Of Life" torni a tenir una narració, que aquesta vegada ens arrossega a un tema més curós com ho és "The Stranger" la seva guitarra és més marcada i el seu joc orquestral intens, sentit i emocionant, però amb una aura èpica que em va atreure molt. El que em crida més l'atenció d'aquesta peça és la semblança que té amb les composicions de Falconer, sobretot per la solemne entonació vocal de Liam Strand (Hans), molt semblant a la de Mathias Blad.

Torn d'escoltar la cançó més llarga, amb els seus deu minuts de durada The Endless Night ens introdueix a un món de fantasia, posant per davant la melodia, mateixa que és la referència més indiscutible que té Hans & Valter. L'altre element que atrau en el tema, és la neteja i exactitud amb què Olle Renius (Dark Lord), executa la seva guitarra, els teclats sempre cristal·lins i els canvis de ritme tan sobtats. Aquí tots els instruments sonen ben assentats, bateria i baix s'amalgamen bé i els teclats són utilitzats per afegir un ambient rotundament èpic. La peça final "Hefleth The Pirat" explora els terrenys aventurers del folk metall, però amb limitació, evitant que la presència dels elements folklòrics sigui evident i embafadora, cosa que en aquest cas els dóna certa sensació més forta, més metalera. Les melodies atrauran l'atenció dels amants del gènere, amb els seus cors intensos, certament èpics.

En resum: Crec que per ser un disc debut, ho han fet bé aquests suecs, tampoc diré que "The Legend Of The Oakensource", és la gran cosa i molt menys que és una cosa original, no obstant la seva escolta serà atractiva i et donarà diversos moments de plaer auditiu. A més, la seva vestimenta m'ha agradat força, a l'estil de Gloryhammer, Twilight Force i Brothers Of Metall. La influència musical d'aquestes bandes i la de Falconer, és evident en totes les composicions i encara que el seu treball instrumental no arriba a cotes massa altes, la tornada èpica és molt gaudible, per això la puntuació per a aquesta obra és de 7.9/10.