Ritual Supremacy

Thrash Metal
ROAR!
2025

Temes

01. Ritual Supremacy
02. Leather, Spikes & Chains
03. The Watcher Infernal
04. A Shadow In The Bell Tower
05. Entombed Within The Iron Walls Of Dis
06. Bedlam Eternal
07. Demon Witch Possession
08. Covenant Of Grace
09. Omen Rider
10. Let The Blackness Come To Me

Formació

Bateria: Mathias Straub
Baix: Toni Ieva
Veus: Gerrit P. Mutz
Guitarres: Jörn Langenfeld
Guitarres: Jonas Khalil

Crítica

El so de la llegendària banda alemanya Sacred Steel, sempre ha estat un focus d'atenció tant per als amants del heavy power com per als del thrash metall, ja que des que es va fundar el 1996, ha exhibit una tornada directa i punxant, sense adorns simfònics i notes de teclats gairebé nul·les, rítmica salvatge on les guitarres són les arquitectes de ritmes ardents i sols vertiginosos.

Feia ja diversos temps que no se sabia res dels teutons, exactament nou anys, que la banda liderada per l'exbaterista de Mystic Prophecy, Mathias Straub i el vocalista Gerrit Mutz (Angel Of Damnation), havia estat inactiva, després d'haver llançat el seu darrer treball Heavy Metal Sacrifice. Després de gairebé una dècada la banda alemanya semblava haver recarregat forces, ja que el seu desè àlbum de llarga durada "Ritual Supremacy", posa en corrent tots els elements musicals que Sacred Steel, sap manejar a la perfecció, com a riffs potents d'antany que per moments deslliguen la nostàlgia dels seus primers àlbums "Reborn in Steel" (1 (1998), aquestes tornades crues i dures que s'entrellacen amb les del thrash metall alemany de la vella escola i l'huracanat timbre vocal de Gerrit Mutz, que potser no serà com el d'un Ralf Scheepers (Primal Fear), o d'un Roberto Liapakis (Mystic Prophecys), però a les Mystic Prophecy. des de la primera i aclaparadora "Ritual Supremacy" cançó incendiària que de segur farà les delícies de tots els seguidors del heavy speed metall més clàssic i anyenc. El que m'encanta és el joc de guitarres tan potent i aquesta veu devoradora de Gerrit Mutz, que marca un inici de disc trepidant. Menys velocitat veurem a “Leathers, Spikes and Chains” peça que precisament beu directament de les arrels primigènies de l'heavy metall de mitjans de la dècada dels vuitanta, els arranjaments sonen bruts i les guitarres clàssiques, amb molta actitud i potència sonora pròpia de les formacions mítiques germanes.

Els teutons no enganyen ningú ja que “The Watcher Infernal” és la definició musical del que és Sacred Steel, ja que és la que millor expressa el seu estil, un heavy metall recreat amb riffs violents i frasejos vocals agònics que sonen molt primitius. La que proporcionarà motius suficients per introduir-nos al headbanging i agitar frenèticament el cap és "A Shadow In The Bell Tower" un tema violentíssim de heavy power metall, que proposa les arrels més clàssiques dins de l'estil, amb els seus salvatges riffs plantejats de forma amenaçadora com si es tractés d'una tempesta apro.

Donem pas a "Entombed Within The Iron Walls Of Dis" una traçada descomunal que servirà perquè la parella de guitarristes Jorn Langefeld i Jonas Khalil, posi les seves cartes i dots sobre la taula, mostrant-se com una màquina compacta i despietada de generar metrallades riffs i abres Gerrit Mutz i uns electritzants cors que donen aquesta sensació d'estar davant de bandes velles com Manowar i Grave Digger. Després d'un dels millors temes de "Ritual Supremacy", arriba la fosca "Bedlam Eternal" la que té un toc sinistre més orientat a Black Sabbath, on evidentment, el lliscament de riffs malignes serà una de les seves grans virtuts, però no esperis delirants frases, perquè el tema es mou en un ritme.

La potentíssima "Demon Witch Possession" sona com una aplanadora ja que els seus rotunds i veloços riffs tenen un aire al thrash alemany i la forma tan despietada en què ataquen els seus solos a les parts més compactes i speedicas, posa de manifest que ens trobem davant d'una banda que sap barrejar bé el hea fusió entre Kreator i Primal Fear. Un tema molt canviant és “Covenant Of Grace” la que conté unes guitarres més tranquil·les i un Gerrit Mutz, escampant diferents versos vocals, per moments melòdics i de vegades embogits. És important marcar l'efectivitat d'un riff fosc que malgrat la senzillesa sona d'allò més entretingut i convincent.

Un altre pouta és "Omen Rider" peça on les guitarres heavy metal·les prenen el timó i és que els duels entre Jorn Langefeld i Jonas Khalil, seran una constant al llarg de tot el tema. Tremenda peça que malgrat no tenir una velocitat implacable acabarà acaparant la teva atenció fins a convertir-se en un dels millors talls. Les arrels més melòdiques i netament light del combo teutó quedaran plasmades a la balada “Let The Blackness Come To Me” tema on per fi es pot veure obertament uns Sacred Steel, molt tranquils i fins i tot romàntics, les guitarres fan una gran feina als solos i la veu de Gerrit Mutz, que no deixa de presentar-nos una and doteu el tall d'una enganxada dolça i simpàtica.

En resum: Crec que dir que "Ritual Supremacy", és el millor disc de Sacred Steel, seria molt apressat, el que sí que és cert és que després de diversos anys els alemanys van tornar amb força i una gran determinació, proposant una llista de temes punxants i agressius que abruptament mostren a plaer l'estil fidel que la llegenda. que si vols escoltar un bon heavy speed metall, amb tints thrash i power, “Ritual Supremacy”, serà la millor opció.