Moonlight Haze - Beyond (2025)
![]() |
Melodic Power Metal
Scarlet Records
2025
Temes
01. Beyond
02. Tame The Storm
03. Crystallized
04. Chase The Light
05. Would You Dare?
06. L'Eco Del Silenzio
07. D.N.A. (Do Not Apologize)
08. Untold
09. Time To Go
10. Awakening
11. A Brand New Sky (CD bonus track)
12. Alive Again (LP bonus track)
Formació
Veu: Chiara Tricarico
Guitarra: Marco Falanga
Guitarra: Alberto Melinato
Baix: Alessandro Jacobi
Bateria i teclats: Giulio Capone
Crítica
Realment em dóna gust veure com de bé estan sortint les coses a la banda italiana Moonlight Haze, a causa del seu ràpid creixement i de la forma tan genial de guanyar-se els fanàtics del power metall simfònic, però el que més em dóna gust és veure que la carrera del seu vocalista Chiara Tricarico, ha crescut enormement, al punt de ser cridada pel Avantasia, cosa que segurament no ho hauria imaginat la bella cantant italiana quan va iniciar la seva carrera amb la banda Temperance.
El creixement de Moonlight Haze, es reflecteix en cada llançament, en cada cançó i en cada nota interpretada pels músics italians, l'exemple més clar és la seva nova producció "Beyond", la que porta al seu interior una ànima molt versàtil, guitarres fortes que batallen d'igual a igual amb les orquestracions, amb la idea de mantenir aquest equilibri metal·ler i sense melodies, això és una cosa que han anat millorant els fundats al nord d'Itàlia, considerablement des del seu debut "The Rerum Natura" (2019). Un altre dels punts forts del disc que definitivament no es pot passar per alt és el seu gran aspecte vocal, perquè Chiara, com és costum, llueix radiant, lluminosa, poderosa, amb un estil superb, que va implementat canvis de tonalitat a cada cançó, la primera porta per nom "Beyond" i proposa una col·lecció de sentiment per a la cantant que suaus benvinguda amb aquesta veu tan angelical. L'arribada de la poderosa "Tame The Storm" ens posarà els pèls de punta, ja que és una peça de power metall simfònic liderat per una protagonista operística, les guitarres sonen potents i massa madures plenes de metall embafador, llest perquè els fanàtics de Moonlight Haze, gaudeixin en el proper concert.
A "Crystallized" els italians porten un dels talls de power metall simfònic més melòdics, enganxosos i lluminosos que he escoltat en anys. Si imagines els primers Nightwish reunits amb els primers Within Temptation, sonarà una cosa així com aquesta encantadora peça. L'energia de "Chase The Light" és molt positiva, té tota l'alegria i les tornades cauteloses de bandes com Ancient Bards i Delain, amb la seva respectiva empenta coral i la seva part instrumental ple de fantàstics solos, guitarres tècniques, bateries abrasadores i un conjunt cristal·lí de teclats.
El cinquè tema “Would You Daré?” és una peça tan potent com exuberant que traspua drama i empenta. Els guitarristes Marco Falanga i Alberto Melinato, dominen el diapasó i es passegen i galopen amb la musculatura d'un corcel de pura raça, però contrarestant aquest inesperat nivell d'agressivitat, hi ha la dolça i sirenica veu de Chiara Tricarico, que se sent com peix a l'aigua després del micró Squadrani d'Ancient Bards. La versatilitat de "D.N.A. (Do Not Apologize)" es veu tant als guitarristes com a la vocalista que mantenen l'energia al llarg del tema. Peça que s'imposa amb riffs contundents, sols impecables i cors inspiradors. Els tocs de teclat de Giulio Capone, són de bon gust, exerceixen el paper de suport melòdic indispensable de les guitarres en lloc de lluitar pel protagonisme en tot moment.
En un disc d'aquestes característiques, no podia faltar la bella balada, per això “L'Eco Del Silenzio” és la que amb
moltes notes sentimentals i una apassionada vocalització per part de Chiara, aviven el costat més romàntic i sentimental de Moonlight Haze. L'elegància de “Untold” és immensurable, les seves cuidades notes musicals mostren la consolidada fórmula de potència simfònica, que Moonlight Haze, ha après a manejar a la perfecció. La sinistra secció simfònica fa que la peça sigui una de les meves preferides.
La tonalitat de "Time To Go" presumeix d'adorns progressius rellevants i conforme avancen els segons augmenta la intensitat amb els blast beats del baterista Giulio Capone, així com el rang operístic i simfònic tan bombàstic, una característica tan exclusiva en aquest subgènere que em vaig alegrar d'escoltar-la en una banda com Moon planament. El tancament està a càrrec de "Awakening" la que a part de ser una de les millors del disc, porta una actuació supèrbia per part de la vocalista italiana, el seu registre parteix des d'un punt melòdic fins a arribar al soprano, amb una facilitat sorprenent, increïblement semblaria sonant un tema del Nightwish, de l'era Tarja.
En resum: Encara que les cotes compositives del quart àlbum dels italians, siguin de la mateixa fetura dels anteriors "The Rerum Natural", "Lunaris" (2020) i "Animus" (2022) i no portin sorpreses significatives, cal esmentar que Moonlight Haze, sap perfectament com fer power metall simfònic, net, a més, Tricarico, és una cosa que saben apreciar i esprémer, per crear grans composicions, com les d'aquest Beyond, el qual m'ha encantat i al final del dia m'ha recordat tant els primers Nightwish, com els més dolços Within Temptation. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2025/2024.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!