The Ascendance

Melodic Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Set Me Free
Thunderball
Halo
Runaways
Julia
The Last Of Us
Lightbringer
A New Beginning
Unstoppable
Rise
Fallout

Formació

Veus: Alexander Strandell
Guitarra: Christoffer Borg
Baix: Richard Svärd

Crítica

El metall melòdic i el hard rock de terres fredes sueques, sempre ha estat molt atractiu i d'un nivell superlatiu, però cal esmentar que darrerament moltes bandes d'aquest rubro han incrementat el costat electrònic i artificial tornant-se així més modernes, tal és el cas dels ultra melòdics Dynazty i els fantàstics una fantàstica in sucre atrau les formigues.

El conjunt del que avui els parlaré també prové de Suècia, ells són flamants Art Nation, acabats de formar el 2014, i des d'aquest punt han anat evolucionant de poc, amb un metall melòdic molt enganxós i tints hard rockers, amb el qual han modelat grans composicions, però així com Dynazty i Metal també han optat per involucrar elements més moderns, cosa que s'ha anat palpant als seus dos últims discos "Transition" (2019) i "Inception" (2023). L'arribada del seu nou disc "The Ascendance", fa veure que les seves pretensions melòdiques i modernes han anat ascendint, amb la garantia que els temes seran una delícia auditiva, doncs comptar amb un vocalista de la talla d'Alexander Strandell, és una cosa que et dóna la certesa que això serà un festí de metall melòdic d'altíssim nivell, i la Free" té tota aquesta producció artificiosa de les bandes de modern metall, on les melodies esclaten i els cors són una dolçor, gràcies al sentiment que els suecs imposen en la interpretació i aquestes atractives i potents cordes vocals del senyor Alexander. En la mateixa línia arriba "Thunderball" on les bases programades, els sintetitzadors i els teclats sonen similar a Dynazty, totes aquestes capes amaguen amb la seva melodia el treball del guitarrista Christoffer Borg, al qual se'l deixa molt de banda, perquè el que més ressalta són aquests cors ultra enganxosos i plens d'energia.

Els suecs segueixen pintant el paisatge amb "Halo" un altre tema enganxós, on el cantant de Crowne, està genial, ja que vocalment interpreta increïblement bé com hi està acostumat. Peça que reprèn la fórmula del metall melòdic d'antany, amb poderoses guitarres que es destapen uns sols impecables. Imposant una orientació més simfònica arriba "Runaways" ja que aquí es poden escoltar orquestracions més fortes i bases secundades per una gran melodia conductora de teclats i un d'aquells canvis rítmics i de tonalitat a la tornada que fan d'ella una cançó guanyadora, pur melodic metall que amb incrustacions hard rockeres.

Sentiment pur és "Julia" on Art Nation, es mostra profunda i enorme, amb un cantant com Alexander, que transmet passió al 100%, uns teclats que a cada nota van creixent de menys a més, amb les parts baladístiques sempre presents i una conjugació de melodies precioses. Després de la malenconia del tema anterior arriba "The Last Of Us" la que compta amb una melodia nítida i unes orquestracions més intenses que ens recorda lleugerament als seus inicis, ja que bé podria haver format part d'aquell grandiós debut “Revolution” (2015) que els veiés néixer, només que compta amb una millor producció i uns sols Borg, sonen molt artístics i intensos.

Molt més melòdica i maduixa sona "Lightbringer" doncs com el seu títol ho diu, sembla ser un tema portador de llum, gràcies als seus cors resplendents ia aquesta veu tan dolça i bella d'Alexander Strandell, ja que el sentiment que transmet aquest tipus en cantar és gegantí. Tot i això "A New Beginning" és una altra gran cançó que compositivament ens recorda al seu disc anterior "Inception". La melodia és neta i perfecta, però en el fons es veu que Art Nation, vol fer amb ella una picada d'ullet massa descarada a Dynazty, per la inclusió de sintetitzadors moderns en algunes de les seves parts.

Semblaria que l'esperit de la banda del vocalista Nils Molin, els posseeix una altra vegada a "Unstoppable" ja que aquesta torna a tenir un so molt similar al dels seus compatriotes, un mig temps preciós, on els de Gothenburg, estan enormes, amb un ritme de fàcil assimilació que transmet milers d'emocions, guitarres que porten una seqüència per la seqüència. cels. Passem a "Rise" la que em sembla senzillament una cançó bella de hard rock, simple i melosa, ben treballada per la banda sueca. Peça de fàcil accés, perquè la composició està basada en una melodia gairebé perenne.

El tema final està a càrrec de "Fallout" un tema una mica saturat de sons electrònics, ja que les seves ones sonores de sintetitzadors i teclats repartits de llarg a llarg dels seus tres minuts, llancen qualsevol tipus de melodia complementària, tots fent el mateix fins a l'extenuació, creen una tornada melosa que m'avorreix de sobremanera.

En resum: La veritat és que no em sorprèn aquest gran treball que s'han marcat els suecs, ja que venien molt dolços i afinats amb el seu últim disc "Inception", ia "The Ascendance", només han seguit el corrent del seu antecessor, donant a mans plenes un metall melòdic ultra melòdic i enganxós, on els Art Nation han sabut la Art Nation. instrumentació, ni perjudicar les melodies. L'única taca que veig en aquest impecable disc, és que semblés que volen sonar molt Dynazty, i això li treu valor d'identitat, d'aquí en més, em sembla una feina superba, que s'ha guanyat una puntuació de 8.1/10.