Beyond The Stars

Melodic Death / Folk Metal
ROAR!
2025

Temes

1. Life
2. Edge of Forever
3. The Storm
4. Within the Fire
5. Dusk
6. Wayfinder
7. Dawn
8. Horizon
9. The World Between
10. Aether
11. Heart of the Sea
12. A Walk Among the Stars

Formació

Guitarres: Anthony Willis
Veus, cello i mandolina: Lachlan Neate
Instruments de vent: Sophie Christensen
Bateria: Morgan Cox
Guitarra i veus: Lucas Fisher
Baix: Joseph Dipisa-Fiorenza

Crítica

Sent sincer, és la banda fundada pel guitarrista Anthony Willis i el vocalista Lachlan Neate, anomenada Valhalore, l'única australiana que conec de folk metall, amb tints melodeath, perquè si parlem de heavy power, llavors sí, en aquest context tinc un coneixement més ampli, doncs aquí conec bandas Pegazus, Voyager, Dungeon i Elium.

No entenc com aquests aventurers Valhalore, van naufragar pels furiosos mars durant vuit llargs anys, ja que des d'aquell bé rebut "Voyage Into Eternity" (2017), no havien donat senyals de vida, (només per aquí un EP anomenat "Solace and Solitude" de 2018), malgrat les coses bé els fanàtics del folk metall, amb els seus arranjaments èpics, varietat instrumental, combinació d'estils i les imprescindibles melodies folklòriques que juguen un paper rellevant en la consistència musical d'aquesta banda australiana, era impensat que no tinguessin l'enginy per a cap altre treball discogràfic. No obstant encara que hagi transcorregut un lapse llarg de temps, és excel·lent que els nascuts a Brisbane, estiguin de tornada amb una segona producció titulada "Beyond The Stars", la qual no se surt de les vores musicals ja conegudes, doncs amb el seu ventall instrumental segueix traçant línies èpiques i aquest ambient llampegant fantàstic i a la vegada fantàstic i aura mística de la qual la banda se subjecta a mort, per donar vida a composicions fabuloses, que no són alienes a la influència de bandes del rotllo, com Ensiferum, Forsaken Hill i Elvenking. El primer tall "Life" és una introducció instrumental que dóna aquesta sensació d'estar travessant l'univers, amb simfonies fantàstiques que s'agiganten cada vegada més, fins a arribar a Edge of Forever la que explota al ritme d'unes guitarres progressives i unes veus agressives guturals, que es combinen perfectament. Els cors són una exquisidesa i els sons folklòrics enriqueixen la melodia i imprimeixen el segell musical de Valhalore, al 100%.

Amb "The Storm" els australians aconsegueixen atraure l'atenció a base de barrejar els ingredients coneguts com a folk metall i melodeath, per presentar una peça plena de cors hímnics, veus esquinçadores i una atmosfera que es torna d'allò més èpica. La fórmula segueix funcionant perquè "Within the Fire" és una de les més brutals i destacades de l'àlbum, encara que és una composició que no ve a redescobrir el folk, el power, o el melodeath, la seva enlluernadora i potent tornada finalment captivarà els fanàtics no només de Valhalore, sinó també els de bandes com Ensiferum i Winter.

La curta "Dusk" és un passatge musical bell i ple d'exuberància, que serveix com un portal musical per arribar a la bella balada " Wayfinde" la que està enriquida per bells sons folklòrics, simfònics i la simple però simpàtica veu de Lachlan Neate. Tema delicat per al gaudi, que ens acarona suaument amb les seves grandiloqüents melodies.

Els australians juguen bé amb els instrumentals i "Dawn" és una altra mostra de la seva magnificència folklòrica, guitarres acústiques, flautes i un fons simfònic ens introdueixen a "Horizon" la que semblés ser posseïda per l'esperit dels italians Elvenking. Les seves brutals guitarres, adorns instrumentals en fan un bon tema de power folk amb veus agressives del melodic death, que distreu, agrada, està molt ben instrumentat, millor gravat que el seu primer àlbum, fins i tot té els seus moments èpics i gloriosos.

S'hi treu el cap " The World Between" la qual és d'aquelles a les quals cal posar-hi una etiqueta de precaució perquè crea addicció, les seves línies vocals arriben a la brutalitat, però els cors calmen aquesta fúria amb la seva extrema melodia. Els arranjaments folk hi són, però en menor mesura, en un tema que presumeix ser un dels més variats de l'àlbum. Les mels folklòriques tornen a tocar el nostre ésser amb "Aether" amb arranjaments molt Mago D'Oz, ens arrulla balancejant-nos suaument d'una banda a l'altra amb el bell so de teclats, guitarra acústica i flauta, que guanyen en exuberància gràcies a l'èpic so orquestral.

Crec que faltava una veu femenina, per això a "Heart of the Sea" apareix com a convidada Anna Murphy, per donar vida a un xou de veus, que s'intercanvien protagonisme tant les guturals, la neta de Lachlan Neate i l'esplendorosa d'Ana. Un tema on els fonaments fantàstics abunden, el folklore es fa present i els cors aconsegueixen transmetre una profunda emotivitat. El tancament del disc arriba al sonar A Walk Among the Stars una de les cançons més atraients, gràcies a la seva atmosfera folklòrica i simfònica, el seu apartat instrumental proposa influències de Falconer, Elvenking i Amon Amarth. Una peça aclaparadora i alhora plena de bellesa, sobretot quan les guitarres acústiques i la flauta governen la composició.

n resum: Crec que aquest és un disc per gaudir d'aquesta fusió d'estils molt ben aconseguida, ja que no cada dia es troba un àlbum d'aquestes característiques i de tan bon nivell musical, potser seria normal que bandes com Ensiferum o Elvenking, el llançaran, però que una banda sense tanta història com Valhalore, ens hagi donat una obra tan espectacular, usant els elements del folk. No hi ha dubte que a partir d'aquest Beyond The Stars vindran grans coses per als australians que caldrà seguir d'aquí endavant amb lupa. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8.9/10.