Devouring Entrails

Death Metal
Autoproducido
2022

Temes

1. Inside the Abyss
2. D.H.C.
3. Sleepless Night
4. Gutted
5. Devouring Entrails
6. Colas de Hambre
7. Silently Dead
8. The Plainfield’s Butcher
9. Bay of Blood
10. Hang Em’ High
11. Capital of War

Formació

Veu: Alv Etxarren
Guitarra: Xabi “Ghostwalking” Gómez
Guitarra: Darius “Wolfgang” Torralba
Baixx: Frank Caviedas
Bateria: Juanjo Pérez

Crítica

En el seu segon treball discogràfic, els madrilenys Painstorm signen un homenatge visceral i ben executat al death metall més pur i directe, el que va deixar empremta a principis dels noranta i continua sent el cor del gènere per a molts seguidors. Devouring Entrails no és un disc que busqui reinventar la roda, sinó recordar-nos per què va començar a girar en primer lloc: riffs contundents, veus crues i una energia demolidora des del principi fins al final.

Des del primer tema, la banda deixa clares les seves intencions: Cannibal Corpse, Death, Morbid Angel o els primers Deicide són algunes de les influències més evidents, tant a l'estructura dels temes com al to general del disc. Hi ha moments on un podria imaginar perfectament George "Corpsegrinder" Fisher escopint les línies vocals, o Trey Azagthoth abocant entre els riffs més retorçats.

Painstorm beu d'aquesta escola clàssica americana del death metall, amb riffs que barregen agressivitat i tècnica, canvis de ritme secs i una bateria que manté la tensió en tot moment. No hi ha espai per a adorns ni per a passatges atmosfèrics: cada cort és un atac directe, construït per impactar més que per sorprendre.

La producció, a càrrec d'Hector Martin de Hangar XIX, troba l'equilibri entre cruesa i claredat. No és un disc sobreproduït, la qual cosa juga a favor seu: les guitarres sonen pesades però definides, la bateria manté presència sense saturar, i la veu, un gutural profund i sec, encaixa perfectament a la barreja, recordant per moments als millors registres de Chris Barnes (en la seva etapa amb Cannibal Corpse) oa Chuck Schul més.

Temes com Gutted o D.H.C. condensen l'esperit de l'àlbum: riffs machacones, seccions amb molt de groove i un tempo que no dóna treva. Sleepless Night afegeix un matís una mica més fosc, mentre que Cavement Riot i Fun and Violence —probablement un avenç del nou material— mostren una evolució que manté el so clàssic però apunta a una varietat més gran rítmica.

En tot just 25 minuts, Devouring Entrails ofereix un recorregut breu però intens que encantarà els que gaudeixen del death metall més tradicional. És un àlbum que no necessita floritures ni producció luxosa per funcionar; la seva força rau en l'honestedat de la seva proposta i en l'execució necessita una fórmula que, quan es fa bé, continua sent tan efectiva com fa tres dècades.

Sense reinventar res, Painstorm han aconseguit signar un treball sòlid, contundent i fidel a les arrels del death metall. Devouring Entrails és un disc que sona amb convicció i que deixa clar que l'underground nacional té propostes que no desmereixen davant de moltes bandes de fora. Un àlbum ideal per a seguidors de bandes clàssiques com Cannibal Corpse, Death, Morbid Angel, Deicide o Obituary. Si busques Death metall directe, sense adorns, amb actitud i enganxada, aquesta banda és la teva nova referència.