Oceans of Black

Power / Heavy Metal
Scarlet Records
2025

Temes

Dragon Lord
Set Stone On Fire
Hold On
Raven
Lucifer
Oceans Of Black
Only The Devil
Hell Racer
Got A Hold On You
Here We Go
Astral Voyager (CD Bonus Track)
Ghost In The Darkness (CD Bonus Track)

Formació

Veu: John Cavaliere
Guitarra i teclats: Hanny Mohamed
Guitarra: Clinton James Bidie
Baix: Evan Harris
Bateria: Zain Kimmie

Crítica

Una de les millors notícies que he rebut en els últims dies (a part que em van augmentar el sou a la feina) va ser que una de les bandes de heavy power metall més emblemàtiques del país dels cangurs (Austràlia), està de tornada per augmentar la seva discografia i seguir demostrant tot el seu potencial, estic parlant de Black Majesty, aquells que des de que van començar2 he vist com a fidels deixebles dels llegendaris Pegazus, una altra banda australiana amb talent propi, però que llastimosament al llarg del temps ha estat infravalorada i lamentablement després del seu disc "In Metal We Trust" (2011), no se'n va tornar a saber res.

En general veig que el so en si d'"Oceans Of Black", s'assembla massa al seu últim "Children Of The Abyss" (2018), amb el segell potent de Black Majesty, ben penjat, però que llastimosament l'àmbit compositiu es mostra molt fluix, els ponts musicals i tornades es repeteixen en tot moment. I com a fidel fanàtic de la banda, em vaig adonar que per alguna raó han tret el típic lleó de les seves portades, ja que des del seu segon àlbum "Silent Company" (2005), sempre havien exposat la imatge del rei de la selva a les seves portades, fins a trencar aquest costum en aquesta nova producció "Oceans Of Black", la qual arrenca amb "D ningú, ja que gran part de l'èxit es deu a aquestes picades guitarres, que no s'aturen davant de res per modelar una peça de heavy power tradicional i triomfal. Trets musicals del "Cross Of Thorns" (2015) trobarem a "Set Stone Of Fire" una altra peça de similar composició, guitarres que cavalquen veloçment i aquesta vegada el xou se'l roba John Cavaliere, ja que la seva veu daurada i potent és un ingredient clau tant al commovedor tornada coral, com a les commovedor tornada coral.

Sense treure el dit de la línia els australians ens ofereixen "Hold On" un tema que a poc a poc va adquirint força i així mateix es va tornant veloç de tant en tant, però en general es manté en el ja conegut rubro musical que explota a la perfecció Black Majesty, el heavy power. L'àmbit compositiu no varia a "Raven" ja que és més del mateix, guitarres ràpides, enfortides i una bateria potent que acompanya de forma compacta, el cant de John, fomenta aquest tipus de veu emotiva, visceral i innegablement potent que el món del heavy necessita, ple de melodia i ansietat.

Els salvatges i dinàmics riffs tornen a ser l'ingredient clau a "Lucifer" ja que aquests destaquen de forma magistral, gràcies a la neta interpretació de
Hanny Mohammed i Clinton Bidie. I què dir de John Cavaliere, ja que el seu timbre electritzant encaixa a la perfecció amb el ja esmentat treball de les sis cordes i dóna aquest toc especial i aquest segell inconfusible que tenen les composicions de Black Majesty. A Oceans Of Black s'integra a la perfecció el so imponent de la banda al complet, amb guitarres que exerceixen un colossal paper protagonista al costat de la potent veu de John, que aquesta vegada puja els nivells d'intensitat.

La que amplifica el sabor del true metall és "Only The Devil" doncs encara que aquí la composició de Black Majesty, no fa aquest gran pas endavant, fan de bona manera el power metall de tota la vida, amb tornades enganxoses, solos de guitarra més fluids i transicions increïblement veloces. Si no els coneguessis pensaries que és una banda alemanya la que està interpretant aquesta implacable cançó. Més power metall directe a la vena trobarem a les notes de "Hell Racer" una peça aclaparadora al fidel estil de Primal Fear i Iron Savior, on els instruments tiren espurnes. Vegeu, per exemple, el baix estil Markus Grosskopf, que connecta la sabata veloç i els solos de guitarra estratosfèrics que es desborden sense pietat.

Per calmar l'àmbit vertiginós arriba "Got A Hold On You" la que amb la seva calmada secció instrumental dóna aquesta sensació de tranquil·litat, a més la veu de Cavaliere, juga un paper de tristesa, juntament amb els quirúrgics solos de guitarra de Hanny, que acompanyen de manera lúcida el recorregut de la cançó. A Here We Go retornen salvatgement al so de l'In Your Honour (2010), amb una postura de guitarres determinant i jocs rítmics intensos. Però tot i així, malgrat les impecables qualitats del tema, tinc la sensació que és un track molt lineal i poc sorprenent.

Els australians donen un altre cop heavy metal·ler amb "Astral Voyager" la que té una pinta potent estupenda i que guanya profunditat gràcies a les seves seccions corals gairebé a l'estil de Helloween, els agressius riffs i intensos solos de guitarra donen indicis que la banda Black Majesty, se sent perfectament còmode on està, fent. Sembla que l'energia no se'ls acaba a aquests nois, perquè fins a l'últim tema "Ghost In The Darkness" segueix amb aquesta espurna poderosa i vertiginosa, particularment en sintonia amb les peces anteriors trepitjant l'accelerador, amb la bateria a doble bombo incansable i una melodia a doble guitarra ciclònica, i uns cors fanàtics.

En resum: Crec que no es pot negar que els australians han tornat a tot vapor després de set anys d'absència, amb un discàs de heavy power metall anomenat "Oceans Of Black", que no defraudarà els fanàtics de la banda, ja que el segell de Black Majesty, està ben imprès en totes les composicions, l'única cosa dolenta, és únic dolent, Of Abyss" i generalment no tenen variació, ja que gairebé totes les cançons sonen molt semblants i solen confondre's entre si, d'aquí més em sembla un disc molt bo. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8/10.