Awaken a New Age of Chaos

Heavy Metal
High Roller Records
2025

Temes

1. Empire of Ignorance
2. Absolution Divide
3. Legacy in Blood
4. Night Wing
5. Escape to Beyond
6. Blood Siphon
7. Through Fate's Eyes
8. Prophet of Sorrow
9. Spirit of Vengeance
10. I Miss You

Formació

Veus: Albert Rybka
Guitarra: Curtis Morell
Guitarra: Dan Coxey
Bajo: Dustin Mitchell
Bateria: Matt Suiter

Crítica

Avui és torn de parlar d'una banda de l'underground nord-americà, la qual potser pocs coneguin per aquí, aquesta va ser fundada el llunyà any 1999 pel baixista Dustin Mitchell, a Utah, estic parlant de Katagory V, el desenvolupament d'aquest conjunt em sembla d'allò més interessant, doncs encara que encara posseeix un son és totalment canviant, i per la seva intenció d'evolucionar, n'hi ha que els han etiquetat dins del power metall progressiu, però jo més aviat els posaria dins del heavy power metall amb tints del thrash americà.

Judes Priest, Fates Farning i Anthrax, són les bandes que han influenciat Katagory V, al llarg de la seva carrera, la qual s'havia estancat després del llançament del seu cinquè disc "Resurrect The Insurgent" (2015), deixant així, deu anys d'inactivitat, fins a l'arribada de "Awaken A New Age Of Chaos". El nivell compositiu d'aquest disc és significatiu, ja que es mostra com una amanida de subgèneres, ben condimentada, on els músics americans mostren la seva versió més camaleònica, deixant fluir ritmes pesants del thrash i intensius, així com els del heavy power metall, cosa que no convenç del tot, és la veu d'Albert Ribka, qui Priest), els quals arriben a ser repetitius i no tenen la fortalesa necessària per sobresortir. El primer tall "Empire Of Ignorace" entra a matar, sense tocar-se l'ànima, on els nord-americans demostren salvatgement la seva capacitat per combinar la complexitat del heavy metall amb tints del thrash i arranjaments potentíssims. La intensitat cessa una mica en "Absolution Divide" on els adorns melòdics es deixen veure sense cap mena de dubte, la bateria de Matt Suiter i el baix de Dustin Mitchell, és especialment destacable, aportant una base rítmica sòlida i virtuosa fins i tot en els moments més accessibles, si la veu d'Albert, se'm.

La tercera "Legacy In Blood" és més descarada i potent, cosa que m'ha cridat l'atenció és que, malgrat les seves influències del thrash metall americà, l'habilitat tècnica que despleguen els músics de Katagory V, és supèrbia, i els solos de guitarra de Curtis Morell, estan orientats a enlluernar amb intensitat. És a "Blood Siphon" on el baix del líder Dustin Mitchell, i la bateria se centren a servir la part rítmica d'unes guitarres que detonen riffs punxants que tallen com fulles afilades, per acompanyar el vocalista Albert Ribka, que enganxa uns crits altíssims embogit, recordant.

"Night Wing" és més del heavy metall americà i en comparació als temes anteriors aquest pren un camí més dens i orientat cap a la melodia instrumental. Mentres que el seu vocalista opta novament per llançar aquests crits poderosos, que sempre són benvinguts en una peça d'aquestes característiques. La desbocada "Prophet Of Sorrow" opta per potents estructures i feridores exhibicions instrumentals, ja que els seus riffs s'inclinen més cap a un enfocament thrasero, emocional i accessible, sense sacrificar l'essència i el so lleial de la banda.

Més emocions trobarem a "Through Fate's eyes" una peça amb un so més pur, on el heavy metall melòdic pren les regnes, encara que això no significa que la peça no tingui complexitat, perquè la seva accessibilitat i concisió melòdica el converteixen en una opció molt atractiva per als qui, són molt fanàtics. Entre els temes més lineals de l'àlbum hi ha la sinistra "Spirit Of Vengance" una peça que destaca per la tornada clàssica formal i els múltiples girs musicals, a més de ser el punt àlgid vocal d'Albert, que regala uns cants més sentimentals.

Les línies expressives de "Scape To Beyond" a banda de ser emotives, també ofereixen moments memorables a les guitarres de Curtis Morell i Dan Coxey, mentre la candent veu d'Albert Ribka, marca un punt d'inflexió apropant-se en certa manera a l'estil de Ray Alder, (Fates Warning). L'última cançó "I Miss You" és una mena de cançó hard rockera, summament addictiva, amb tots els ingredients per cantar-lo amb intensitat entre el gran públic, cosa que mostra un clar intent de la banda americana de fer la seva música més accessible i no tan complexa. Però malgrat que la seva estructura és senzilla, té arranjaments rítmics cridaners i detalls melòdics que m'han atrapat gratament.

En resum: Crec que la tornada de Katagory V, després de deu anys ha pres per sorpresa més d'algun, pel que fa a la seva sisena llarga durada "Awaken A New Age Of Chaos", m'ha agradat però fins aquí, no diré que és el millor de l'any, perquè pràcticament els estigués mentint, però té bones peces on fan de " (2001), optimitzar la variació rítmica i barrejar perfectament el heavy amb el thrash americà, sense deixar de banda les frases melòdiques i el virtuosisme de guitarres. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 7/10.