The Story Remains

Symphonic Power Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

1. Downfall
2. To Stars and Beyond
3. Karma
4. A New Dawn
5. We Shall Hunt the Sun
6. Hopeless Still
7. Samsara
8. Unity
9. Council of the Gods
10. The Chosen Ones
11. Unbreakable
12. Postscript
13. Suffering Ages

Formació

Teclats: Gideon Ricardo
Bateria: JB Pol
Veus: Archie Caine
Guitarres: Brieuc de Groof
Baix, guitarres i cors: Willdric Lievin

Crítica

Avui ens endinsem en els meravellosos territoris del power metal simfònic per parlar de la fantàstica banda francesa Fairyland. Tot i que el seu últim treball, Osyrhianta (2020), no va ser tan espectacular com Of Wars Of Osyrhia (2003), almenys ens va retornar Fairyland, una banda molt estimada pels aficionats al power simfònic, després d'haver estat desapareguda durant onze anys. Des de Score To A New Beginning (2009) no havíem tingut nous discos dels francesos fins a l’arribada d’aquest nou treball.

No tinc dubtes que, si Fairyland hagués estat més constant pel que fa als llançaments discogràfics, avui dia seria un dels grans exponents del gènere i estaria a l'altura de Rhapsody. Un altre aspecte que la banda mai ha aconseguit és consolidar un vocalista fix, ja que en cada disc han comptat amb un cantant diferent, i el nou llançament no és cap excepció. Després de la sortida de Francesco Cavalieri (Wind Rose), l’escollit ha estat Archie Caine, qui desplega el seu potencial vocal en el cinquè disc de la banda, The Story Remains. Aquest àlbum presenta una portada bastant peculiar, que recorda molt a Voice From The Silence (2008) de Symphonity. En l’àmbit musical, tornem a trobar aquelles grandiloqüents orquestracions que sempre han caracteritzat Fairyland i que ens transporten a un món de fantasia. L’ambientació i els matisos són exuberants i molt similars als del seu predecessor, Osyrhianta, encara que aquesta vegada els sons folklòrics són més recurrents en les composicions.

La fantasia comença a envoltar l’escena amb Downfall, una introducció simfònica clàssica de Fairyland, carregada d’epicitat i acompanyada d’una narració que ens condueix a To Stars And Beyond, una peça magnífica que aplica amb encert la fórmula del power simfònic: alts nivells d’epicitat, melodies embafadores i vigoroses obertures simfòniques en la línia de Rhapsody.

Karma ressona com una autèntica allau sonora, amb una composició cursi però màgica. Les guitarres vibren amb força, mentre que l’orquestra torna a lluir-se amb les seves millors gal·les. Al nou vocalista, Archie, se’l nota una mica insegur, però compleix amb el que el tema requereix. L’àlbum no està exempt de grans moments folklòrics, i a A New Dawn aquests apareixen amb intensitat, juntament amb arranjaments simfònics elegants i en ocasions excessius. Alguna cosa que esperava eren els cors a l’estil Of Wars In Osyrhia, que aquí estan molt ben aconseguits i executats pels francesos.

A We Shall Hunt The Sun, l’execució instrumental és correcta, amb esclats simfònics brillants que captivaran l’oient i el transportaran a terres màgiques. Hopeless Still no resulta tan impactant, però exhibeix un treball de guitarra més complex i agressiu que el que hem escoltat prèviament en el disc. Els solos tenen un major pes i, potser gràcies a Archie Caine, la composició pren un to més sentimental, ja que aporta amb èxit textures melòdiques.

La bellesa emocional i musical de Samsara és el tipus de composició que demostra que Fairyland pot crear veritables joies dins del seu estil orquestral grandiloqüent. La que destaca moderadament és Unity, amb una atmosfera solemne de folk metal i un estribillo atractiu. Tot i la seva lluita per assolir sons més espirituals, el tema és agradable, simfònic i amb una instrumentació ben detallada.

L’epicitat es magnifica a Council Of The Gods, un instrumental que exhibeix una bellesa musical colossal, digna dels déus. Tot seguit, The Chosen Ones inclou una melodia senzilla de teclat, galops de guitarra subtils però efectius, canvis rítmics impactants i una excel·lent interpretació amb l’ADN de Fairyland ben marcat.

Unbreakable es presenta com una autèntica proesa simfònica. Els seus deu minuts estan plens de la màgia que la banda ha cultivat al llarg de la seva trajectòria. Els riffs de Brieuc de Groof acompanyen de manera interessant per construir un power metal simfònic convincent. Gràcies als seus magnífics adorns musicals, la catalogo com una de les millors composicions de The Story Remains. Postscript és una peça instrumental preciosa que recorda a les bandes sonores cinematogràfiques. La sobrecàrrega simfònica no és una novetat a Fairyland, tenint en compte que en discos anteriors ja ho havien mostrat, com Of Wars In Osyrhia, The Fall Of An Empire (2006) i Osyrhianta. La banda ha sabut utilitzar l’orquestració per transmetre una sensació aventurera i teatral, molt a l’estil d’Epica o Rhapsody, transportant l’oient a un món fantàstic.

Quan es combinen la força de les guitarres amb melodies subtils, sorgeix Suffering Ages, un tema amb múltiples ganxos melòdics i una grandiloqüència absoluta. El més emocionant és la participació especial d’Elisa C. Martin, qui va ser vocalista de la banda en el seu debut amb Of Wars In Osyrhia.

En conclusió, no crec que Fairyland torni a assolir la grandesa de discos com Of Wars In Osyrhia o The Fall Of An Empire, però en aquesta nova obra hi ha diversos aspectes positius. La banda ha aconseguit emocionar amb la seva bellíssima sonoritat simfònica, imprescindible en els seus discos, i es percep un nivell compositiu elevat, millorant en certa manera el que es va presentar a Osyrhianta. Tot i que Archie Caine compleix amb la seva tasca, no aconsegueix destacar en les interpretacions, la qual cosa fa que el resultat final sigui un disc entretingut, millor que l’anterior, sí, però dins dels estàndards del power metal simfònic. Per això, la puntuació de l’àlbum és de 8/10.