Myth Of Mankind

Folk Metal
Rockshots Music Management
2025

Temes

Fontes et Omnia
The Queen
Hexe
Into Oblivion
In Sorrow
Myth of Mankind
Eclissi
Wild Hunt
Surrender
Northern Lights
Eternity

Formació

Veu gutural: Sam Biganzoli
Veu melódica: Arianna Bellinaso
Guitarra: Fabio Buzzago
Guitarra: Luca Perrone
Baix: Gabriele Cacocciola
Bateria: Alberto Mezzanotte
Violí: Federico Bonoldi
Flauta: Leandro Pessina
Teclats / Orquestracions: Stefano Colombo

Crítica

Amb una proposta fresca i una instrumentació intrincada, i després d’haver-se perdut durant quatre anys pels frondosos boscos, tornen a escena els italians Aexylium, una banda profundament mística que, des del seu debut amb Tales from This Land (2018), ha deixat clar que el folk metal és tant la seva passió com la seva especialitat. Per això, s’han endinsat amb determinació en terrenys musicals similars als de bandes com Eluveitie, Korpiklaani, Amorphis, Elvenking, Saurom, Alestorm i Mägo de Oz.

Siguent sincers, els seus dos primers àlbums no van destacar especialment. Tanmateix, després d’escoltar el seu tercer treball, Myth of Mankind, gràcies al segell Rockshots Records, puc assegurar que aquest sí que farà parlar. Més enllà dels típics arranjaments folklòrics, trobem una combinació molt ben aconseguida entre veus guturals pròpies del death metal i la delicada veu femenina d’Arianna Bellinaso, creant un contrast vocal ascendent de gran potència. A això cal afegir-hi una sonoritat simfònica aclaparadora que genera una atmosfera mística sobre la qual cavalquen unes guitarres rudes i contundents.

Els elements simfònics es perceben des del començament amb "Fontes Et Omnia", una introducció èpica i heroica que, amb la seva força orquestral, ens dóna la benvinguda d’una manera espectacular. A continuació trobem "The Queen", una peça clàssica de folk metal que desferma una gran fúria vocal. El seu estribillo, de tall folklòric, és bell i profund, encara que una mica previsible dins del gènere.

En una línia més propera a Elvenking arriba "Hexe", destacada per la seva instrumentació acurada i l’èmfasi en les flautes, violins i guitarres acústiques. També té moments més metalers, amb guitarres que, a més d’aportar una base rítmica sòlida, ens regalen solos de gran qualitat.

"Into Oblivion" destaca per la seva instrumentació tradicional i un joc vocal molt interessant entre la dolçor d’Arianna i l’agressivitat de Sam Biganzoli. Potser fins i tot s’hi poden detectar passatges amb certa orientació progressiva en les guitarres.

Per als seguidors més fidels d’Eluveitie, la següent pista, "In Sorrow", serà una autèntica delícia, amb clares referències a àlbums com Origins (2014) i Helvetios (2012). "Myth of Mankind", la cançó que dona nom al disc, resulta poc arriscada però correctament executada. És una peça de tons foscos, amb un so que s’apropa al melodeath, on els elements folklòrics animen la instrumentació i els cors agressius acaben d’arrodonir el conjunt.

Els arranjaments de guitarra són especialment destacables a "Eclissi", amb riffs ben treballats que encaixen en harmonia amb el component folk. Ara bé, en aquest cas concret, sembla que s’abusa una mica del vessant melodeath que aporta la veu de Sam, i la composició pot semblar una mica genèrica, alegre pel simple fet de voler agradar.

"Surrender" s’endinsa en registres més melancòlics, recuperant aquella intensitat emocional que la banda ja va mostrar al seu anterior treball, The Fifth Season (2021). És una peça de tall folklòric, més melòdica, que recull amb encert l’experiència acumulada per Aexylium.

Amb una atmosfera fosca arriba "Wild Hunt", un tema complex i elaborat a nivell instrumental. Les guitarres sonen com autèntiques bèsties, mentre que la veu crua i ferotge de Sam Biganzoli pren un protagonisme especial gràcies al seu registre contundent i visceral.

Una gran combinació de folk i melodeath trobem a "Northern Light", una de les millors peces del disc. Aquí la banda demostra estar preparada per portar la seva proposta vocal a un nivell superior: hi ha guturals, passatges esfereïdors, moments èpics i fins i tot tocs operístics, tot això acompanyat per una instrumentació màgica, poderosa i impecablement executada.

El tancament arriba amb "Eternity", una peça que aprofundeix en ambients místics i medievals, on instruments com la flauta, el violí, la zanfoña o la guitarra acústica lluiten per fer-se un lloc entre les belles línies vocals d’Arianna Bellinaso. Es tracta d’una balada exquisida i èpica que conserva fidelment les melodies clàssiques que caracteritzen aquesta banda italiana.

En resum: tot i que no es tracta d’un àlbum especialment original, probablement sigui la proposta més ambiciosa de Aexylium fins ara. Hi ha molt a descobrir: arranjaments instrumentals que es disfressen amb vestits folklòrics i, de cop, desemboquen en les parts més agressives del melodeath; pinzellades simfòniques que hi afegeixen un esperit èpic molt destacable; i, evidentment, el gran treball vocal de Sam Biganzoli i Arianna Bellinaso, que arriba a un nivell realment alt. Així que, si t’agrada el folk metal, no has de deixar passar aquest disc per res del món.