Power Of Great Spirits

Melodic Power Metal
Black-Listed Productions
2025

Temes

Power Of Great Spirits: Overture
A New Hope in the Farthest
Eroica (Brave Spirits Ver.)
夜明け、草原、出会い
絢爛 (Long Journey Ver.)
It’s All Gone
Fate Of The Old Sage
The Time of Awakening
Effusive Force
The Lord of Terror
Last Promise

Formació

Veu: Minaki
Guitarra: Masaaki “Masa” Shibata
Guitarra: Masashi “Maki” Mizoguchi
Baix: Masahito “Masayan” Muraki
Bateria: Koichi “K” Yoshida
Teclats: Naoki Yamamoto

Crítica

Què podem esperar d’una banda els músics de la qual són fans de grups com Stratovarius, Sonata Arctica, Angra, Dreamtale, Galneryus i Rhapsody? Crec que només es pot esperar un power metal neoclàssic refinat, tècnic i ultra melòdic, i això és precisament el que ens ha ofert la banda japonesa Shiver Of Frontier, els membres de la qual s’han mostrat públicament als mitjans com a grans seguidors de les bandes esmentades anteriorment.

Com hem vist en els seus tres discs Memory Of Destiny (2016), Can You See The World? (2019) i Faint Hope The Reality (2022), l’estil musical d’aquests nipons recull amb passió l’essència del power neoclàssic, mostrant guitarres treballades, cors endolcits, sons orientals (típics en una banda japonesa) i solos executats amb una brillantor i tècnica impressionants. La seva nova producció, Power Of Great Spirits, és més del mateix, carregada de tots aquests elements, amb excel·lents i poderoses composicions que impacten amb les seves melodies refinades, sonant com una vigorosa barreja entre Galneryus i Minstrelix. Tot això cobert amb una portada que a simple vista sembla majestuosa i que representa perfectament el títol de l’àlbum.

Els japonesos han decidit obrir el disc amb l’elegància neoclàssica de “Power Of Great Spirits: Overture”, un instrumental creat a base de bells arranjaments orquestrals i una atmosfera barroca impressionant, que deixa clar per on aniran els fils musicals de l’àlbum. Segueix “A New Hope in the Farthest”, una peça que no et deixarà respirar gràcies a les seves ràfegues de riffs ràpids i les seves pulsacions vibrants; la melodia de teclats té un cert toc Angra, mentre que la veu de Minaki és molt dolça i, encara que en moments desafina per la complexitat del tema, aconsegueix imposar un ambient força sentimental.

El plat fort del disc es diu “Eroica (Brave Spirits Ver.)”, ja que és una gran exhibició de power metal neoclàssic, virtuós i melòdic, on els japonesos donen llibertat a aquests arranjaments ràpids, corejables i èpics que captaran l’atenció dels fans més acèrrims de les melodies de guitarra i teclat instaurades fa anys per bandes com Derdian, Galneryus i Stratovarius. Amb una melodia molt atractiva i amable ens hipnotitza la romàntica “夜明け、草原、出会い”, on Shiver Of Frontier aprofundeix en els clixés neoclàssics ja esmentats, amb alguns tocs orientals, oferint un tall lent i típic però no per això menys elegant. Crida l’atenció el solo de teclat perquè té un so semblant al de Stratovarius, més recent.

Els cors de “絢爛 (Long Journey Ver.)” són molt atractius i exòtics, que donen vida a un tema del qual destacarem un dels estribillos més elegants de tot el treball, un d’aquells moments de l’àlbum que se’t quedaran gravats a la ment. Les guitarres són artífexs d’un espectacle neoclàssic impressionant, on semblaria que el mateix Syu, de Galneryus, estigués tocant l’instrument de sis cordes. Amb arranjaments simfònics importants apareix “It’s All Gone”, peça impecable que ens ofereix una ració d’èpica i grandiloqüència a l’estil Rhapsody, en la qual destacarem la presència dels cors dins la composició i uns solos de guitarra i teclat molt tècnics. Els sons orientals flueixen amb major incidència a “Fate Of The Old Sage”, un tema que posseeix una instrumentació arrelada a la cultura japonesa i, alhora, una melodia que va creixent gràcies als teclats i a la manera tan passional en què canta la Minaki.

Un altre dels millors temes és “The Time of Awakening”, que té una energia inesgotable i un estribillo completament èpic, on tots els instruments sonen perfectes i les acròbates melodies, cors potents i ràpids solos et faran recordar màgicament els grandiosos Galneryus. Curiosament, “Effusive Force” té el so de bandes europees com Dreamtale i Excalion. Amb teclats que manen la melodia a la perfecció entre un ritme mitjà, els cors aporten la seva dosi d’epicitat i els solos de teclat i guitarra tornen a ser molt però molt atractius.

Les virtuts dels japonesos es tornen a veure clarament a “The Lord of Terror”, una altra peça de power metal simfònic lúcid, on es veu a quilòmetres la influència de l’Angra de l’època Andrea Matos, amb cors absolutament èpics i unes orquestracions que augmenten el grau grandiloqüent de la composició. Una altra peça molt Galneryus és la final “Last Promise”, un tema que desferma un encanteri de ràpids solos tècnics i neoclàssics, i els seus cors tenen aquesta aura mística que Shiver Of Frontier sap imposar de manera elegant. Tot un poema fet cançó, fent servir de manera equilibrada les bases del power metal simfònic i neoclàssic.

En resum: Crec que no es podia esperar menys d'aquesta banda japonesa, doncs amb el que ja havíem escoltat als seus discos anteriors, es preveia una cosa com això, un salt de qualitat fet realitat a "The Legend Of The Great Spirits", doncs encara que és un treball de power metall neoclàssic que no aporta res al subgènere, està molt ben fet i interpretat per el fanatisme per bandes com Angra, Dreamtale, Galneryus i Stratovarius és evident en l'àmbit compositiu. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8.8/10.