Anthem Of The Immortal

Power / Heavy Metal
Fighter Rec.
2025

Temes

1. I, the Radical
2. Archangel
3. Devil of Manchester
4. First Strike
5. 25 or 6 to 4 (Chicago cover)
6. Dont Back Down
7. Never Die
8. Futuresonic
9. Stand and Fight
10. Pleasure of the Heart
11. The Road Paved with Souls
12. Move the Mountain
13. Burn like the Sun

Formació

Baix: Frank Forray
Bateria: Richie "Captain Black" Brooks
Veus i guitarres: Dennis Brown

Crítica

Si vols gaudir d’un saborós heavy power metal i sacsejar el cap al compàs del so metàl·lic d’unes guitarres musculoses, la millor opció és donar-li al play al nou àlbum de la llegendària banda nord-americana Ninth Circle, i deixar-te portar per un viatge sonor poderós i intens. Els americans han tornat amb un gran potencial després de cinc anys, per continuar recordant el seu llegat heavy metaler i donar més corda a la seva ja extensa trajectòria iniciada l’any 1996.

Per començar a parlar del seu cinquè treball Anthem Of The Immortal, diré que em resulta força monòton. Tot i que té una interpretació correcta, crec que a nivell compositiu s’han quedat una mica curts, perquè és més del mateix. Ara bé, el que sí atrau és la potent mescla que crea la guitarra de Dennis Brown, perquè tot i no ser brillant, té aquell so tan característic del heavy americà que es podia escoltar en bandes aclamades com Riot, Manilla Road o Vicious Rumors. Això fa, per descomptat, que l’estribillo sigui totalment guanyador. No hi ha dubte que les composicions et sacsejaran amb la seva potència, velocitat i agressivitat, però quan entren les seccions melòdiques només queda gaudir i alçar el puny per cantar els cors.

Tot comença amb la trepidant “I, The Radical”, tema de heavy power metal 100% amb melodies espectaculars, molt similars al Riot més modern. Sens dubte, una de les millors cartes de presentació que podien haver escollit. La segona, “Archangel”, barreja força, melodia, intensitat i ràbia en poc més de tres minuts, amb un estribillo poderós que t’atrapa fàcilment.

I així continua amb “Devil Of Manchester”, un tema més dens, amb capes de riffs clàssics que no requereixen gaires escoltes per gaudir del seu potencial. A “First Strike” s’acosten més a l’estil Judas Priest, amb acords clàssics on Dennis llueix combinant la seva vessant melòdica i enèrgica amb una altra més agressiva i crua.

L’àlbum trenca una mica amb el seu context musical amb “25 or 6 to 4”, una versió del clàssic de Chicago. Aquí destaquen especialment els solos de guitarra, que aporten profunditat i una harmonia sublim. Tema per degustar gràcies a la musicalitat i a una interpretació vocal més sentimental per part de Dennis Brown. El sisè tall, “Don’t Back Down”, és el més punyent i agressiu del disc. Heavy metal pur, amb guitarres doblades que assoleixen una sonoritat metàl·lica molt notable.

A “Never Die”, les guitarres tornen a colpejar fort, amb riffs agressius i una atmosfera fidel al guió del heavy clàssic americà. “Future Sonic” ens porta un so vuitanter amb ànima de bandes com Dio, Omen o Jag Panzer. “Stand And Fight” també és explosiva, amb ritme accelerat i una veu que va guanyant força amb una agressivitat no vista en àlbums anteriors.

“Pleasure Of The Heart” fa venir ganes de moure el cap sense parar. Guitarra tempestuosa, ritme intens, melodia i fúria equilibrada. Una fórmula que també trobem a “The Road Paved With Souls”, un tema més calmat però igualment potent, amb estribillos penetrants.

Les pujades i baixades de “Move The Mountain” recorden Riot, tant per la força de les guitarres com per una veu creixent i carregada d’energia. I tanquem amb “Burn Like The Sun”, un tall clarament power metaler, estil Hammerfall o Helloween. Dennis alterna veus agressives amb dolces per donar espectacularitat, recolzat per ritmes pesants i poderosos.

En resum: aquest és un disc per deixar-se emportar i gaudir del heavy power metal americà més impetuós, sense sorpreses ni pretensions. Tot es basa en la solidesa del heavy clàssic nord-americà. Destaquen especialment els riffs de guitarra i uns cors que coronen estribillos molt potents. Puntuació: 7,8/10.