The Thunderfist Chronicles

Folk / Power Metal
Napalm Records
2025

Temes

Hyperion Omniriff
Killed To Death By Piracy
Banana
Frozen Piss 2
The Storm
Mountains Of The Deep
Goblins Ahoy!
Mega‑Supreme Treasure Of The Eternal Thunderfist

Formació

Veu i Keytar: Christopher Bowes
Guitarra: Máté Bodor
Baix: Gareth Murdock
Teclats i veis graves: Elliot Vernon
Bateria: Peter Alcorn

Crítica

Si hi ha una banda que em fa gaudir fàcilment amb les seves melodies ballables, folclòriques i fins i tot divertides, aquesta és Alestorm, ja que les seves magnífiques composicions em fan oblidar tots els problemes i em porten cap a les fantàstiques aventures expressades a les seves lletres. Per totes aquestes qualitats, crec que la carrera d’aquests britànics ha estat molt destacada i, encapçalats pel gran Christopher Bowes, s’han convertit en una de les bandes més importants d’aquest estil.

No hi ha dubte que l’estil i l’enginy d’aquesta banda els van dur a navegar per mars prolífics i a crear grans obres de folk metal com Captain Morgan's Revenge (2008), Black Sails At Midnight (2009) i Back Through Time (2011), que per a mi són el millor que ha parit Alestorm durant la seva carrera. Però ja des del seu últim disc, Seventh Rum Of A Seventh Rum (2022), es va percebre una variació musical respecte al perfil dels àlbums anteriors.

El que s’allunya més d’aquests treballs monumentals és la seva vuitena obra, The Thunderfist Chronicles, on veig una síntesi més moderna. Tot i que s’hi manté els sons folk i els cors enèrgics característics de la banda, hi ha una forta atmosfera electrònica generada pels sintetitzadors, que fan que aquesta producció resulti més artificial.

La primera pista, “Hyperion Omniriff”, ens mostra un folk metal d’alta factura: sons potents, melòdics, amb una base de guitarra molt enèrgica, acompanyada d’instruments com violí, acordió o zanfoña, i cors èpics i aventurers. A “Banana”, la barreja d’electrònica, guitarres potents i teclats vius configura una simfonia folk escandinava brutal, amb melodies ballables i la veu embriagadora de Bowes com a guia perfecta.

A “Killed To Death By Piracy”, les guitarres dominen el ritme i el violí destaca com a element principal. Crec que és el millor del disc: la banda sona molt compenetrada, amb un estribillo enganxós i més contundent del normal. L’èpica de “Frozen Piss 2” és sublim; els adorns de teclat i els cors transmeten mil emocions, i Bowes alterna registres melòdics i més foscos en qüestió de segons.

“Mountains Of The Deep” és una festa de flautes i violins, amb ritme metaler contundent i power metal, rematat per cors apassionants. A “The Storm”, el treball instrumental impressiona, però destaca la veu estripada de Bowes i els solos tècnics de Mate Bodor, immersos en un context folk.

“Goblins Ahoy!” troba un equilibri entre metall i folk: les guitarres són potents, els cors èpics i emotius, amb un gran protagonisme dins l’estil. La peça final, “Mega-Supreme Treasure of the Eternal Thunderfist” (17 min), presenta seccions potents, fragmentacions corals monumentals, passatges folk èpics i orquestracions al estil Gloryhammer; és una de les composicions més elaborades de la banda.

En resum: tot i que aquest disc s’allunya del so primigeni de Captain Morgan's Revenge o Black Sails At Midnight, valoro positivament la incorporació d’elements electrònics, ja que no es perd l’essència folk d’Alestorm. Els cors massius donen un to més èpic. Per a mi, és un discàs que no et pots perdre.