In Fabulis

Folk Metal
MDD Records
2025

Temes

1. Incipit fabula
2. Zinnsoldat
3. Rotes Tuch
4. Sasuke
5. Meisterdieb
6. Herr vom Riesenstein
7. Sieben
8. Trollwettessen
9. Adaba
10. Tamburan
11. Sand
12. Schnee
13. Finis Fabulae

Formació

Guitarres: Erik Schröter
Baix: Julian Styles
Gaites: Carlo Reiter
Guitarres: Moritz Engler
Guturals: Andor Koppelin
Sintetitzador i acordió: Joan
Veu: Andor
Bateria: Kone

Crítica

Mandragora Titania publica In Fabulis, una obra que reafirma la seva aposta pel folk metal èpic

Des de les terres de Weimar, Alemanya, fa anys que va sorgir una banda de folk metal poc coneguda anomenada Mandragora Titania. I això és precisament el que crida l’atenció d’aquesta formació, perquè tot i haver estat fundada l’any 2008 i comptar ja amb tres discos d’estudi —Der Vagabund (2019), Der Vagabund (Arcade) (2020) i Rex Silvarum (2022)—, gairebé no se’n parla, mentre que als mitjans abunden els articles sobre bandes com Finntroll, Korpiklaani, Eluveitie o Ensiferum.

El seu quart treball, In Fabulis, no pretén reinventar el gènere, però combina amb fredor i soltura tres elements aparentment oposats: el folk, el symphonic i les veus fosques pròpies del black metal. Els seguidors més veterans reconeixeran que, lluny d’intentar crear un nou subgènere, Mandragora Titania s’ha limitat a desenvolupar amb llibertat les fórmules establertes per les grans bandes del gènere. Això sí, aquí trobem la seva faceta més èpica, amb composicions molt més refinades, carregades de simfonia fosca, grandiloqüència i una clara voluntat de transportar l’oient a aventures fantàstiques.

El viatge comença amb Incipit Fabula, una introducció instrumental preciosa que marca l’estat d’ànim de tot el disc. La segueix Zinnsoldat, amb reminiscències del seu predecessor Rex Silvarum, però amb arranjaments orquestrals millorats i una veu que es va enfosquint a mesura que avança la peça.

Temes com Rotes Tuch, Sasuka i Meisterdieb continuen explorant aquest univers musical: guitarres contundents, melodies inquietants, cors que barregen la batalla i l’emoció. El grup s’apropa a l’estil de Finntroll o Korpiklaani, però manté detalls molt personals, especialment en l’ús dels teclats i els tancaments apoteòsics.

La segona meitat del disc destaca amb peces com Herr Vom Riesenstein, Sieben o Finis Fabulae, aquesta última una peça instrumental protagonitzada pel teclat de Juan, que dota el final d’una sensibilitat especial.

En resum: In Fabulis no canvia les regles del joc, però consolida la personalitat de Mandragora Titania dins del panorama del folk metal europeu. Una proposta fosca, simfònica i èpica que agradarà als amants del gènere. Puntuació: 8,5/10.