Leverage - Gravity (2025)
![]() |
Power / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025
Temes
Shooting Star
Tales Of The Night
Hellbound Train
Moon Of Madness
Eliza
All Seeing Eye
King Ghidora
Gravity
Formació
Veu: Paolo Ribaldini
Guitarres: Tuomas Heikkinen
Guitarres: Mikko Salovaara
Teclats: Marko Niskala
Baix: Pekka Lampinen
Bateria: Valtteri Revonkorpi
Crítica
Si em preguntessin per la banda finesa Leverage, diria que és un conjunt amb molt talent que, des dels seus inicis amb Tides (2006), ha demostrat ganes de jugar amb les melodies i una clara intenció d’imposar el seu propi estil, fomentant un heavy metal melòdic amb pinzellades de power, poc habitual dins l’escena europea.
La portada intrigant i de caràcter progressiu del seu sisè àlbum, Gravity, deixa entreveure que Leverage no busca submergir-se plenament en el metal progressiu, però sí refrescar el seu so i assumir més riscos compositius, mantenint sempre les seves arrels musicals: riffs atractius, teclats omnipresents i cors inoblidables.
A més del brillant treball instrumental dels músics finesos, sobresurt de manera natural la veu del recent incorporat Paolo Ribaldini, que combina potència i passió amb un equilibri vocal elegant. Malgrat ser una gran incorporació, arriba després de la trista pèrdua de Kimmo Blom, vocalista clau als dos discos anteriors.
El disc comença amb energia pura a “Shooting Star”, una peça de power metal molt accessible amb melodies grandiloqüents, cors enganxosos i solos deliciosos. Tot seguit ve “Tales Of The Night”, heavy power més contingut però amb cors èpics, solos a l’estil Stratovarius i Ribaldini mostrant una veu contundent. Aquí ja s’intueix que l’àlbum apunta alt.
“Hellbound Train” et farà aixecar de la cadira: guitarres galopants i un so proper a Judas Priest o Hammerfall, però amb més presència de teclats. “Moon Of Madness” és un dels millors temes del disc: força arrasadora, cors èpics i un to fosc amb violins i sintetitzadors que encaixen a la perfecció.
“Eliza” comença amb un toc folk i recorda el so de Dynazty, amb una guitarra en ascens i una veu propera, fins arribar a uns teclats càlids. Potser és el tema més proper al hard rock del disc.
“All Seeing Eye” és melodic metal en estat pur: riffs que cremen, secció rítmica compacta, teclats valents i solos tècnics de gran nivell. A continuació, “King Ghidora”, una brutalitat de power metal que evoca Gamma Ray o Hammerfall. Per mi, és el millor tema del disc.
Finalment, “Gravity”, amb gairebé deu minuts de durada, destaca per la seva càrrega èpica. Una melodia profunda, versos sentimentals que posen la pell de gallina i un Ribaldini pletòric que et fa sentir tot tipus d’emocions. Aquí Leverage mostra el seu vessant més progressiu amb força, passió i sensibilitat.
En resum: Gravity marca clarament el creixement i maduresa de Leverage, que després d’anys de recerca, troba aquí la seva essència amb una composició excel·lent. Un treball que oscil·la entre heavy, power i melodic metal, on la veu de Paolo Ribaldini és clau. Puntuació: 8,7/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2025/2024.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!