Live at Rock Imperium Festival(DVD)

Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Castaway on the Moon
I've Been Losing You
Chased by Shadows
Ferryman (The Ferrymen)
Too Many Lies Too Many Masters
Crossroad
Not Just a Nightmare
The Last Ship (The Ferrymen)
Vengeance
Rainbow in the Dark (Dio)

Formació

Veu: Ronnie Romero
Guitarra: José Rubio
Teclats: Francisco Gil
Baix: Aurelian Dinca
Bateria: Andy C.

Crítica

El nom de Ronnie Romero s’ha convertit en sinònim de classe i entrega. Un artista amb una actitud desmesurada damunt dels escenaris. L’hem vist brillar amb Rainbow, The Ferrymen, Lords of Black i tants altres projectes, però és en aquest Live at Rock Imperium Festival on mostra sense filtres qui és sobre un escenari: un cantant d’envergadura, un frontman nat i, sobretot, un apassionat del rock i del heavy metal.

Gravat en l’imponent marc del Rock Imperium Festival de Cartagena, en la seva edició de l’any 2024, i acompanyat per una banda de vertigen —amb un inspirat José Rubio a les sis cordes—, Ronnie s’enfronta a milers de persones amb una seguretat aclaparadora. Des del primer acord de “Castaway on the Moon” queda clar que no ha vingut a omplir cartell: ha vingut a fer història.

El setlist és una bomba ben meditada. Predominen temes del seu excel·lent Too Many Lies, Too Many Masters (2023), que ja va deixar clar que Ronnie Romero no és només una veu per a versions de luxe, sinó també un compositor amb identitat. “Vengeance” sona encara més potent en directe, amb aquell riff esmolat que recorda els grans del thrash melòdic. “Chased by Shadows” i “Mountain of Light” atrapen pel seu dinamisme i estructura, mentre que “I’ve Been Losing You” t’agafa amb un ganxo d’estadi.

L’ambient va en augment, i quan arriba “The Last Ship” (de The Ferrymen), el públic ja està totalment entregat. Ronnie canta amb el cor, i es nota. El mateix passa amb “Girl on the Moon” o la potent “Not Just a Nightmare”, on es percep la connexió real entre banda i audiència. La comunió és total.

I sí, hi ha espai per a un homenatge que no podia faltar: “Rainbow in the Dark”, de l’etern Dio, sona com ha de sonar: amb respecte, però sense servilisme; amb ànima i energia. El públic la canta com un himne, i és impossible no emocionar-se.

A nivell tècnic, el so és notable: potent, net, però sense perdre aquell toc cru que tot directe ha de tenir. La veu de Romero està en estat de gràcia, clara i poderosa. La mescla dona espai a cada instrument, i els cors i solos s’integren amb equilibri.

Punt feble? Potser les intervencions parlades en castellà entre cançó i cançó —llargues per moments— poden trencar el ritme si no es domina l’idioma. Però, al mateix temps, també donen personalitat al show i connecten amb el públic local, que va respondre com s’esperava: amb força.

Live at Rock Imperium Festival és una fotografia fidel de Ronnie Romero en directe, és una declaració de principis. Us ho puc confirmar, ja que vaig tenir la sort de viure aquesta experiència en directe. Rock sense trampa ni cartró, executat amb passió, amb classe i amb una banda a l’alçada. Un directe salvatge, ple d’actitud, que deixa amb ganes de més.