Behind A Vision

Symphonic / Progressive / Power Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Amnesia
The Enemy Is Me
Empire of One
Battle of Souls
Vampire
Beyond the Sun
Revolution
The Idol
The Eye of God
The Great Illusion
Krystal

Formació

Veu femenina: Letizia Merlo
Veu masculina: Gabriele Gozzi
Guitarra: Nick Savio
Baix: Andrea Buratto
Bateria: Enrico Fabris
Teclats: Nick Savio

Crítica

Quan parlem de Fabio Lione (Angra), és habitual que s’incorpori com a nou vocalista en alguna banda de power metal o col·labori amb ella. Però aquest cop la situació és diferent: pel tercer disc d’Eternal Idol, s’ha confirmat la sortida de Fabio (un dels membres fundadors), i amb això la banda italiana inicia una nova etapa liderada pel guitarrista Nick Savio (Hollow Haze) i el baixista Andrea Buratto (Secret Sphere), decidits a explorar nous horitzons musicals.

Aquesta nova etapa està marcada sobretot pels canvis en la formació: s’hi incorporen dos joves talents vocals, Gabriele Gozzi (Induction) i la carismàtica Letizia Merlo (ex-Maze of Heaven). Però la transformació va més enllà: "Behind A Vision" aposta per un so més modern i profund, on convergeixen moments progressius, una simfonia acurada (com als seus treballs anteriors "The Unrevealed Secret" de 2016 i "Renaissance" de 2020) i melodies grandiloqüents. El duet vocal masculí-femení, amb una química intensa, recorda a bandes com Temperance.

El disc comença amb “Amnesia”, un tema radiant amb tocs progressius i una clara mostra del potencial vocal dels nous membres. “The Enemy Is Me” mostra com Eternal Idol fusiona amb naturalitat diversos estils: metal melòdic, sinfònic, modern i amb cert aire rocker.

“Empire of One” és més fosc i progressiu, amb ressons de Kamelot i algun blast beat ocult. Una joia musical amb un diàleg vocal molt destacat. La producció de “Battle of Souls” és immaculada: tot sona clar, potent i equilibrat. Res sobresurt per sobre de la resta: una feina col·lectiva impecable.

Amb “Vampire”, el grup demostra el seu domini del sinfònic modern. “Beyond the Sun” continua amb èpica coral, guitarres contundents i una simfonia impressionant: una demostració de força i qualitat compositiva.

“Revolution” s’obre amb una melodia de teclats preciosa i ens regala un dels moments més especials del disc. Una peça per escoltar amb atenció. “The Idol”, més senzilla, recompensa l’oient atent amb detalls vocals i guitarrístics que brillen.

La balada “The Eye of God” mostra la vessant més romàntica de la banda, amb un ambient melancòlic i una interpretació vocal commovedora. “The Great Illusion” torna a carregar amb força: un tema de power sinfònic amb instrumentació refinada i una combinació vocal excel·lent.

El disc es tanca amb “Krystal”, un final sublim ple de melodia, èpica i simfonia, i amb uns solos de guitarra espectaculars per part de Nick Savio.

En resum: Tot i la sortida de Fabio Lione, una figura icònica del gènere, Eternal Idol ha sabut renovar-se amb talent i maduresa. Nick Savio i Andrea Buratto ofereixen un disc modern, fresc i fidel al seu so simfònic. La incorporació de Letizia Merlo i Gabriele Gozzi és un gran encert: la seva compenetració vocal és meravellosa.