From Hermitage To Europe

Melodic Power Metal
Napalm Records
2025

Temes

Temas:
1.Intro
2. Daruma
3. The Last Hope in a World of Hopes
4. No Return
5. A Hero Reborn
6. Welcome To Hermitage
7. Glorious
8. Start Another Round
9. Darkness Is Just A Drawing
10. Into The Void
11. Diamanti
12. Of Jupiter And Moons
13. Pure Life Unfolds

Formació

Veu: Kristin Starkey
Veu: Michele Guaitoli
Guitarres i cors: Marco Pastorino
Baix: Luca Negro
Bateria: Marco Sacchetto

Crítica

Quan una banda decideix gravar un àlbum en directe, s’enfronta a una pregunta inevitable: a qui s’adreça? Als nostàlgics, als nouvinguts, a ella mateixa? A From Hermitage to Europe, Temperance respon sense embuts: es parla al present, a aquest espai on el directe es converteix en manifest. Aquesta gravació, extreta de diferents dates de la seva gira europea de 2024, no és només una mostra de força escènica —que també—, sinó la presentació formal d’una nova etapa, encapçalada per la imponent vocalista d’origen estatunidenc, Kristin Starkey.

Des del primer tall, amb la introducció seguida de la potent Daruma, queda clar que la Kristin no ve a imitar ningú —cosa que s’agraeix—, sinó a aportar, a sumar. La seva veu, greu, teatral, amb matisos lírics però plena d’actitud, s’equilibra a la perfecció amb Michele Guaitoli, l’altre pilar vocal de Temperance. En Michele, al seu torn, demostra per què és una de les veus més respectades del metal melòdic europeu actual. El seu registre i presència escènica continuen sent clau per a la identitat de la banda. A aquest duet s’hi suma el guitarrista fundador Marco Pastorino, la veu del qual complementa estratègicament en temes com Darkness Is Just a Drawing o Full of Memories, aportant matisos més terrenals i texturats. A més, Pastorino brilla en les seccions instrumentals: el seu domini del fraseig melòdic és evident en solos com el de Into the Void, una peça èpica que, en directe, adquireix encara més dramatúrgia i força escènica.

El setlist fa un gest a Hermitage – Daruma’s Eyes Pt. II, però també és un exercici de respecte cap a la seva discografia més recent. Temes com Mission Impossible i No Return funcionen com a valors segurs, reafirmant que la banda no renega del passat anterior a la incorporació de Kristin, sinó que el reinterpreta amb la seva veu al capdavant. En particular, No Return, d’atmosfera gairebé cinematogràfica, s’enriqueix amb els nous matisos vocals de la Starkey, que la converteix en una mena de diàleg interior sobre la pèrdua i l’esperança.

Altres moments memorables arriben amb l’enèrgica Breaking the Rules of Heavy Metal, amb una execució rítmica impecable del nou bateria Marco Sacchetto, que demostra una pegada precisa, tècnica però flexible, sense excessos. El baix de Luca Negro, membre original de la banda, ofereix una base sòlida i càlida, especialment en passatges com Codebreaker, on sosté l’equilibri entre el simfònic i el rítmic, ferm com una roca.

I com a homenatge a les seves arrels, no podia faltar Diamanti, cantada en italià, que esdevé un dels moments més emotius del directe. La decisió de tancar amb Pure Life Unfolds és, a més d’encertada, simbòlica: és un cant al canvi, a la força de la música com a energia i com a actitud. El públic es converteix en cor i es percep el vincle real entre escenari i sala. A nivell tècnic, l’àlbum encerta en no amagar el caràcter híbrid del seu so. Les orquestracions pregravades estan ben integrades i no oculten l’essencial: les guitarres sonen nítides, les veus estan al davant i hi ha espai per als aplaudiments, els crits del públic, els silencis abans de l’esclat. No és un disc en directe artificial: és honest, mesurat, però sense perdre nervi.

From Hermitage to Europe és més que un àlbum en directe. És la prova d’una transició ben gestionada, d’una identitat que no es trenca, sinó que s’amplia. Temperance demostra que pot renovar-se sense perdre el nord, que pot créixer sense necessitat de reinventar-se a cada disc. Kristin Starkey, en el seu primer gran repte, en surt reforçada. Aquest àlbum és el triomf d’un grup que entén que el metal simfònic no és només orquestra i doble bombo, sinó emoció, composició i presència. Un directe que no només s’escolta, es sent. Un treball molt recomanable.