New Messiahs

Heavy / Thrash Metal
ROAR!
2025

Temes

Novus Ordo
New Messiahs
Two Graves
Where You Go
Wake Of Vultures
Infection Deception (CD bonus track)
Atrophy
Keep On Walkin’
The Hawk And The Dove
Lust To Feed
From Hell He Rides
And The House Fell Down (CD bonus track, cover de Elton John)

Formació

Veu: Matt Barlow
Guitarres i baix: Freddie Vidales
Bateria: Kyle Taylor

Crítica

Quan Freddie Vidales i Matt Barlow van fundar Ashes Of Ares, molts, inclòs jo, vam pensar que es venia una altra mena d’Iced Earth, tenint en compte que tots dos músics havien passat per la banda comandada per Jon Schaffer. En part teníem raó, perquè l’àlbum debut Ashes Of Ares (2013) no es va contenir i va mostrar una certa influència d’Iced Earth, tot i que amb una síntesi progressiva que clarament anava en augment, fent més ambiciosa la barreja de power amb thrash metal que els estatunidencs volien plasmar amb força a les seves composicions. Tot i que la veu de Barlow em va semblar molt bona, no la vaig sentir tan profunda ni tan expressiva, si la comparem amb les grans actuacions que va oferir als millors discos d’Iced Earth, on pràcticament era una bèstia al micròfon.

Ara bé, què s’espera d’un nou treball d’Ashes Of Ares després de tres anys i discos com Well Of Souls (2018) i Emperors And Fools (2022)? Pràcticament s’esperaria la mateixa fórmula musical, basada en un power metal progressiu amb pinzellades de thrash, però també espero que aquests dos grans músics estatunidencs es deixin anar una mica més. Perquè si bé els seus tres treballs anteriors no han estat dolents, crec sincerament que poden donar molt més. L’inici d’aquest New Messiahs és melancòlic i fosc, ja que la introducció Novus Ordo presenta una sinistra combinació de guitarres acústiques i elèctriques massa desolada, afegint-hi els crits i xiscles de Barlow, que amenitzen la funció perquè comenci el veritable espectacle amb New Messiahs, un cop directe que impacta amb força, amb guitarres pastoses i potents. Sens dubte, un dels temes més esquinçadors i brutals que he escoltat d’ells; aquí no hi ha pietat: els instruments i l’agressivitat vocal destrueixen tot el que troben.

Amb Two Graves, les guitarres brutals ens col·loquen en zona d’enlairament, i cada aportació melòdica té una contrapart més pesada que força el contrast en aquest tapís uniforme que mostra una estructura rítmica que fon el power amb el thrash metal, amb un rendiment monumental de cada instrument. Where You Go disposa de diverses capes musicals, i tot i que rítmicament es manté lent, hi ha un fort èmfasi a generar atmosferes èpiques en l’actuació vocal de Matt Barlow.

És el torn de capbussar-nos en el thrash metal amb Wake Of Vultures, un tema punxant amb repeticions efervescents de vers i tornada, a més dels solos bruts de guitarra que s’alimenten de fonts thrasher clàssiques de manera discreta i compacta. Infection Deception s’aboca clarament cap al thrash metal, amb certs tocs melòdics i tècnics. Els elements musicals que utilitzen aquí tenen un cànon clàssic dins el seu context d’epopeia metal·litzada.

Atrophy té un rang d’intensitat més alt i una dinàmica excepcional per com interactuen les guitarres intenses amb les veus fortes. Sens dubte, aquest model de thrash modern s’ha convertit en el segell d’Ashes Of Ares. Probablement Keep On Walkin’ ens farà pensar en els millors temps de Metallica, ja que tant el joc de guitarres com el to vocal de Barlow són molt similars. A més, ell juga un paper integral a la cançó, sent el cor i l’ànima que es regenera sobre cada instrument per crear una peça ben organitzada.

Lust To Feed ofereix una feina excel·lent de Freddie Vidales a les guitarres, amb riffs mortals que emergeixen de zones convulses en l’estil d’Iced Earth. És una peça tenebrosa on les reminiscències de Burnt Offerings (1995) són presents, perfecta per a la sensibilitat extrema dels amants del gènere. M’encanta com sona The Hawk And The Dove, sobretot per la bateria tan encertada en un tema funcional que no afegeix adorns arbitraris sense justificació, i l’aportació thrasher de les guitarres conclou una peça senzilla però ben aconseguida.

Sens dubte, el millor tema del disc és From Hell He Riders, que progressa sempre sota el prisma metàl·lic, afegint-hi una subtilesa power metalera que no enterboleix el conjunt i fa que Ashes Of Ares soni com una bèstia letal, prenent les bases musicals dels llegendaris Grave Digger.

Finalitzem amb And The House Fell Down, una peça saborosa que divaga entre el rock i el heavy metal. La vibració i energia que projecta és totalment emocionant. Sense ser innovadora, és multifacètica, ja que utilitza components bàsics que no tenen grans modificacions a nivell compositiu. Tot i que molts acords es repeteixen durant tota la cançó, aconsegueix un gran impacte i conclou el disc d’una manera més melòdica.

En resum: Crec que estem davant d’una allau sonora de densitat deliberada amb un treball com New Messiahs, que ofereix una visió particular del pes del thrash, la tècnica del power i els sons d’abans del heavy metal, creat per dos músics estatunidencs experimentats i exmembres d’Iced Earth, com són Freddie Vidales i Matt Barlow. Un duet veritablement explosiu que avui ens ha regalat la millor obra d’Ashes Of Ares fins ara.