Souls

Progressive Symphonic Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Long Forgotten Song
My Haven
RIP
Dazzling Darkness
Unreachable (feat. TLV Orchestra)
End Of The World
Searing Echoes (feat. Ally Storch)
Touch Of Life I – In Your Eyes (feat. Ross Jennings)
Touch Of Life II – Dance Of Creation
Touch Of Life III – King Of Insanity (feat. Ross Jennings)

Formació

Veu principal i lider del cor Hellscore: Noa Gruman
Guitarra: Gal Gabriel Israel
Teclats: Aaron Friedland
Baix: Orr Didi
Bateria: Yoav Weinberg

Crítica

És un plaer presentar-vos la crítica del nou àlbum de Scardust, perquè no només gaudeixo de les seves composicions elegants i elaborades, sinó perquè aprofito per destacar la vocalista Noa Gruman, que encara que no sigui gaire coneguda, és pràcticament l’ànima d’aquest projecte de symphonic metal progressiu.

És impressionant veure com s’expressa la veu israeliana en aquest Souls: l’energia de la seva veu sembla inesgotable i en les parts melòdiques mostra el seu costat més dolç, acompanyada d’una instrumentació molt diversa que talla passis progressius, sinfònic, melòdics i pesants. Pot ser que aquest estil recordi Moonlight Haze, però amb menys potència i amb adorns més intricats, deixant clar que els israelites no volen quedar-se en un metal melòdic o sinfònic senzill.

La portada, tot i semblar senzilla, és efectiva, reflectint allò que el títol i les lletres volen transmetre: els ulls com a finestres de l’ànima, capaços de revelar bondat o maldat. Sense més dilacions, anem a l’anàlisi del disc: teclats i guitarres són fonamentals des de la primera cançó, Long Forgotten Song, que construeix una melodia enorme combinada amb guitarres i bateries pesades, sense oblidar els tocs progressius i elegants que recorden bandes semblants.

My Haven evoca sons celestials creats intensament pels instruments, i aquí és on es perceben els canvis de registre vocal que Noa Gruman domina amb gran habilitat. Moments clarament progressius apareixen a RIP, intens i modern, amb veus guturals i blast beats, buscant varietat musical. Dazzling Darkness no destaca per originalitat, però sí desperta plaer audit i emotiu, gràcies a la interpretació sentimental de Noa.

Unreachable segueix un esquema de metal melòdic amb elements prog i melodies exòtiques, mentre Gruman navega entre tons operístics, agressius i dolços, alternant segons el requeriment del tema. El moment simfònic el marca l’instrumental End Of The World, esculpit amb tocs orquestrals i un sentit neoclàssic molt ben aconseguit.

Searing Echoes presenta orquestracions refinades, bateria contundent, riffs densos i progressius, baix equilibrat i teclats que aporten la sinfonia necessària. A Touch Of Life I – In Your Eyes, el grup mostra una qualitat impressionant, fins i tot amb Ross Jennings (Haken) com a convidat, aportant un estribillo coral més complet.

Touch Of Life II – Dance Of Creation és delicada i prodigiosament produïda, amb la veu de Noa explorant registres fins a generar un efecte extàtic. L’última pista, Touch Of Life III – King Of Insanity, és més agressiva i progressiva, ideal per tancar l’àlbum, amb canvi de ritmes, veus extremadament intensives, guturals i bateries properes al death i black metal en alguns segments.

En resum: Encara que Souls no sigui al meu top 10 del 2025, cal reconèixer que és un treball impressionant, barrejant melodic, symphonic i progressive metal sense abusar de recursos electrònics, i mostrant a Noa Gruman en plena forma. Estic segur que aquest disc li obrirà moltes portes a la veu de la banda.