Aesthesis

Progressive Power Metal
Art Gates Records
2024

Temes

Revel{AI}tions
Skhuldom
Aesthesis
When The Tide Arises
My Redemption
Reaching For The Stars
Numbers Are Law
Forever
Runaway
Prisioners Of The Past

Formació

Veu: Víctor Hernández
Guitarra, voces guturales: Oier “Jones” Calvo
Guitarra: Santi Herrera
Baix: José Alberto “Rafi” Arriola
Teclats, voces guturales: Jon Koldo Tera
Bateria: Gabriel “Txuni” Barahona

Crítica

Cinc anys després del seu sòlid Continuum Fracture, la banda biscaïna Orion Child torna amb un àlbum que referma la seva posició dins del metal estatal, refinant i ampliant encara més la seva proposta artística. Sota el títol Aesthesis, aquest nou disc, publicat a través de Art Gates Records, es presenta com una obra ambiciosa, acurada i profundament emocional, on el power metal es fusiona amb elements més foscos i moderns.

El disc s’obre amb una introducció instrumental de to futurista i ambient dens: Revel{AI}tions, un tall intens que actua com a llindar conceptual per preparar l’oient pel desplegament temàtic del disc, entre la distopia digital i la introspecció humana. A partir d’aquí, comença la descàrrega d’energia. Skhuldom obre les portes a una intensitat desmesurada. Aquí, Orion Child demostra la seva capacitat per construir un mur de so ferm i agressiu sense perdre la claredat melòdica. Les guitarres teixeixen una xarxa densa sobre una base rítmica compacta, i el resultat és un tema d’alt voltatge que encapsula la identitat renovada del grup: fosc, tècnic i sense concessions.

El tercer tall del disc es titula Aesthesis. La cançó que dona nom a l’àlbum no decepciona. Es tracta d’una oda al power metal més clàssic, amb un tempo més accelerat i un estribillo que esclata en intensitat. L’estructura reflecteix la maduresa compositiva del grup: res no és gratuït, tot està pensat per reforçar el missatge emocional del tema. Un homenatge al gènere que els va veure créixer, sense perdre les referències actuals.

Segueix When the Tide Arises, una de les millors peces del disc. La cançó juga hàbilment amb els contrastos: estrofes poderoses, interludis melòdics i un estribillo que permet a Víctor Hernández lluir-se amb una interpretació plena de matisos. Tot això sense perdre la força que recorre el disc de cap a fi.

Amb My Redemption arribem a la meitat del disc. Una peça vocalment intensa, on Víctor s’apodera del tema amb un control impecable. El tema sembla fet a mida per mostrar el seu rang i versatilitat, reforçat per una instrumentació que es posa al servei de la narrativa lírica. Increïble.

A Reaching for the Stars, l’instrumental pren el protagonisme. Guitarres tècniques, una bateria mil·limètrica i una atmosfera densa embolcallen aquesta cançó, que esdevé una de les més aconseguides a nivell de producció. Els jocs vocals entre guturals i melòdics confirmen la versatilitat del grup i el seu gust per l’experimentació controlada.

El disc guanya pes i agressivitat amb Numbers Are Law, un tema combatiu i amb missatge incisiu. La participació de Ronnie Romero hi suma força vocal i enriqueix la cançó amb un contrast expressiu que la converteix en una de les més memorables del disc. La química entre Romero i Hernández és palpable. D’allò millor.

Al vuitè tall escoltem Forever, on Pedro Monge (Vhäldemar) aporta el seu inconfusible estil guitarrístic. Un tema enèrgic i directe. La guitarra solista agafa el timó i eleva l’èpica d’aquesta peça, que funciona com una declaració d’intencions: Orion Child no tem envoltar-se dels millors per portar les seves composicions al següent nivell.

Amb Runaway, la banda recorre a la seva vena més melòdica. És una de les cançons amb més ganxo del disc, gràcies a un estribillo enganxós i una estructura accessible sense caure en el previsible. L’equilibri entre tècnica i emoció està especialment ben aconseguit aquí.

El tancament del disc és una tempesta perfecta: Prisoners of the Past accelera el pols i recupera la tensió dramàtica dels primers talls, tancant el cercle d’aquest viatge conceptual. La banda no es guarda res i ofereix un tema ple de ràbia continguda, virtuosisme i contundència, que et deixa amb ganes de més.

Aesthesis és una obra madura i ambiciosa, on Orion Child demostra estar en un dels millors moments de la seva trajectòria. Més que una evolució sonora, és una reafirmació artística que combina tècnica, emoció i missatge. Un disc perfecte per als amants del metal progressiu i del power metal. Una escolta imprescindible.