Queen Of Crows

Power / Heavy Metal
WormHoleDeath Records
2025

Temes

Evil Lies
Scars of Betrayal
The Risk
Narcosis
Murder of Crows
Dying to Believe
Carnival of Tears
No One Is Listening
The World Is Bleeding Out

Formació

Veu: Genevieve Rodda
Guitarra: Anthony Fox
Guitarra: Donovan Taylor
Baix: Vas Definas
Bateria: Nicholas Bolin

Crítica

Bona tarda a tots els lectors de la revista Satan Arise, aquí torno un cop més per parlar d’una banda australiana amb anys de trajectòria en aquest món del heavy metal. El seu so fulminant i clàssic em va cridar l’atenció des del primer cop que els vaig escoltar amb el seu disc Shallow Grave (2014), tot i que per aquell moment ja comptaven amb un parell d’àlbums: Threshold (2003) i Masquerade (2007).

El seu so manté una atmosfera fosca i fins i tot lúgubre. Només cal veure qualsevol de les seves portades per adonar-se que expressen perfectament aquest ambient tenebrós que Temtris ha imposat sempre amb les seves lletres, que tracten temes com el dolor, la mort, l’odi i la guerra, alliberats a través d’un heavy metal de tall clàssic.

A la seva nova obra, Queen Of Crows, el conjunt australià es mostra en plena forma, guiat per la vocalista Genevieve Rodda, que curiosament té una veu tan descomunal que podria semblar masculina. Musicalment, els australians ofereixen el que s’espera del gènere: heavy metal directe a la vena i sense floritures, seguint la mateixa línia del seu treball anterior, Khaos Divine (2023), amb la diferència que aquí hi han afegit tocs més freqüents de power metal, que els fan sonar més potents i enèrgics.

Ho veiem a l’inici amb "Evil Lies", un tema que sacseja sense pietat, sense recórrer a gaires arranjaments, simplement basat en riffs colossals d’abans i bons cors, que, empesos per la poderosa veu de Genevieve Rodda, construeixen un so idoni per a aquesta banda australiana. La segona cançó, "Scars Of Betrayal", és també molt potent: el so de les guitarres és sempre esmolat, la bateria està molt ben mesurada, però la veu de la cantant australiana destaca per damunt de tots els instruments.

A "The Risk" les guitarres tornen a sonar pesades i potents, aquest cop amb un aire a Judas Priest, però el que realment aporta màgia és la veu despietada de Genevieve Rodda. El seu registre, aquí més melòdic, encaixa perfectament amb la base rítmica aclaparadora.

"Narcosis" reviu els riffs clàssics de bandes com Manowar i Accept, en una cançó a mig temps amb un gran estribillo enganxós i bons solos de guitarra a càrrec d’Anthony Fox.

Amb una atmosfera més fosca apareix "Murder Of Crows", una clatellada al més pur estil Crystal Viper: guitarres dobles i salvatges, ritme potent de bateria i l’agressivitat de la veu de Genevieve, que retumba per tots els racons del tema.

Segueix el tema "Dying To Believe", amb una baixada d’intensitat. Aquí els músics australians ens ofereixen una cançó densa i lenta, però amb cors envoltants i grandiloqüents. Un mig temps molt efectiu per fer moure el cap i la cabellera.

L’àlbum continua amb "Carnival Of Tears", un altre tema dens i a mig gas, amb un aire medieval realment atractiu. Aquí Temtris torna a fer servir la fórmula dels cors pensats per cantar i saltar amb el puny i la cervesa enlaire. Atenció a la part central del solo d’Anthony Fox, perquè és realment bo.

Amb "No One Is Listening" torna la canya, amb un tema 100% NWOBHM, centrat en ritmes galopants, guitarres doblades i cors doblats molt efectius. Sens dubte, una peça ideal per al directe.

L’última cançó és "The World Is Bleeding Out", que comença de manera relaxada, però ràpidament torna a carregar amb un heavy molt enèrgic. Tots els estendards i clixés del gènere estan aquí representats: dinamisme, agressivitat, solos vertiginosos, guitarres doblades i cors enganxosos. Sincerament, no cal res més.

En resum: No hi ha dubte que els australians continuen en gran forma, mostrant un alt nivell musical amb Queen Of Crows, un disc potent i dur, amb un so heavy d’aroma clàssic, que m’ha recordat bandes del mateix estil amb veu femenina com Burning Witches o Crystal Viper. I tot i que la seva vocalista Genevieve Rodda s’endú gairebé tot el protagonisme, cal parar atenció també a la feina dels guitarristes Anthony Fox i Donovan Taylor, perquè cada riff i cada solo està carregat d’un feeling colossal, amb aquestes sis cordes que gairebé treuen foc.