Kintsugi (EP)

Progressive Rock
Autoproducido
2025

Temes

Despacio
Hoy Seré Yo
Kintsugi
Adornos
Sait-on Aimer?
Crisálida

Formació

Veu: Carlos Pagola
Guitarres: Javier Cortés
Guitarres: Zagg #3
Baix: Raúl Pagola
Bateria: Vicente Merodio

Crítica

Morgana vs. Morgana tornen a l’atac amb el seu novè treball d’estudi, un EP titulat Kintsugi, publicat de manera independent el passat 4 de juliol. Un disc capaç de confirmar els valencians com una opció ineludible en les lligues més altes del rock i del metal progressiu de l’escena estatal. Amb Vicente Merodio a la bateria, Raúl Pagola al baix, Javier Cortés i Zagg #3 a les guitarres, i Carlos Pagola al capdavant de la veu, el quintet desplega les seves ales a través de sis composicions acuradament gravades, mesclades i produïdes per Raúl Abellán (The Mixtery), amb la col·laboració d’Edu Nogués. L’artwork, obra de Nacho Galacho, posa el fermall visual a un disc que respira cohesió i personalitat.

El disc comença amb Despacio, un tema que s’inicia lleuger, gairebé flotant sobre guitarres subtils, però que aviat es transforma en un huracà de distorsió i tensió reminiscent de Tool, un segell que marcarà el desenvolupament d’aquest EP. La veu de Carlos, amb matisos que recorden Sôber, es mou amb naturalitat entre els canvis de ritme. La producció hi brilla: cada part, des de l’estribillo més furiós fins al pont més serè, sona clara, equilibrada i contundent.

Hoy Seré Yo és el segon tall, on el vessant més elegant i melòdic dels valencians surt a la llum. Guitarres ben treballades, baix precís i una interpretació vocal que acarona les tessitures més altes amb equilibri. La cançó creix a poc a poc fins a assolir la combinació perfecta entre ràbia i bellesa, amb un toc atmosfèric acurat que li aporta profunditat. És una composició que respira i deixa espai perquè cada instrument brilli.

El tema que dona nom al disc, Kintsugi, pren un camí més visceral. Riffs que evoquen la cruesa del metal de principis dels 2000, com si continués la conversa iniciada a Hoy Seré Yo. La bateria de Merodio marca amb precisió els canvis, mentre Carlos s’entrega a veus esquinçades. És el tall més curt, però també un dels més intensos: la faceta més fosca i contundent del grup. Per a molts, el millor moment de l’EP.

A Adornos, la banda es mostra còmoda en el seu terreny més progressiu i recargolat. El riff inicial enganxa des del primer segon i condueix a un tema que alterna fúria i calma amb naturalitat. Els detalls del baix de Raúl i les línies vocals de Carlos enriqueixen un tall que, encara que recorda als actuals Soen, conserva un caràcter propi, amb un nervi i una intensitat destacables.

Sait-On Aimer, cinquè tall, és el tema més “Tool” del disc. La interpretació vocal de Carlos resulta magnètica i el tema incorpora un pont més pausat que contrasta amb la resta de l’àlbum, aportant personalitat i respir. Les seccions més agressives poden sonar una mica abruptes, però enganxen gràcies al seu caràcter i elegància.

Crisálida tanca l’EP amb un dels riffs més directes i potents de tot Kintsugi. Entre metal progressiu i alternatiu, demostra la cura compositiva del grup, amb estribillos enganxosos i un pont central elegant que serveix de resum i comiat final. La intensitat dels registres previs a l’epíleg deixa un tancament satisfactori i rotund.

Kintsugi és un EP que respira maduresa i veterania. La influència de Tool és evident, però Morgana vs. Morgana la filtren amb personalitat, aconseguint composicions sorprenents i ben executades, que guanyen caràcter i actitud. La producció és sòlida, els riffs tenen força i la base rítmica acompanya sense floritures innecessàries. Un treball recomanable per a qualsevol amant del rock i del metal progressiu contemporani.