Wonderland

Melodic Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Wonderland
Waiting For You
Eye Of The Oracle
Heaven Tonight
Warlords Of The North
Timing Is Right
Goodbye
Love Thy Enemy
Legacy
Hearts Collide
The Fall

Formació

Veu: Alexander Strandell (Art Nation)
Guitarra: Love Magnusson (Dynazty)
Teclats: Jona Tee(H.E.A.T, New Horizon)
Baix: John Levén (Europe)
Bateria: Christian “Kicken” Lundqvist (The Poodles)

Crítica

Fa dos anys vaig tenir l’oportunitat de ressenyar el segon àlbum dels suecs Crowne, una obra monumental de hard rock i metal melòdic que em va deixar grans sensacions i que recomano a qui encara no l’hagi escoltat. Fins i tot Operation Phoenix (2023) va arribar a figurar a la llista dels millors discos d’aquell any. Avui torno aquí (amb molta emoció) per ressenyar un altre disc de Crowne, que va veure la llum el passat 22 d’agost d’enguany. Tal com indica el títol de l’àlbum, Wonderland és completament meravellós en tots els sentits, ja que rere la seva portada s’hi amaga una fira de melodies amb arranjaments ultradolços i fins i tot una mica ensucrats, on els fragments de hard rock estan ben assentats. Però el més important i la peça clau és, sens dubte, la veu d’Alexander Strandell (Art Nation), un cantant amb unes cordes vocals increïblement boniques que encaixen a la perfecció en aquest estil.

Tot i totes les meravelles que ofereix el quintet suec en el seu tercer àlbum, no han arribat al nivell de Operation Phoenix. Després d’escoltar-lo diverses vegades, crec que s’han quedat una mica curts a nivell compositiu. Ull: això no vol dir que el disc sigui dolent, simplement que no té el mateix impacte que l’anterior. Per la resta, em sembla un treball correcte, amb temes enganxosos i solos de guitarra tècnics i nets que són marca registrada del senyor Love Magnusson (Dynazty).

La que obre el festí melòdic és Wonderland, una peça d’execució magistral, plena de melodies estel·lars i molts elements destacables: guitarres subtils, dolços adorns de teclat de Jona Tee i una veu preciosa de Strandell. Si t’agrada el metal melòdic, aquesta peça et donarà un plaer auditiu immediat. La intensitat puja amb Waiting For You, un autèntic trall que combina elements del power metal i del hard rock d’una manera que deixarà extasiats els amants de l’estil.

La sonoritat d’Operation Phoenix reapareix a Eye Of The Oracle, una de les cançons que més em va agradar, ja que amb els seus arranjaments voreja el heavy metal i alhora ofereix melodies realment contagioses. Els fans de bandes com The Ferrymen o Dynazty, així com els de Crowne, gaudiran del que possiblement és el seu millor moment en aquest disc. La següent, Heaven To Night, utilitza àmpliament els sintetitzadors per assolir tornades més modernes. Però són realment els cors enganxosos i els solos de guitarra gairebé perfectes els que l’impulsen fins al cim.

Com ja és habitual, els suecs mantenen una producció exquisida i molt apropiada a Warlords Of The North, que es destaca per la seva arrogant atmosfera oriental i un ritme que, tot i cavalcar a mig temps, està carregat d’intensitat, potència i voracitat. I què dir del solo de Magnusson: pràcticament una poesia recitada per les cordes. Timing Is Right pren una direcció més popera i melòdica, amb una actuació vocal sublim de Strandell que dona caràcter a la tornada.

És el moment de relaxar-nos amb la romàntica Goodbye, que presenta una preciosa melodia de teclats i una veu amb cors nusos per oferir la calidesa pròpia d’una balada. Love Thy Enemy és una peça que, amb la seva elegant instrumentació, s’endinsa en els terrenys del metal melòdic comercial i que es vesteix amb una clara intenció melòdica a la part vocal.

Legacy imposa un canvi ràpid en el tempo: pura energia, diversió i execució excel·lent. Strandell brilla en una altra composició lluminosa, amb uns cors que li donen profunditat. El toc vuitanter el posa Hearts Collide, amb una bateria dinàmica d’accent clàssic i guitarres que aporten riffs intensos.

Potser el tema menys destacat és The Fall, que tanca el disc de manera discreta, amb melodies actives però massa comercials. Bon treball de guitarres, però poca cosa més a subratllar.

En resum: És evident que el tercer treball dels suecs no aporta sorpreses, ja que encabeix un metal melòdic convencional amb tocs hard rock ben executat, engrandit per comptar amb un dels millors vocalistes actuals del gènere, Alexander Strandell. Tot i que aquesta vegada no arriben al nivell d’Operation Phoenix, hi trobaràs temes enganxosos i fàcilment gaudibles.