Evil In All Dimensions

Heavy Metal
Napalm Records
2025

Temes

Evil In All Dimensions
Iron Sign
Maskirovka
The Night I Took Your Life
I Fear The Blood
Come Angel Of Night
The Reaper
Bending The Steel
Heavy Metal Breathren

Formació

Veu: Oskar Jakobsson
Guitarra: Olof Engqvist
Guitarra: Karl Dotzek
Baix: Oskar Andersson
Bateria: Linus Fritzson

Crítica

Ambush és una banda de la nova onada de heavy metal, procedent de les fredes terres sueques, que si bé posseeix un estribillo potent, també encapsula l’essència del so vuitanter que bandes com Iron Maiden, Accept, Judas Priest, Saxon i Riot desplegaven amb fervor en aquella època.

Els seus tres àlbums anteriors mostren Ambush com una banda emergent del gènere, ja que estan carregats de bon heavy metal. Ara els suecs volen continuar escrivint un nou capítol en la seva carrera editant el seu quart àlbum d’estudi, Evil In All Dimensions, que enlluerna gràcies a la seva gran producció i a l’energia impressionant de les guitarres de Karl Dotzek i Olof Engqvist, demostrada amb passió i tècnica. I encara que hi ha ritmes ràpids, mai no es llancen descaradament al power metal; es contenen i mantenen a foc el so del heavy metal. Tot i així, i malgrat els molts moments memorables que el disc posseeix, mai no surt del guió: això fa que Ambush s’allunyi d’un concepte propi o d’una personalitat clara dins la seva música, perquè cap de les nou peces no presenta una originalitat compositiva real; més aviat semblen idees reciclades de moltes bandes i àlbums que van marcar l’estil als anys vuitanta.

Sense innovació, però amb una energia soberbia, arrenca el disc amb Evil In All Dimensions, la millor cançó del plàstic: una seductora barreja entre Iron Maiden i Edguy, on la presència de teclats sintetitzadors, guitarres veloços i la veu potent d’Oskar Jakobsson escalfen l’ambient des de l’obertura. Després d’un gran inici arriba Iron Sign, un tema que va de menys a més, endinsant-se de ple en el heavy metal tradicional, amb seccions rítmiques de baix i bateria portant el timó i unes guitarres aclaparadores que custodien un Jakobsson que desplega tota la seva potència vocal.

Els suecs segueixen en plena forma amb Maskirovka, un tema més entretallat on el baixista Oskar Andersson està sublim en l’acompanyament, mentre els teclats i cors el converteixen en un tall més melòdic on la banda deixa entreveure destreses tècniques i el solo de guitarra de Karl Dotzek brilla amb intensitat. És a The Night I Took Your Life on els estribillos ens recorden als seus primers discos, mentre les guitarres marquen siluetes de riffs que oscil·len i Jakobsson canta amb un agut intens que posa la pell de gallina, entrellaçat amb un heavy metal de marcat caràcter vuitanter.

L’ambient sensual de I Fear The Blood trenca amb l’anterior, oferint una atmosfera més melòdica amb un inici de guitarres acústiques que recorda Helloween, per després irrompre amb un mig temps heavy en el qual el vocalista es llueix amb timbres aguts impressionants. Pel que fa a Come Angel Of Night, és un tema més aguerrit que avança sense contemplacions disposat a arrasar amb tot. Una peça que des dels primers compassos evoca els discos d’Edguy i que té tota la pinta de convertir-se en un nou himne d’Ambush.

M’encanta The Reaper per tenir un estribillo molt més clàssic, ja que els cors i melodies sonen a Survivor. Aquí també trobem una gran feina a la secció rítmica, creada per Oskar Andersson i el bateria Linus Fritzson, parella que compleix amb escreix, i on també cal destacar el deslumbrant solo de guitarra. Bending The Steel és heavy metal sense més adjectius: el seu excel·lent estribillo ens manté enganxats mentre els instruments mostren un equilibri compositiu, exposant una cançó afilada i dinàmica que torna a treure el millor d’Ambush, amb una fusió que recorda Judas Priest i Edguy.

Per tancar l’àlbum arriba Heavy Metal Breathren, una peça aclaparadora que demostra que Ambush torna a les seves arrels, amb un heavy metal senzill que remet al seu debut Firestorm (2014). Destaca la feina demolidora de Karl Dotzek i Olof Engqvist a les guitarres, fabric
ant riffs potents i un solo recarregat on es doblen mentre la bateria colpeja sense pietat. Un temàs simple i efectiu que serveix per tancar l’àlbum.

En resum: Encara que aquest disc presenta nul·la originalitat, cal reconèixer que els suecs Ambush tenen molta qualitat, i han creat una obra de heavy metal emotiva, melòdica i poderosa alhora, amb temes que evoquen l’esperit dels anys vuitanta (justament la millor època del subgènere) i que en directe segurament seran una autèntica bomba. La puntuació per Evil In All Dimensions és de 8/10.