Éxodo

Modern Melodic Metal
On Fire
2023

Temes

01. Éxodo
02. Líberate
03. Máscara
04. Constantine Ft. Isra Ramos
05. Canto De Sirena Ft. Jessie Williams (Ankor)
06. Volver
07. Ahora Ft. Higinio Ruíz (Heleven)
08. Perdido
09. Grita Ft. Javi Perera (Obsidious)
10. Asphyxia Ii

Formació

Veu: Andy Martínez
Guitarra: Jota Ortuño
Baix: Sergio Ros
Guitarra: Ube Madrid
Bateria: Carly Pajarón

Crítica

En l’última dècada, Múrcia s’ha consolidat com un bullidor de propostes de metal de qualitat, i Headon és, sens dubte, un dels seus noms més ferms. Després d’una evolució que els ha portat de la contundència inicial a una maduresa més oberta i experimental, el quintet presenta Éxodo, el seu quart treball discogràfic, que no només referma la seva identitat, sinó que a més amplia la seva projecció sense por d’assumir riscos.

Lluny de ser un simple successor de Génesis, ressenyat per un servidor en aquesta mateixa web fa uns anys ( satanarise.com/index.php?ln=CAT&sec=critiques&type=entrada&id=1280&cont=headon_genesis ), aquest treball funciona com una declaració d’intencions: Headon no vol repetir-se, sinó expandir-se. Des de la instrumental homònima que obre el disc, una espectacular introducció de caràcter atmosfèric, es percep un fil conductor entorn del viatge de l’heroi, la transformació i la superació, tant en l’àmbit líric com musical.

Libérate, primer senzill, mostra un heavy metal melòdic, accessible i directe, amb un estribillo que convida a l’optimisme. Potser no sigui el tall més ambiciós del disc, però sí que compleix com a carta de presentació. A partir d’aquí, l’àlbum creix en densitat i ambició: Máscara, tercer tall d’aquest àlbum, puja el llistó amb riffs més foscos, canvis de ritme ben mesurats i una lírica que connecta amb la cruesa emocional de Saratoga en la seva època més introspectiva. Un tema que millora escolta rere escolta.

Un dels punts més interessants d’Éxodo és l’ús de col·laboracions per expandir l’univers sonor de la banda. Constantine, amb la participació d’Isra Ramos, afegeix un vernís simfònic i elegant, mentre que Canto de Sirena, amb Jessie Williams de la banda Ankor, desplega una intensitat vocal que situa el tema entre els més destacats de l’àlbum. Aquí es percep una banda capaç d’equilibrar agressivitat i atmosfera sense perdre cohesió. Brutal!

L’àlbum també reserva espai per a la sorpresa. Volver, sisè tall del disc, comença amb un to eteri, evolucionant encertadament cap a un terreny més hard rocker, sense perdre emotivitat. És, probablement, la cançó que millor reflecteix la voluntat de Headon de no encasellar-se. Ahora explora terrenys més experimentals, demostrant, un cop més, la capacitat de Headon per aventurar-se en territoris poc transitats. Una cosa que saben fer amb gran encert.

On sí que arriba a un punt àlgid és a Perdido, vuitè tall del disc i probablement el tema més complet de l’àlbum. Amb un groove marcat, guitarres de gran impacte i un Andy especialment inspirat en la interpretació, aconsegueix condensar totes les virtuts de la banda en poc més de quatre minuts. Grita, amb Javi Perera com a convidat, aporta cruesa i musculatura, acostant-se a terrenys de metalcore, encara que potser amb menys frescor que altres talls. Això sí, sense perdre gens d’identitat.

El tancament l’efectua Asphyxia II, cançó que resumeix l’esperit de l’àlbum: comença amb subtilesa i va guanyant textures fins a esclatar en un final simfònic i emotiu. La base rítmica de Carly i Sergio sosté amb solvència un mur de guitarres que deixa la sensació que el viatge no acaba aquí, sinó que apunta cap a un futur encara més ambiciós.

Éxodo és un disc que reflecteix tant la maduresa com les ganes d’evolució de Headon. Una obra que confirma la banda com una de les propostes més interessants i versàtils del metal estatal. Amb aquest àlbum, Headon manté el pols de l’escena i demostra que encara té molt a dir i explorar. Un disc d’escolta obligada.