Legion Of The Grave

Power / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

Betrayer
King Of The Universe
Black Martin
Legions Of The Grave
Nightmare
Venomous
Messiah Of Death
Dead Mind
Trapped In A Soul's Garden
Night Vision

Formació

Veu: Emmanuelson – Voz
Guitarra: Tony Riffman
Guitarra: Stéphane Rabilloud
Baix: Stone Warrior
Bateria: Steel Zard

Crítica

La banda francesa Rising Steel, actualment formada per exmembres de conjunts importants del país com Nightmare, Kingcrow i Lonewolf, torna per continuar avançant de manera despietada amb el seu agressiu heavy metal, que també incorpora influències del thrash metal i dosis mesurades de NWOBHM.

El creixement tan ràpid que han mostrat aquests francesos em va sorprendre, ja que des que van llançar el seu segon àlbum Fight Them All (2020), sota el segell Frontiers Records, han anat millorant en diversos aspectes, com el so i la composició. Tot i que la banda toca un estil poc complex, he vist una evolució clara que es va reflectir en la seva última producció Beyond The Gates Of Hell (2022). El bo és que les senyes d’identitat de Rising Steel continuen vigents en el seu quart àlbum, perquè encara que Legions Of The Grave té un so més modern que els seus predecessors, es fonamenta en riffs potents i pesats que per moments arriben a sonar caòtics i mortífers. Els dos guitarristes, Tony Riffman i Stéphane Rabilloud, desprenen una energia incontrolable, mentre que la base rítmica formada pel baixista Stone Warrior i el bateria Steel Zard és sòlida i implacable. Les influències musicals del treball remeten a bandes com Iron Maiden, Judas Priest, Metallica o Helloween, i això és palpable des del primer tall, Betrayer, que entra amb una fúria intensa i deixa clares les intencions de la formació francesa: perforar les orelles amb speed heavy metal noranter ple d’intensitat i energia. Seguint l’estela de l’obertura arriba King Of The Universe, una altra descàrrega de heavy power metal amb guitarres de sabor clàssic que aporten un to molt tradicional al conjunt.

Cal destacar el tema Black Martin, ja que encara que no té velocitat, és on Rising Steel es mostren més atrevits i deixen entrar una varietat més gran de registres, amb guitarres més tranquil·les i una veu més sentida per part d’Emmanuelson. També hi trobem canvis de ritme, i la intensitat amb què impregnen tot fa d’aquesta cançó un dels punts forts del disc. La brutal Legions Of The Grave sona més pesada, molt en la línia de les bandes de thrash metal que tant han influït aquests francesos. Però no només això: la part dels solos és vigorosa i tècnicament impressionant.

Els aires heavy metalers tornen amb Nightmare, un tema que va de menys a més, amb les guitarres clàssiques i intenses de Tony Riffman i Stéphane Rabilloud portant el timó i un estribillo melòdic que evidencia un Emmanuelson desplegant tota la seva potència vocal. Venomous és un tema atronador on les guitarres rugeixen sense cessar i Steel Zard està sublim a la bateria, amb percussions combatives en un tall més pesat on els francesos treuen múscul i on el solo de guitarra brilla amb llum pròpia.

És a Messiah Of Death on trobem els Rising Steel més thrashers, recordant els primers discos d’Overkill. El més tètric és aquell agut d’Emmanuelson, que posa la pell de gallina, i aquelles guitarres combatives que avancen sense contemplacions disposades a arrasar amb tot. Dead Mind és una cançó que, amb els primers compassos, s’associa al heavy metal clàssic i que sembla destinada a convertir-se en un nou himne que els fans gaudiran sense dubte.

Trapped In A Soul's Garden manté l’estil del tema anterior, oferint un festí exquisit de heavy metal, amb cors brillants i una veu d’Emmanuelson més aguda, en un panorama musical que s’acosta a bandes com Judas Priest o Primal Fear. El tema final, Night Vision, irromp amb un ritme heavy desenfrenat en què el vocalista es llueix amb timbres aguts impressionants, mentre la dupla de guitarristes Tony Riffman i Stéphane Rabilloud compleix de sobres amb el seu paper, oferint un estribillo enganxós i un equilibri compositiu que dóna forma a una cançó esmolada i accelerada que torna a mostrar el millor dels francesos.

En resum: Encara que avui en dia és difícil trobar originalitat, sobretot en un subgènere tan desgastat com el heavy power metal, aquests francesos han demostrat que no cal innovar per treure un bon disc. Legions Of The Grave és un discàs que recull influències de bandes llegendàries com Helloween, Accept, Judas Priest, Iron Maiden, Grave Digger i fins i tot algunes de thrash metal com Overkill i Metallica. Potser no sigui el millor disc de Rising Steel, però penso que és un dels que té millor producció i una de les exhibicions de guitarra més brutals de la parella Tony Riffman i Stéphane Rabilloud.