Rebirth Of The Beast

Power / Heavy Metal
Metalapolis Records
2025

Temes

We Rise
Speak Of War
Hungry Beast
Preachers
A Portal To Scape
W.I.T.G.A.G.O.T.O.S
80’s Boys (Metal Is A Life)
Charge Ahead
Don’t Live In Fear
Dragons Never Surrender
Cider Victims (Bonus Track)

Formació

Veu: Dennis Ohler
Guitarra: Matthias Bludau
Guitarra: Timo Rauscher
Baix: Jörg “Wauxl” Belmond
Bateria: Jan Müller

Crítica

A part de Helloween, Primal Fear o Majesty, hi ha múltiples bandes de l’underground que toquen amb la mateixa passió, intensitat, garra i poder. Una d’elles és la germànica Dragonsfire, un conjunt amb les armes i el talent suficient per regalar-nos discos de heavy power metal de gran qualitat. El problema ha estat la seva irregularitat i moments difícils, com la mort del vocalista i baixista Thassilo Herbert, una pèrdua molt dura per a tots els membres.

Després de quinze anys, Dragonsfire tornen més poderosos que mai, liderats pel guitarrista Matthias Bludau (únic membre original des de la fundació el 2005), per invocar aquell power metal èpic amb cors potents i riffs de guitarra dinàmics i contundents. El títol del seu tercer disc d’estudi, Rebirth Of The Beast, és perfecte: és literalment el renaixement de la bèstia després de Metal Service (2010) i un llarg letarg de més d’una dècada. La bèstia germànica torna disposada a arrasar amb melodies fulgurants que ressonen amb el poder del metall teutó.

L’inici amb “We Rise” ens convida a cavalcar amb una fúria intensa de riffs al més pur estil del power alemany, amb cors grandiloqüents i una aura èpica que recorda a Iron Savior i Majesty. “Speak Of War” aposta més pel heavy clàssic, amb menys velocitat però amb la mateixa intensitat i emoció.

Les guitarres de Bludau i Timo Rauscher llueixen especialment a “Hungry Beast”, amb riffs colpejants que empenyen Dennis Ohler a lluir un registre més agut i natural. “Preachers” és un dels millors talls, amb melodies a doble guitarra i cors que evoquen clarament Helloween i Majesty.

A “A Portal To Scape” les melodies adquireixen més profunditat, mentre la bateria accelera sense descans. “W.I.T.G.A.G.O.T.O.S” remet inevitablement a Iron Maiden, amb Ohler intentant arribar als aguts a l’estil de Bruce Dickinson.

“80’s Boys (Metal Is A Life)” mostra la cara més clàssica del grup, mentre que “Charge Ahead” comença amb aires de Manowar i evoluciona cap a un himne power. “Don’t Live In Fear” és més convencional però manté l’atenció amb bones idees musicals. “Dragons Never Surrender” aporta la seva dosi de ràbia amb cors colossals i sols vertiginosos.

El disc es tanca amb “Cider Victims” (bonus track), que farà les delícies dels fans de Helloween, amb riffs potents i una orientació melòdica.

En resum: després de tants anys de silenci, és un plaer retrobar-se amb Dragonsfire, i el millor és que han tornat més poderosos i aguerrits. Rebirth Of The Beast (2025) sona brutal, en la línia de grans bandes teutones com Majesty, Helloween, Primal Fear o Iron Savior.