Airborn - Lizard Secrets Part Three - Utopia (2025)

![]() |

Power / Heavy Metal
Fighter Rec.
2025
Temes
01. Kings of Melody
02. In Utopia
03. Forever Is a Long Time Coming
04. Futuremaker
05. Midnight Riders
06. Magic Bullet
07. Oil's Well That Doesn't End Well
08. Soldiers of Misfortune
09. Skeleton Crew
10. Lizard Detective Agency
Formació
Veu / Guitarra: Alessio Paredi
Guitarra: Roberto Capucchio
Baix: Domenico Buratti
Bateria: Gianluca Luci
Crítica
Airborn és una de les bandes veteranes del power metal italià que, a diferència de conjunts com Derdian, Secret Sphere, Vision Divine o Rhapsody, no incorporen tantes melodies de teclats ni orquestracions. La seva aposta s’ha mantingut més propera a l’estil del power metal alemany, amb un so que recorda a Gamma Ray, Edguy, Running Wild i Helloween. Les guitarres són més directes i clàssiques, els ritmes vertiginosos i les veus rasposes amb el seu toc melòdic. Curiosament, el cantant i guitarrista Alessio Paredi recorda a Kai Hansen (Gamma Ray) per la seva manera tan salvatge i apassionada de cantar.
El nou disc és ja el setè de la seva trajectòria, iniciada el 1996, quan el power vivia el seu moment més esplendorós. Lizard Secrets Part Three – Utopia tanca la trilogia conceptual començada el 2018 i segur que omplirà de nostàlgia els seguidors més romàntics del gènere, amb estribillos que evoquen els primers Gamma Ray dels noranta.
El treball s’obre amb “Kings Of Melody”, una entrada fantàstica en clau power al més pur estil de Freedom Call i Gamma Ray. L’epopeia continua amb “In Utopia”, un tall poderós que ens guia pels camins més clàssics del gènere.
“Forever Is a Long Time Coming” barreja influències de Gamma Ray i Running Wild, amb una bateria colpidora de Gianluca Luci. A “Future Maker” trobem guitarres ràpides i musculoses, amb Luci marcant un ritme demolidor propi del power alemany.
Més melòdica és “Magic Bullet”, amb riffs dinàmics i solos brillants de Roberto Capucchio i Alessio Paredi, que aporten intensitat i sentiment. Per contra, “Oil's Well That Doesn’t End Well” queda un graó per sota, tot i la seva força.
La velocitat torna amb “Soldiers of Misfortune”, amb cors preciosos i una interpretació vocal esplèndida de Paredi. A “Skeleton Crew”, la banda presenta guitarres més pesants i ritmes propers al heavy clàssic, molt en la línia de Gamma Ray.
“Lizard Detective Agency” mostra riffs aclaparadors i cors lluminosos, evidenciant la forta influència de Kai Hansen en el so d’Airborn. “Steel Rat” és ràpid i contundent, hereu dels millors Running Wild dels 90.
El disc es tanca amb “My Own World”, més melòdic i clàssic, amb melodies suggerents i un Paredi en plena forma.
En resum: els italians tanquen amb força la trilogia Lizard Secrets, desplegant tot el seu potencial amb un power metal clàssic, potent, veloç i èpic, fidel a l’escola alemanya.
Darreres crítiques d'estil similars:










Les més llegides:










Les més llegides de 2025.










Les més llegides de 2025/2024.










Les darreres del mateix país:











Suscríbete aquí!