A New World Rising

Speed / Thrash Metal
Steamhammer Records
2025

Temes

A New World Rising
Innovation
Against The Machine
Freedom
We'll Find A Way
Cross The Line
Next Generation
Fire In Your Eyes
Leave Behind
Paradigm Change
Fear Out Of Time
Beyond The Shield Of Misery

Formació

Veu i baix: Peavy Wagner
Guitarres: Jean Bormann
Bateria: Vassilios “Lucky” Maniatopoulos

Crítica

Sempre és un plaer escriure sobre una de les bandes més emblemàtiques d’Alemanya: Rage, comandada per Peavy Wagner, i que ha estat molt important en la història del heavy speed metal teutó, ja que, igual que Running Wild, Grave Digger i Accept, ha influenciat milers de bandes de l’estil.

Per a molts, la millor època d’aquest conjunt alemany va ser justament quan hi havia el guitarrista Victor Smolski (Almanac), ja que discos com Welcome to the Other Side (2001), Unity (2002), Soundchaser (2003), Carved in Stone (2008) i Strings to a Web (2010), van ser d’alt octanatge i van deixar clar que Victor i Peavy eren una parella explosiva. Malauradament, el guitarrista i teclista nascut a Bielorússia va sortir de la banda el 2015 i, des de llavors, Rage ja no va tornar a ser la mateixa. Parlant ja del present, cal reconèixer que el guitarrista alemany Jean Bormann va debutar de manera espectacular a Resurrection Day (2021), després de la sortida del veneçolà Marcos Rodríguez.

A New World Rising és el tercer àlbum amb Jean Bormann a la formació i el vint-i-cinquè de llarga durada de la banda, que es defineix com tota una descàrrega d’alt voltatge de heavy speed metal, fidel i punyent. Encara que amb una producció totalment moderna, les guitarres continuen essent pesades i vitals en el funcionament rítmic de les composicions. I encara que no simpatitzi del tot amb la veu de Peavy Wagner, cal reconèixer que aquest senyor continua cantant brutal, amb una veu que s’arrossega amb potència i que encaixa de manera supèrbia amb l’estil musical que Rage ens ha ofert des d’aquell Reign of Fear (1986). L’obertura del disc la fa A New World Rising, una introducció força tecnològica que ens prepara per al que vindrà: un vendaval de heavy power metal que flueix de meravella a Innovation, on les guitarres van marcant les parts agressives de les estrofes, en un tall de heavy metal veloç amb una feina digna de Vassilios Maniatopoulos a la bateria i Peavy Wagner a la veu.

La potència de guitarres continua a Against The Machine, on Jean Bormann marca els ponts i estribills amb gran brutalitat, per crear un tema de contrastos vocals, perquè encara que Peavy es mostra agressiu, als cors fa lluir una melodia equilibrada. Mentrestant, Freedom ens machaca amb uns riffs assassins i una mica densos. Per la força dels seus cors, crec que aquest és un dels temes més himnics que Rage ens ha mostrat fins aquí i que es podrà cantar en directe amb el puny enlaire.

A We'll Find A Way destaca novament el riff de guitarra de Jean i, encara que el tema a mesura que avança es va tornant més lineal, els solos de guitarra afegeixen aquell plus extra que tota cançó de heavy power metal necessita. Potser Cross The Line sigui el que més s’apropa als seus primers discos, ja que és un tall aclaparador i amb una certa dosi d’agressivitat. M’encanta com Peavy Wagner equilibra el seu registre fusionant parts pesades i melòdiques juntament amb la gran feina rítmica de Jean.

Uns arranjaments de guitarra impecables ens introdueixen a Next Generation, un tema veloç amb els riffs de Bormann intensificant les revolucions al màxim, mentre que Peavy ens demostra la seva qualitat i ràbia vocal. No hi ha cap dubte que aquest és el tipus de cançons on el grup alemany treu el seu veritable potencial. El disc mostra una mica de calma amb Fire In Your Eyes, un tema més lent i fins a cert punt més emotiu. S’han pensat una mica millor els adorns de guitarra i, aquesta vegada, a més del típic so heavy, hi ha detalls instrumentals que fan el tema més interessant i complet.

La que replica el so de Resurrection Day és Leave Behind, un tema compacte i amb una potent base rítmica a càrrec dels penetrants riffs, mentre que Peavy va deixant anar un estribill més melòdic una vegada i una altra. A Paradigm Change se li veuen trets del heavy metal clàssic, amb grans ràfegues de riffs i solos que desenvolupen un gran nivell instrumental, un tema senzill, potent i envoltant.

Fear Out Of Time mostra detalls instrumentals més foscos i algun canvi de ritme interessant; les guitarres sonen més cruixents i mortíferes. Aquí cal destacar el registre vocal de Peavy Wagner, que es posa al servei d’una inquietant base rítmica que també hem sentit en qualsevol altre disc de Rage. La dinàmica torna al final del disc amb Beyond The Shield Of Misery, una peça una mica més enganxosa però que no deixa de ser el mateix que ja hem escoltat. El riff per si sol fa vertigen, i l’estrofa que li succeeix és del més emocionant.

En resum: Crec que des que va arribar el guitarrista Jean Bormann, Rage ha sonat molt bé i aquest A New World Rising no n’és l’excepció, perquè el tractament de les guitarres és superb, ja que els riffs intratables li donen aquella essència de pur heavy speed metal que Rage sempre ha tingut. I encara que hagin passat els anys, el senyor Peavy Wagner sona potent en la vocalització. Sens dubte és un disc soberbi que mostra uns alemanys més desimbolts, fent el que els agrada i deixant enrere de manera definitiva l’etapa del guitarrista Marcos Rodríguez (en la qual Rage portava un estil musical més fosc), per consolidar finalment l’època de Jean Bormann.