Echoes From The Winter Silence

Power Metal
Elevate Records
2025

Temes

For A New Hope
The Shining Path
Darkness
One Last Sacrifice
Tides Of War
This Journey Begins
Sacred Fire
Winter Of Souls

Formació

Filippo Tezza: Veu, guitarres, baix, teclats, bateria programada

Crítica

Quan parlem de power metal, Itàlia és un país que exhibeix bandes de gran qualitat i, per tant, grans compositors de l’estil, com Luca Turilli (ex Rhapsody), Olaf Thorsen (Vision Divine) i Andrea Cantarelli (Labyrinth). Però també hi ha altres compositors infravalorats amb un gran talent, com Filippo Tezza, el multiinstrumentista que ha demostrat el seu enginy compositiu amb el seu projecte personal Tezza F.

El que se li ha retret a aquest músic italià és que el so i la producció no han estat els millors. El seu primer disc, The Message (...a Story Of Agony, Hope, And Faith...) (2013), va tenir una producció de regular a dolenta; el bo és que quatre anys més tard tot va millorar amb el seu segon àlbum d’estudi, A Shelter From Existence (2017), un treball més elaborat, amb un so i una producció totalment acceptables, arranjaments power metal lluents i una síntesi progressiva que va donar forma a un àlbum més complex i madur. No és cap secret que la influència que marca l’estil d’aquest projecte és la dels primers discos de Sonata Arctica i Stratovarius, i en el seu quart disc, Echoes From The Winter Silence, tornen a ser-hi presents, amb arranjaments de teclat fonamentals per crear aquelles melodies acrobàtiques, sempre sostingudes per guitarres impulsives i una bateria programada que gairebé sempre imposa un ritme veloç a doble bombo. L’impressionant és que Filippo Tezza s’encarrega absolutament de tot: toca tots els instruments amb una subtilesa admirable i, a més, assumeix la veu. Tot i que no és de les millors que he sentit en aquest terreny, compleix sense destacar, aportant un registre potent i sentimental.

El primer tema, “For A New Hope”, posa en evidència tot el que s’ha dit, amb ràfegues de teclat i guitarra potenciant un recital de power melòdic on la influència de discos com Silence (2001) de Sonata Arctica és clara en els ponts rítmics. La segona, “The Shining Path”, avança amb valentia, desplegant totes les armes del power metal europeu; la bateria i el seu doble bombo no s’aturen, mentre les harmonies flueixen amb naturalitat. Aquí, Filippo Tezza signa una de les seves millors actuacions vocals i uns solos de guitarra tècnics i atractius.

“Darkness” és una peça apassionada que no té cap moment de debilitat i que es basa en el romanticisme: la combinació de teclats i guitarres a ritme lent, junt amb un entorn dramàtic aportat per la veu del multiinstrumentista italià. “One Last Sacrifice” torna a apostar per un power veloç i melòdic. Destaca l’excel·lent treball de teclat, carregat de melodia, i les guitarres que acompanyen amb virtuosisme. Però el que acaba enamorant és aquell cor potent.

En “Tides Of War”, les melodies de guitarra i teclat juguen un paper clau en un instrumental carregat de bellesa, tècnica i un estribillo d’aire neoclàssic. “This Journey Begins” és un tema que, pels seus elements i cohesió melòdica, resulta un plaer d’escoltar, amb arranjaments molt a l’estil Stratovarius.

Filippo Tezza ofereix una de les millors peces del disc amb “Sacred Fire”, un power melòdic exquisit i refinat: dinàmic, veloç, modern i amb melodies intenses, un tema memorable encara que sense sorpreses. El final el marca “Winter Of Souls”, que comença de manera atmosfèrica amb guitarres acústiques i una melodia tènue, per després desfermar intenses intervencions instrumentals. És un tall ben nodrit, amb jocs d’alt nivell que evidencien influències de Sonata Arctica, Power Quest, Dreamtale i Derdian.

En resum: s’agraeix a Filippo Tezza que hagi enregistrat un disc de power metal ell sol, ja que la interpretació és excel·lent. Tot i això, també cal dir que no és dels seus millors treballs, perquè no ha tornat a compondre cançons com les de A Shelter From Existence (el seu millor disc fins ara). Ara hi ha temes massa repetitius que, tot i posseir bellesa instrumental, no aconsegueixen sorprendre ni tenir l’impacte d’aquell treball de 2017.