Hellhammer

Power / Heavy Metal
No Remorse Records
2025

Temes

Sirens Of Death
Bad Decisions
Hellhammer
Remember The Fallen
The Conqueror's Path
The Epic Of Gilgamesh Pt2 (The Quest For Immortality)
H.M.J.
Maglor The Singer
Forged In Steel
The Flight Of The Valkyries
Houses Of Fire
The Ballad Of Beren And Luthien
This One's For You

Formació

Veu: Micke Stark
Guitarra: Thilo Hermann
Guitarra: Evandro Moraes
Baix: Walter Hernández
Bateria: N. N. (no confirmat)

Convidats:

Guitarra: Ross The Boss (ex Manowar)
Guitarra: David Shankle (ex Manowar)
Veu addicional: Sven D’Anna (Wizard)
Cors, guitarres i teclats: Piet Sielck (Iron Savior)
Piano i violí: Diana Boncheva

Crítica

Com a amant del gènere he de confessar que havia enyorat Feanor en aquests quatre anys des del seu anterior Power of the Chosen One (2021), amb el qual confirmaven el seu nivell i estatus dins del true metal, després de les boníssimes sensacions que havien deixat discos com Invencible (2005), Hellas (2010) i We Are Heavy Metal (2016).

Malauradament, per als fanàtics de la mítica banda argentina, el vocalista Sven D'Anna (Wizard) ja no és el cantant oficial. Encara que col·labora en la nova producció, ja no porta les regnes vocals. El positiu és que per al nou treball, Hellhammer, han incorporat l’experimentat Micke Stark (ex Steel Attack), un vocalista amb unes condicions excel·lents que es fan evidents des del primer moment. L’entorn èpic de les cançons és més impactant que en altres discos, mentre que les guitarres punxants aporten l’empenta necessària per crear peces desbordants de heavy/power metal, que de ben segur gaudiran els seguidors de Running Wild, Iron Savior, Manowar i Majesty. A més, el cinquè àlbum compta amb una envejable llista de convidats de primer nivell: Ross The Boss (ex Manowar), David Shankle (ex Manowar), Sven D’Anna (Wizard) a les veus addicionals i el mateix Piet Sielck (Iron Savior), que també hi participa amb cors, guitarres i teclats, reforçant la connexió amb l’escola clàssica del heavy/power metal.

El primer tall, “Sirens Of Death”, és un cop de puny sonor que, sense evolucionar ni perdre les senyes d’identitat de Feanor, manté l’atenció amb riffs durs i cors d’alt impacte èpic. El segon, “Bad Decisions”, és pur power metal clàssic, un exemple del que es pot aconseguir amb ganes, una mica d’imaginació i la voluntat de fer les coses bé, prenent els elements clàssics del subgènere sense complicar-se amb composicions impossibles.

Hellhammer és el tema més heavy del disc i el que li dona nom. És una cançó molt ben treballada, amb una ambientació èpica i una interpretació coral brillant. Les guitarres donen lliçó a “Remember The Fallen”, una peça amb totes les qualitats per ser considerada de les millors del treball, amb riffs contundents al llarg de més de sis minuts. Menció especial per a Thilo Hermann (ex Grave Digger, ex Running Wild) i Evandro Moraes (ex Manowar), que porten el pes guitarrístic del disc.

A “The Conqueror's Path” apareix un recital neoclàssic que condueix a la potent “The Epic Of Gilgamesh Pt2 (The Quest For Immortality)”, un tema aguerrit amb molta garra i un parell de crits intensos de Micke Stark. A mesura que avança, es converteix en un dels més versàtils, en part pels riffs i les sonates de piano i violí de Diana Boncheva. El següent, “H.M.J.”, és directe i sense floritures: heavy/power pur. Un temàs que, encara que poc original, sona brutal.

Atenció als cors de “Maglor The Singer”, entre els més èpics del disc. Les guitarres hi brillen amb un aura poderosa en un tall imaginatiu, amb melodies intenses i seccions rítmiques aclaparadores. “Forged In Steel” és una balada curta amb un aire fosc i melancòlic, diferent de la resta del disc. Més directe és “The Flight Of The Valkyries”, un himne èpic amb ritme mitjà i ecos del heavy europeu dels noranta, on llueixen els cors i els solos de guitarra de Thilo Hermann.

“Houses Of Fire” destaca amb interludis veloços que permeten a David Shankle lluir-se a la guitarra, mentre Micke Stark mostra el costat més aguerrit de la seva veu en un tall impecable de power metal. La grandiosa “The Ballad Of Beren And Luthien” aporta equilibri al disc, acostant-se al terreny compositiu de Blind Guardian i Rhapsody, amb arranjaments simfònics, cors massius i una bella veu femenina.

El tancament el posa “This One's For You”, on Feanor tornen al heavy més directe, potser també el més previsible, recordant Manowar i mostrant on se senten més còmodes.

En resum: ha valgut la pena esperar quatre anys a Feanor, ja que amb Hellhammer reafirmen tot el bo que venien mostrant. L’absència de Sven D’Anna gairebé no es nota gràcies a la interpretació de Micke Stark, que encaixa a la perfecció amb l’estil de la banda. És un disc de heavy/power metal èpic, que no innova ni busca sorprendre, però sona descomunal i portarà al clímax els seguidors de Manowar, Running Wild i Primal Fear.