The order of fear

Power Metal
Reigning Phoenix Music
2024

Temes

1. Kings of the Underworld
2. The Order of Fear
3. Moon Fire
4. Conquest
5. Blind Man
6. Prince of Sorrow
7. Dread Lord
8. My Worst Enemy
9. Anthem to the Darkside
10. The Journey Thus Far
11. The Long Darkness

Formació

Veu, guitarra i teclats: Sebastian "Seeb" Levermann
Guitarra: Niels Löffler
Guitarra: Patrick Sperling
Baix: Steven Wussow
Bateria: Dirk Meyer-Berhorn

Crítica

Quan penses en Power Metal alemany de l’escola clàssica, Orden Ogan és un d’aquells noms que ressonen amb força, encara que amb un ritme curiós: la banda es va formar a finals dels 90 i va trigar vuit anys a llançar el seu primer àlbum, Testimonium A.D. (2004). Mentre altres formacions europees ja marcaven tendència, ells anaven prenent nota i construint el seu propi camí. No va ser fins fa uns quants anys que em vaig acostar a la seva discografia, gairebé per casualitat, i vaig descobrir que, abans de Final Days (2021), ja havien publicat diversos treballs. Ara, el seu novè àlbum, The Order of Fear, és el que ens ocupa, i porta amb si tot allò que els fans esperen del gènere.

En aquest disc, Orden Ogan no reinventa la roda, però tampoc decep. Es manté fidel al seu estil: doble pedal, riffs galopants, passatges èpics i cors que conviden a aixecar els punys en llargues nits de metall. La banda sap què fa, i ho fa molt bé. Cada tema està pensat per transmetre energia i potència, sense distraccions ni experiments innecessaris, cosa que s’agraeix. La producció és neta i clara, i permet gaudir de cada instrument, des de la bateria implacable fins als solos de guitarra precisos i el baix amb bon pes a la mescla.

El viatge de Kings of the Underworld a The Long Darkness és una muntanya russa clàssica del Power Metal: constant, directa i efectiva. No hi ha cançons que es converteixin en himnes instantanis, però tampoc hi ha temes de farciment. El disc flueix amb coherència, oferint un àlbum sòlid de riffs i melodies que funcionen tant a casa com en directe. És un treball pensat per als seguidors del gènere que busquen aquella sensació de familiaritat combinada amb un impuls constant d’adrenalina.

The Order of Fear compleix allò que promet: potència, riffs memorables i un pols imparable. No sorprèn ni es reinventa, ni falta que fa, però aconsegueix el més important: mantenir viva l’essència del Power Metal i deixar clar que Orden Ogan continua sent un nom a tenir en compte dins l’escena.