Power To The Past

Power / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

1. Forever Spoken
2. Glory For The Brave
3. Legacy Divine
4. Sea Of Tranquillity
5. Mystic Maze
6. No Hell For The Good
7. Trapped In Heaven
8. Lost In Time
9. A Million Miles Away
10. Power To The Past
11. Wrong Destiny

Formació

Veus: Frank Beck
Guitarres i teclats: Brett Jones
Guitarres, teclats i baix: Alessandro Del Vecchio
Bateria: Mirko De Maio

Crítica

Si som realistes, el nou projecte del vocalista Frank Beck (Gamma Ray) porta grans expectatives, ja que, a més de les grans qualitats de Frank com a cantant, l’acompanyen músics d’elit com Alessandro Del Vecchio (Eleventh Hour) a la guitarra i al baix, Brett Jones com a guitarrista i teclista, i Mirkko DeMaio (Chalice Of Sin) a la bateria. El millor és que l’espera s’ha acabat, perquè ja tinc en el meu poder el debut de Risen Atlantis, gràcies al segell Frontiers Records. Així que comencem l’escolta i l’anàlisi per comprovar, finalment, si aquest nou projecte compleix amb les expectatives.

Òbviament, un dels punts forts de Power To The Past se centra en la feina vocal de l’alemany, però també es pot apreciar una versatilitat rítmica que enriqueix l’escolta, perquè, així com hi trobem temes de power metal tradicional, també n’hi ha d’altres que s’acosten més al metal melòdic i al heavy metal clàssic. Potser no trobem composicions gaire complexes, però sens dubte tenen el seu encant: ganxos melòdics, cors enganxosos i guitarres potents que brillen tant a nivell rítmic com solista.

El disc comença de manera vibrant amb “Forever Spoken”, un tema de power metal melòdic bastant típic, que irromp amb un riff insistent de guitarra i un teclat espectacular que aconsegueix un estribillo guanyador. El segueix “Glory For The Brave”, que proposa un vaivé de riffs sòlids que s’encaixen perfectament amb els teclats. La interpretació vocal de Frank Beck és contundent i deixa pas a les guitarres que, sense desprendre’s dels sintetitzadors, creen uns solos molt interessants.

Pel que fa a “Legacy Divine”, marca un ritme heavy power metaler que, per moments, s’impulsa amb el doble bombo i una melodia desafiant a duo entre teclats i guitarres, tot i que l’instrument de sis cordes té el protagonisme aportant riffs més potents. El quart tall, “Sea Of Tranquillity”, presenta una presència de teclats més atmosfèrica a càrrec d’Alessandro Del Vecchio, en una cançó de tempo mitjà molt enganxosa, en què destaca sobretot l’estribillo coral, encara que no sigui dels que es queden gravats a la ment.

Gairebé arribem a la meitat de l’àlbum i és el torn de “Mystic Maze”, una cançó que sona descomunal, però amb molta similitud a Avantasia. Els teclats i les guitarres fan una feina impecable que, juntament amb la intensitat que transmet la veu de Frank Beck, creen un tema agressiu, melòdic i contundent. Amb una mica més d’ompliment, “No Hell For The Good” intenta esclafar-nos amb un heavy metal melòdic a l’estil de Jorn i Bob Rock. Tot i que s’hi escolten grans seccions orquestrals, continua essent un tema potent, una mica cru i amb la veu de Frank al límit, mostrant totes les seves qualitats.

El disc mostra la seva cara més melancòlica amb “Trapped In Heaven”, una balada força emotiva, cantada de manera impecable pel senyor Beck sobre uns teclats que aporten una bonica melodia, deixant també espai a les guitarres rítmiques que acompanyen sense robar protagonisme. “Lost In Time” recupera el doble bombo i s’acompanya de guitarres vertiginoses per donar forma a una peça de power metal que sembla la reencarnació de l’Avantasia de Metal Opera.

A “A Million Miles Away”, Risen Atlantis ens colpeja amb un altre tema de l’escola antiga, amb diversos canvis de ritme, una producció moderna i cors molt harmoniosos. Sens dubte, un dels millors temes del disc és “Power To The Past”, que reprèn la relació entre el doble bombo i les guitarres ràpides, adornada amb bon criteri pels teclats i uns cors molt melòdics. Una peça grandiosa que encaixaria perfectament en qualsevol disc d’Avantasia.

L’última cançó, “Wrong Destiny”, té un cert aire de heavy metal clàssic, però amb l’ús adequat de sintetitzadors. El ritme és punyent, el so una mica primitiu, els solos de guitarra implacables i l’estribillo senzill però efectiu.

En resum: després d’haver-lo escoltat prou, crec sincerament que el debut d’aquest nou projecte sí que compleix amb les expectatives. Amb jocs rítmics i instrumentals excel·lents i una veu tan poderosa com la de Frank Beck, potser la part compositiva hauria de millorar una mica, ja que les cançons sonen reciclades i molt semblants al que han fet artistes com Jorn, Bob Rock o Tobias Sammet amb Avantasia. Però, més enllà d’això, em sembla una feina acceptable, amb una producció nítida i molt potencial.