Steelbound

Melodic Metal
Nuclear Blast
2025

Temes

The Burning Within
Here We Are
Steelbound
Twilight Cabaret
Last Good Bye
The Long Road
Blood Of Heroes
Angel Of Midnight
Riders Of The Storm
Watch The Skyfall

Formació

Crítica

Battle Beast és una banda finlandesa que, a mesura que ha anat ampliant la seva discografia, també ha evolucionat i innovat el seu so. Des de la sortida del guitarrista Anton Kabanen i després d’àlbums com Steel (2011), Battle Beast (2013) i Unholy Savior (2015), el grup ha pres un camí més suau, amb ritmes hard rock enganxosos, teclats cristal·lins, orquestracions grandiloqüents i menys potència tant en els ritmes com en les guitarres. Això ha influït directament en l’estil de la vocalista Noora Louhimo, que ha hagut de deixar enrere part de l’agressivitat vocal que mostrava abans per explorar registres més melòdics i jugar amb les diferents facetes que li permet la seva privilegiada veu.

Tot i que personalment em quedo amb la primera etapa de Battle Beast, l’època d’Anton Kabanen, he de reconèixer que la banda ha aconseguit treballs notables com Bringer Of Pain (2017) i el més recent Circus Of Doom (2022), amb els quals han intentat consolidar un so propi dins del heavy/power metal. La seva nova obra, Steelbound, recull elements d’aquests dos discos i ofereix una barreja de subgèneres que combina el heavy metal clàssic, seccions simfòniques lluminoses i moments hard rock molt enganxosos. Tot plegat s’enriqueix amb les melodies de guitarra de Juuso Soinio i Joona Björkroth, que brillen amb la seva tècnica i subtilesa habituals.

El primer tall, “The Burning Within”, transmet una energia palpable en els riffs de guitarra. El so de Battle Beast aquí recorda molt el de Circus Of Doom. En el cas de “Here We Are”, trobem una barreja entre heavy metal i teclats amb sintetitzadors que aporten un toc vuitanter molt addictiu, mentre Noora Louhimo ofereix una actuació vocal tan bella com poderosa.

La melodia de “Steelbound” és magnífica, sostinguda per teclats nets i una bona base de sintetitzadors. És una peça enganxosa que convida a tornar-la a escoltar, ja sigui pels bons solos de guitarra o per la delicadesa amb què canta Noora. A continuació arriba “Twilight Cabaret”, un cop ple d’energia que resumeix perfectament el so actual del grup des de la sortida de Kabanen, substituint part de la potència guitarrera per una experimentació musical més àmplia, en aquest cas amb sons de saxòfon i arranjaments de jazz.

La cançó més heavy de l’àlbum és “Last Good Bye”, amb un estribillo estrident que recorda Bringer Of Pain. Aquí Noora Louhimo explota la seva veu al màxim, acompanyada d’uns arranjaments de guitarra incendiaris a càrrec de Juuso Soinio i Joona Björkroth. L’instrumental “The Long Road” ens regala moments emotius amb la seva bellesa orquestral i ens condueix cap a l’èpica “Blood Of Heroes”, un dels temes més bombàstics del disc, amb una atmosfera propera a Sabaton o Bloodbound. La bateria de Pyry Vikki marca un tempo mitjà que va creixent mentre melodies folklòriques i guitarres s’entrellacen amb els sintetitzadors.

“Angel Of Midnight” ofereix una atmosfera elegant, amb teclats i adorns de guitarra subtils. És una peça més orientada al hard rock, amb un ritme suau i un cor molt enganxós. “Riders Of The Storm” potser no destaca especialment, però compleix la seva funció i deixa moments agradables gràcies a les línies vocals d’una Noora especialment enèrgica, encara que els riffs de guitarra queden una mica amagats entre tants teclats.

L’àlbum tanca amb “Watch The Skyfall”, una representació clara del que és avui Battle Beast: un so més lleuger però majestuós, amb melodies cuidades i la poderosa veu de Noora Louhimo desplegant registres addictius. Joona Björkroth corona el tema amb un dels millors solos del disc.

En resum: encara que trobo a faltar Anton Kabanen, cal reconèixer que Battle Beast, amb Steelbound, ofereix un disc sòlid de heavy/power metal amb influències hard rock. Potser no té la força d’Unholy Savior, però aconsegueix un bon equilibri entre temes més suaus i altres més potents, adornats amb un gran treball de teclats, sintetitzadors i orquestracions d’aire èpic.