Legends

Metal
Nuclear Blast
2025

Temes

Templars
Hordes of Khan
A Tiger Among Dragons
Crossing the Rubicon
I, Emperor
Maiden of Steel
Impaler
Lightning at the Gates
The Duelist
The Cycle of Songs
Till Seger

Formació

Veu: Joakim Brodén
Guitarra: Chris Rörland
Guitarra: Thobbe Englund
Baix: Pär Sundström
Bateria: Hannes Van Dahl

Crítica

Us confesso que Sabaton no és una de les meves bandes preferides; en el seu moment sempre vaig optar per escoltar grups de power metal que, igual que els suecs, van sorgir durant els noranta i a inicis del nou mil·lenni, com Rhapsody, Stratovarius, HammerFall o Gamma Ray. Òbviament, això no vol dir que Sabaton sigui un mal conjunt; al contrari, és una banda de primer nivell que ha imposat un estil propi amb les seves lletres bèl·liques, de batalles, guerra i història, desenvolupades amb un estil senzill però enganxós i efectiu, basat en guitarres heavy, cors massius i teclats amples que ressalten pels seus estribillos èpics.

Amb la sortida del guitarrista Tommy Johansson (Majestica), els suecs tornen al camp de batalla fidels al seu estil, sense sorpreses i amb tot el seu arsenal, per presentar Legends, un disc que, gràcies a les seves peces bombàstiques, ens transporta en un viatge èpic a través de les històries d’algunes de les figures més icòniques de la humanitat. El treball s’endinsa amb convicció en les vides de personatges llegendaris com Joana d’Arc, Napoleó, Juli Cèsar o el mestre espadatxí Miyamoto Musashi, entre molts altres que van canviar el curs de la història.

El disc s’obre amb la intensitat de “Templars”, una introducció que crea una atmosfera eclèctica i èpica, amb la potent veu habitual de Joakim Brodén i un riff de guitarra enganxós. La segona, “Hordes of Khan”, promet encara més força, amb una interpretació instrumental impecable; tots els membres de Sabaton demostren la seva destresa tècnica, mentre Joakim ofereix un registre vocal impressionant.

L’alt nivell del disc continua amb “A Tiger Among Dragons”, un tema més relaxat, on Thobbe Englund desplega adorns de guitarra memorables, els teclats omplen l’espai amb melodies atmosfèriques i els cors tornen a brillar en una peça que culmina amb un solo de guitarra breu però espectacular. “Crossing the Rubicon” destaca pels sons bombàstics dels teclats i uns riffs pausats però precisos, mentre Joakim Brodén es roba el protagonisme amb una interpretació majestuosa, sobretot en les parts corals, l’arma més letal de Sabaton.

“I, Emperor” reuneix tots els elements característics de la banda: melodies harmonitzades amb cura, atmosfera èpica i cors que s’enlairen fins als cels. La veu de Joakim és poderosa, però amb un toc més emocional que encaixa perfectament amb els riffs ascendents. L’himne “Maiden of Steel” és un dels moments àlgids del disc, una cançó de power metal clàssic amb tocs moderns que plasma la ferocitat de Primo Victoria i la majestuositat de The War to End All Wars.

El rumb d’“Impaler” recorda The Last Stand (2016), amb cors enèrgics i solos de guitarra de Chris Rörland que entusiasmaran els amants de l’instrument. “Lightning at the Gates” segueix un camí enganxós, amb les harmonies habituals i un solo net i brillant de Thobbe Englund.

El nivell d’epicitat de “The Duelist” és altíssim, amb melodies desbordants que semblen sortides directament de l’era de Metalizer. A “The Cycle of Songs”, les guitarres i el baix avancen amb pas ferm, mentre Sabaton es decanta cap al seu so clàssic, amb els elements simfònics en segon pla però amb cors vibrants i seccions vocals memorables.

El tema final, “Till Seger”, tanca el disc amb maduresa i senzillesa, amb teclats dominants i guitarres que compleixen perfectament tant la part rítmica com la solista, oferint un tancament poderós.

En resum: encara que no sigui un seguidor fidel de Sabaton, cal reconèixer que Legends és un disc capaç d’emocionar qualsevol amant del power metal. La banda sona inspirada, amb una gran varietat rítmica i tots els elements que la defineixen: teclats explosius, guitarres sòlides i cors èpics interpretats amb la veu inconfusible de Joakim Brodén. Una obra sòlida que manté viva l’essència de Primo Victoria.