Ashes of Destiny

Heavy / Thrash Metal
Autoproducido
2025

Temes

Lost Cries
Children of Darkness
Rescued by an Angel
Flame of Victory
Wild Dream
The Flight for Life
For My King
Demon Tears
Feel the Nightmare
Silence
Night Shadows

Formació

Veu: Bruno Pouliot
Guitarra: Alexis Gaulin
Guitarra: Olivier Vaillancourt
Baix: Martin Gagné
Bateria: Marc Beaulieu

Crítica

La banda canadenca Tales of Destiny tendeix a barrejar de gran manera el so del US power metal amb fragments del thrash de la vella escola, una combinació potent i plena d’intensitat. Tot i que els de Quebec es van formar el 1995, no va ser fins al 2013 que van llançar el seu primer àlbum d’estudi, aquell Reign of the Eclipse. Per algun motiu els va costar debutar dins la indústria del metall, però ara sembla que han renascut de les cendres com l’au Fènix, perquè han tornat, dotze anys després, amb un segon àlbum titulat Ashes of Destiny.

D’entrada, allò que més crida l’atenció del nou treball dels canadencs és l’explosivitat de les guitarres, ja que, en absència de massa teclats, sonen més directes i amb un clar homenatge a bandes clàssiques nord-americanes com Riot, Jag Panzer o Vicious Rumors. El vocalista Bruno Pouliot no és especialment tècnic ni estilista, però canta amb força i naturalitat. I, evidentment, essent una banda de heavy/power metal, no hi falten les ràfegues de melodies ràpides, veus salvatges i solos de guitarra vertiginosos, a l’estil de grups moderns com Judicator o Shadowkiller.

La primera pista, “Lost Cries”, mostra una melodia a doble guitarra sobre una base rítmica potent i crua, configurant un estribillo power primitiu amb força i melodia a parts iguals. “Children of Darkness” manté la mateixa línia, amb un heavy/power metal fosc i ferotge, ple d’arranjaments inquietants i bruts, riffs agressius i solos de guitarra guerrers.

El tercer tall, “Rescued by an Angel”, es desplega amb riffs més pesats que evoquen el heavy/speed metal de la vella escola. Pura acer polit a les guitarres d’Alexis Gaulin i Olivier Vaillancourt, que recorden els Jag Panzer més salvatges. Mentrestant, “Flame of Victory” ens omple d’adrenalina i, tot i repetir la fórmula dels temes anteriors, ofereix un punteig power metaler envoltant, amb veus agudes i un riff repetitiu però potent i veloç.

A “Wild Dream” torna la força als riffs, mentre Bruno Pouliot entona crits més ferotges i uns cors que aporten melodia al tema. Llàstima que abusi tant dels falsets, perquè d’altra manera aquesta peça seria excel·lent. “The Flight for Life” comença amb una melodia bonica de guitarra i allibera després els riffs més ràpids, amb una bateria a doble bombo i la veu enèrgica de Bruno.

“For My King” aporta més dinàmica, grans melodies de guitarra i cors èpics, recordant inevitablement els llegendaris Manowar. “Demon Tears” mostra de nou unes guitarres punxants i brillants, amb un punt extra de pes i foscor que remet als primers Seven Witches.

La següent, “Feel the Nightmare”, és més ràpida i directa, demostrant com els canadencs han millorat moltíssim els arranjaments de guitarra respecte al seu debut Reign of the Eclipse. La veu de Bruno és encertada, combinant crits i tocs melòdics als cors. “Silence” sembla una balada, però és només un miratge: torna el heavy/power salvatge, cru però ple d’emoció, gràcies a les guitarres i a la veu ardent de Bruno Pouliot.

El disc es tanca amb “Night Shadows”, un tema guerrer i addictiu amb arranjaments heavy metalers d’antany que recorden el Thundersteel (1988) de Riot o el Walls of Jericho (1985) de Helloween.

En resum: Ashes of Destiny és un disc directe i poderós que demostra com els canadencs han sabut explotar el so cru del heavy/power americà amb tocs thrash clàssics. Guitarrres dinàmiques, cors melòdics i una força desbordant defineixen aquest treball que farà les delícies dels amants del metall tradicional.