The Pale Mask

Symphonic Power Metal
Autoproducido
2025

Temes

Fallen Destiny
World Without a Hero
The Fractured War
Pale Mask
Land of the Golden Power
Wings of Pride
Curse of the Laruna Kingdom
Wisdom of the Wanderers
Tomb of the Arbiter
Breach of the Sacred Realm

Formació

Veu: Ian Wilkinson
Veu: Shirley Tracanna
Guitarres: Zach Wojtowicz
Baiz: Alex Rendon
Bateria: Scott Griffin
Teclats: Jonathan Dale

Crítica

Avui som testimonis del debut de la banda nord-americana Divine Desolation, liderada pel guitarrista Zach Wojtowicz, que vol entrar al món del power metal amb bon peu, basant-se en el vessant èpic i fantàstic d’aquest subgènere.

El so d’aquest conjunt americà s’assembla al de bandes europees com Avantasia, Rhapsody i Derdian, i tot i que encara els falta polir aspectes com la producció i el so, es veu clarament que tenen talent. La portada del disc em sembla molt interessant, ja que visualment representa la història conceptual de l’àlbum en una sola imatge: una història de venjança i redempció que gira entorn de Phyra i el seu poble, el Clan Fracturat, que lluita desesperadament per sobreviure.
Antany, un poble orgullós, guardians de l’antiga tradició i de la família reial, ara són proscrits que fugen d’un usurpador tirànic anomenat Rhald. Sota el seu mandat, la història i la cultura de l’antic regne foren erradicades, transformant la terra al seu gust. Enmig del caos, la germana de Phyra, Zelda, va desaparèixer en l’inconegut. Phyra va decidir endinsar-se en territori hostil per trobar-la. Tanmateix, la seva recerca es va veure interrompuda en trobar-se amb Artryius, un misteriós foraster que afirmava ser missatger d’una antiga deessa.
Li va demanar ajuda per trobar l’Heròi de Llegenda i una màscara de gran poder diví. A la capital de l’imperi, van rescatar un cavaller anomenat Link, marcat per Rhald per morir sota l’acusació de ser la reencarnació de l’antic heroi. Junts emprenen la recerca dels fragments de la Màscara Pàl·lida escampats per la terra. Es desconeix el propòsit de la màscara, però no poden permetre que l’emperador els trobi, ja que els espera un destí terrible. Fins on arribaran els nostres herois per trobar el seu propòsit en un món mancat de raó? Això ho veurem a mesura que escoltem el disc, que comença amb “Fallen Destiny”, una típica introducció instrumental pròpia de treballs d’aquestes característiques.
La segona, “World Without a Hero”, és una peça de power metal simfònic de manual, que podria pertànyer perfectament a qualsevol àlbum de Freedom Call o Marius Danielsen.

Continua amb “The Fractured War”, que conté molt de la naturalesa inspiradora d’Avantasia. Tot i així, crec que Tobias Sammet ja no escriu cançons tan enganxoses com aquesta. En “Pale Mask”, els americans amplien l’ambient èpic, amb riffs i un treball polit de teclats que es fonen amb la dualitat vocal masculina/femenina, creant un tema preciós de power metal.

“Land of the Golden Power” és exactament el tipus de power metal que m’agrada, amb un estribill melòdic, emocionant i ple de ganxos corals que et fan gaudir plenament. “Wings of Pride” comença de manera relaxada amb el so de violí i concertina, per esclatar després amb una melodia triomfal de guitarres i una expressió coral fantàstica. Una peça plena de detalls musicals exquisits, amb bons solos, galops rítmics i ponts instrumentals molt nets.

En “Curse of the Laruna Kingdom”, el duet Ian Wilkinson i Shirley Tracanna intercanvien les veus principals en un dels talls més fantàstics de l’àlbum, combinant-les per oferir un deliciós bufet de power metal d’estil europeu amb àmplies reminiscències melòdiques. En la balada “Wisdom of the Wanderers”, el teclat pren protagonisme, creant l’escenari perfecte perquè els vocals encarnin el costat més romàntic de Divine Desolation.

Amb “Tomb of the Arbiter”, el conjunt americà pren un rumb més simfònic i esotèric, amb una proposta més arriscada a nivell compositiu, riffs de guitarra que freguen el progressiu i uns cors emotius interpretats magistralment a doble veu. El tancament el posa “Breach of the Sacred Realm”, una peça de deu minuts que ens porta a una aventura simfònica espectacular. Tot un exemple de com fer power metal simfònic barrejant veus guturals, basant-se en els primers discos de Rhapsody i Avantasia. Per la seva bellesa instrumental, crec que és la millor peça del disc.

En resum: tot i la falta d’experiència dels músics de Divine Desolation, crec que han començat de manera magnífica la seva carrera. A mi m’han deixat encantat amb el seu debut. Les composicions de Zach Wojtowicz no són originals, ja que segueixen l’estil de bandes com Rhapsody, Avantasia i Derdian, però són agradables i de bona qualitat. Potser hauran de treballar més la producció, però la puntuació per a aquesta obra és de 8/10.