Backbone

Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

1. Backbone
2. Bring The Rock
3. Lost In Time
4. Never Felt This Way
5. Hideaway (Run)
6. Lonely World
7. Keep On Falling
8. Eternally
9. Running Over
10. Black Dog

Formació

Veu: Ronnie Romero
Guitarres i baix: Jose Rubio
Bateria: Chris Allan
Teclats: Alex Bertoni
Baix: Francisco Gil Torres

Crítica

Per molt que Ronnie Romero sembli viure en una gira perpètua entre projectes, col·laboracions i homenatges, Backbone deixa clar que el cantant xilè lluita constantment per escriure la seva pròpia història. Quart àlbum en solitari i segon compost íntegrament amb material propi després de Too Many Lies, Too Many Masters (2023), el disc es percep com una declaració d’intencions: l’intent de consolidar una identitat ferma enmig de l’herència dels gegants.

El nucli creatiu torna a girar al voltant del duet Romero–José Rubio, una societat musical que ja funciona com un engranatge natural. Rubio, a més de guitarrista i baixista, assumeix tasques de producció, mescla i masterització, donant forma a un so que fa olor d’escola clàssica. Amb Alessandro Bertoni als teclats i Chris Allan a la bateria, el grup teixeix un so que és una reinterpretació conscient de l’ADN del gènere.

El disc s’obre amb la homònima “Backbone”, on el teclat inicial i l’aire èpic marquen la pauta: un recorregut que oscil·la entre la contundència i la melodia, entre el foc elèctric i la introspecció. “Bring the Rock” reafirma l’herència de Dio, mentre que “Lost in Time” mostra una cara més melòdica, amb guitarres acústiques cristal·lines i una estructura que respira llibertat compositiva.

A “Never Felt This Way”, Romero es desferma amb un riff addictiu, energia directa i un solo compartit entre teclat i guitarra que recorda allò que el hard rock sempre va prometre. “Hideaway (Run)” és una peça clau per la seva col·laboració amb Roy Z, Russ Ballard i Kee Marcello, un diàleg generacional amb sabor d’història viva del rock. “Lonely World”, dominada per la garra de Rubio, brilla amb força pròpia, mentre que “Keep on Falling” equilibra força i melangia amb precisió quirúrgica.

El senzill “Eternally” encapsula l’esperit de l’àlbum: tècnica, emoció i homenatge a l’escola clàssica. “Running Over”, amb la participació del jove guitarrista txec Jiri Rambousek, aporta dinamisme i frescor, i “Black Dog” tanca el viatge amb una descàrrega final d’energia i virtuosisme pur.

Backbone no pretén reinventar el hard rock, sinó dignificar-lo. Hi ha honestedat en el seu so, coherència en el seu propòsit i convicció en la seva execució. En ple 2025, Ronnie Romero no busca nostàlgia, sinó continuïtat. I ho aconsegueix amb un àlbum d’audició obligada: una obra rodona i una de les sorpreses de l’any.